Antero de Quental

Antero de Quental

250px|center
Antero de Quental, c. 1887.

Naissença 18 d'abril de 1842
Modèl:Country alias Portugal Ponta Delgada, Açòres, Portugal
N. a
Decès 11 de setembre de 1891
Ponta Delgada, Açòres, Portugal
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
Nom de naissença Antero Tarquínio de Quental
Activitat(s) poèta
Lenga d'escritura portugués, escrivan e òme politic
Movement(s) realisme
Genre(s) poesia

Antero de Quental (1842-1891) foguèt lo mai important poèta portugués del sègle XIX, e un dels principals autors de l'istòria de la lenga portuguesa.

Estudièt a Coïmbra, ont participèt en lo movement contra lo romantisme institucionalizat representat per Antonio Feliciano de Castilho. Foguèt un dels polemistas, amassa amb Eça de Queiroz e Teófilo Braga, de la nomenada Question de Coïmbra, que aglutinèt aquela reaccion en nom d'unes ideales influits per Georg Wilhelm Friedrich Hegel, Jules Michelet, Pierre-Joseph Proudhon e Auguste Comte.

Foguèt un dels organizadors de las Conferéncias del Casino de Lisboa (1871), d'ont nasquèt lo Partit Socialista Portugués, que ne foguèt cofundador. Lo 1865 publiquèt Odes Modernas, que concep coma instrument d'accion revolucionària. Lo 1871 marca un cambiament de sens en la siá òbra e en la siá personalitat, produch benlèu de la siá malautiá o del fracàs dels ideales del 1870. Abandona la politica activa, e mai se lo 1880 acceptèt una candidatura a deputat socialista, legís Friederich Schopenhauer e Hartmann e los místics hindús, e què en una longa crisi que lo condusiriá al suicidi.