Anglesita
L'anglesita es un minerau incolòr a l'estat pur e blanc, verd (preséncia d'inclusions de fèrre), gris ò negre (preséncia d'inclusions de galena) en cas de preséncia d'impuretats. A una duretat de 2,5-3,0 e una densitat de 6,38. Es formada de sulfat de plomb (simbòl quimic : PbSO4) cristallizat segon un sistèma ortorombic de classa bipiramidala. Dins la natura, forma de cristaus prismatics, tabulars e, rarament, bipiramidaus ò de massas compactas ò granulàrias. Son esclat es adamantin.
L'anglesita es un minerau segondari que se forma dins lei zònas d'oxidacion dei jaciments de plomb. Existís tanben un mecanisme rar de sublimacion a partir de vapors volcanicas. Pòu èsser associada ambé la galena, la cerusita, l'esfalerita, la smithsonita, l'emimorfita ò la fosgenita. Es de còps utilizat coma minerau de plomb per l'industria miniera mai aquel usatge demora rar.