Adrar Tmar

Eth planèr d'Adrar (en berbèr ⴰⴷⵔⴰⵔ, vòl díder "montanha") ei conegut tamben coma Adrar Tmar per desseparar es montanhes Adrar de Mali que son ua amassada de plans deth Sahara e que capera ua perpresa de 150.000 Km2 ath nòrd de Mauritània.

Siguec abitat pendet eth neolitic e era sua desertificacion deishec traces arqueologiques sanceres coma círcols de pèira e era anciana vila d'Azougui. Es sues baissures segueishen oeds (arrius generauments shuts) o es baissures barrades (aperades grayr) e son plies de shebkhas ( lacs saladi generauments shuts a excepcion des periodes de plueja). Era nautada maxima ei eth Dhar damb 830 m. Ei coneguda tamben pes sues gorjes e montilhes, a on demoren pauques persones, era majoritat ena vila d'Atar. I a tanben ovassís: Azougui, Ksar Torchane, Toungad, Oujeft e Chuinguiti.

Era area siguec abitada pes bafour. Es portuguesi encara aperauen aguesti montanhes com es montanhes de Bafor pendent eth sègle XVI mès des deth sègle X endavant i avien dintrat es lantuna e eth sòn capmestre Abu Bakr ben Umar que conquistéc Shinkit ( Chinguiti o Chinguetti) e dempús tanben (totun que per pauc temps) Ghana; tres centes annades dempús es makil, forabandits pes marinides dau Marroc, anaren enèath sud e sosmeteren es tribús berbèrs; eth movement marabut deth sègle XV tamben ajudéc a escampar era lengua àraba.

En aguesta epòca s'establiguec era jerarquia ena societat. En naut es guerrejadors o hasan, dempús es marabut o zuaya e , fin finau, es que paguen tribut o zenaga e en dejós de toti es esclaus (bafour, neri, mestissi) conegudi coma haratin.

Eth territòri avie un emir que siguec independent entath 1909. Er airau siguec aucupat pera colomna Gouraud en 1909. Er emir siguec posat jos era proteccion francesa més eth territòri se revoltec en 1932 e era luta durec enquiath 1934.

Lista d'emirs

º Uthman wuld Fadil

º Sidi Ahmad wuld Uthman "wuld `Ayda"

º Muhammad wuld Uthman

º Ahmad wuld Sidi Ahmad ?-1871

º Sidi Ahmad wuld Muhammad "wuld `Ayda" 1871 - 1891

º Mukhtar Ahmad wuld Sidi Ahmad 1891 - 1899

º Shaykh al-Hasana 1899 - 1909

º Sidi Ahmad wuld Ahmad Ayda 1909 - 1913 (protectorat francès) Vacant 1913-?

º Sidi Ahmad wuld Ahmad Ayda ?-març de 1932