Arturo Campión

Arturo Campión Jaimebon (Pamplona, 7 de mai de 1854 – Sant Sebastian, 18 d'agost de 1937) foguèt un escrivan e lingüista basc de Navarra. Foguèt un dels fondadors e academician de nombre de l'Euskaltzaindia. Èra a mai academician de la Reiala Académia Espanhòla, regidor e deputat al Congrès dels Deputats. Aguèt una produccion plan variada, dins fòrça genres: discorses e conferéncias, articles jornalistics, escriches politics, romans e contes, libres d'istòria, d'antropologia o sus de tematicas lingüisticas, virats de contunh cap a la meteissa tòca; consagrèt la vida a çò que se son "Euskalherriaren alde" (a favor d'Euskal Herria) e al restabliment de la foralitat de Navarra.

Òbras

Espanhòl

"Los orígenes del pueblo euskaldun. Iberos, celtas y vascos", 1879
"Ensayo acerca de las leyes fonéticas de la lengua vasca" 1883
"Gramática de los cuatro dialectos literarios de la lengua euskara" 1884
"El genio de Navarra" 1884-1888
"Pedro Mari", ipuina, 1895
"Blancos y Negros", 1898
"La bella Easo", eleberria, 1909
"El bardo de Itzaltzu", 1917
"El último tamborilero de Erraondo", 1918
"El rosario de las lavanderas", ipuina, 1924

Basc

"Orreaga", balada escricha en divèrses dialèctes 1877
"Denbora Antxiñakoen Ondo-Esanak" 1881
"Okendoren Eriotza" 1883