Lo cinisme èra una escòla filosofica de la Grècia antica, fondada per Antistènes, que son discipol mai celèbre foguèt Diogènes de Sinope. Aquela escòla temptava una transposicion de las valors, e ensenhava la desenvoltura e l'umilitat als òmes grands e als poderoses de la Grècia antica. Radicalament anticonformistas, los cinics, e a lor tèsta Diogènes, prepausavan una autra vision de la filosofia e de la vida en general, subversiva e urosa.

Per una derivacion estranha del tèrme, se parla a nòstra epòca de cinisme per designar una manièra de pensar que diferís de las nòrmas establidas (en particular dins lo domeni de la morala). Se pòt ligar a aqueste autre cinisme una sòrta d'umor negre (de còps involontari), mordent e ironic, utilizat sovent per manifestar una cèrta rebellion fàcia a un mond incomprensible, a diferéncia del sarcasme, que per sa part cèrca pas qu'una demostracion de fòrça. Mas enlà d'aquela indiferéncia a la morala e a las convenenças, lo cinic modèrne a pas granda causa de veire amb los filosòfs antics.