Dobrir lo menú principal


Los anatids (o Anatidae) constituisson la mai importanta familha de l'òrdre dels Anserifòrmes, compren las aucas, los cicnes, los guits e espècias aparentadas : dendrocicnes, coscoroba, bernachas, cereopsa, estictoneta, auquetas, tadòrnas, brassamars (o guits-vapor), auca-armada, pteroneta, anserèlas, calloneta, merganeta, sarcèlas, netas, fuligulas, eiders, arlequin, arelda, macrosas, garròts, bèc de rassègas, eterneta e erismaturas.

Son d'ausèls aqüatics de talha mejana a granda (de 30 a 180 cm), del còrs massís, de las patas cortas e palmadas e del bèc generalament aplatit e redondit a l'extremitat.
Los guits presentan un dimorfisme sexual net, es pas lo cas pels cicnes e las aucas. Los joves son nidifugs e lor desvolopament es rapid (qualques setmanas).
Lor plumatge dens es impermeabilizat gràcias a las secrecions de la glanda uropigiana.
Cosmopolits a l'excepcion de l'Antartida, vivon dins una larga varietat d'abitats aqüatics, nisant sustot en aiga doça. Lor regim alimentari es fòrt eclectic, anant d'erbivòrs estrictes als carnivòrs en passant pels planctivòrs.

Doas espècias almens son atudadas :


Lista sistematica de las espèciasModificar





Lista alfabetica dels genresModificar



 

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus los anatidae.