Arpitan ancian
L'arpitan ancian es la denominacion linguistica per quala se qualifica la lenga arpitana quan era dins d'estades mai ancians de la sua evolucion, entre los segles XII. e XIV.
L'arpitan ancian nos ven conegut amb fòrça de textes, ben que la sua literatura non siá pas tan importanta coma la de l'occitan ancian o de la lenga d'oïl anciana (siá en tèrmes de quantitat ossiá de qualitat dels textes demorants). E mai, fòrça de textes en arpitan ancian foguèron escriches en una lenga colorejada de lenga d'oïl (aquò ven tanben de çò que, ben que l'arpitan siá clarament un tèrç grop de lengas romanicas en França e que aja de diferenças fondamentalas amb lo grop de las lengas d'oïl, l'arpitan ressembla mai a una lenga d'oïl que a una lenga d'oc, mai que mai lo lionés ancian).
Tèxtes
modificarBiografia de Sant Sebastian (2a meitat del sègle xiii)
modificar« | Sebatians fu uns homs bons crestins et fu nas de Narbona et enseignez a Milans, et fu coms a Roma et ere tant amas des deus empereors Dioclecian et Mauximilian que il li doneront que el fust princos de la preineiri campaigni davant toz et voliont que el fust ades davant | » |
Referéncias
modificar- ↑ Maffei, Stefania. «Notice de "Paris, Bibliothèque nationale de France, Manuscrits, fr. 00818"». Jonas-IRHT/CNRS. [Consulta: 11-12-2024]