Abbevillian

Abbeville qu’ei eth nom balhat a era mei vielha industria litica trapada en Euròpa, datada de 600,000 e 400,000 ans. Ei localizada en Picardia on s’an trapat diuersi otís preïstorics qu’aueren eth nom d’abbevillian enquia se’n traparen més en Olduvai (Africa).

Atau que se pode díder qu’er abbevillian ei un nom ancian tà designar ua tradicion d’otís qu’aué se ditz Oldowaian. Aguests sigueren trapats pendent eth bastiment d’ua dralha proche der arriu Somme, prep d’Abbeville. Sigueren trapats per Boucher de Perthes, un oficial de doanes francès. Aguest publiguéc es sòns trobalhes en 1836.

Dempús, Louis Gabriel de Mortillet (1821-1898), professor d’antropologia preïstorica ena Escòla d’Antroplogia de París, publiguéc en 1882 “ Era Preïstoria anciana der òme”. En aguest libe siguec eth prumèr tà caracterizar sons periodes peth sòn nom de loch. Plan d’aguests son encara utilizats aué. Es dus prumèrs Chellean e Acheulean.

Eth Chellean includís otís discurberts ena vila de Chelles, ua banlega de París. Son semblants a aqueri trapats en Abbeville. Diuersi antropològs escambiaren dempús eth terme Abbevillian per Chellean que ja no s’utiliza.

Istória

Eth label Abbevillian siguec valid enquia era familha Leakey discurbec otís parièrs ena gorja d’Olduvai e situaren aciu er origen der òme. Er Olduwaian lèu sosplantéc eth terme Abbevillian tà descríuer otís paleolitics africans e asians. Era paraula Abbevillian ei encara utilizada tà parlar d’otís sonque europeus. Aguest label, totun, perd popularitat coma terme scientific.

Mortillet situéc aguestes tradicions coma ua sequencia cronologica. Pendent er abbevillian, es ominids paleolitics utilizaven nuclis més pendent er acheulian volves. Es otís olduwaians totun, mos diden qu’en eth Paleolitic lèu era distincion enter es nuclis e volves non erá pas tan horta. Atau i a ua tendencia tà véder abbevillian coma ua fase der acheulian.

Tipes e origen

Eth loch e es otís abbevillians ei format per ua terrassa de més de 150 pès en en arriu Riuer. Es otís trapats son achadors bifaces talhades e hetes pendent er estadi elsterian deth Pleistocen, que caperaua Europa central tre 478.000 e 424.000 annades.

Er abbevillian ei ua fase der Olduwaian qu’arribéc sonque en Europa pendent er lèu Paleolitic (2,5 milions d’annades –250.000 ). Es qu’utilizen era paraula acheulian parlen deth acheulian miei (hé 600.000-500.000 annades ). Geologicament. Açò arribéc pendent eth Miei Pleistocen, més joen que 700.000 annades (1). Dessepara eth periode interglacial enter eth Günz e eth Mindel més trobalhes més recents deth paleolitic d'’East Anglia mos parlen de donades deth Günz, proche as 700.000 annades.

Era gent dera cultura abbevilliana se cre qu’evolucioneren hóra d’Europa, més i dintraren des der èst.

Eren precedits pes Homo erectus der Olduwaian lèu e sigueren suplantats pes acheulians classics.

D’aguest, eth clactonian e eth tayacian en son considerades fases. Er acheulian contunhéc enquiath eth Levalloisian e eth Mosterian, associat dab er òme de Neandertal.

Es bastidors d’otís abbevillians

Es òmes que héren es otís abbevillians sigueren es prumèrs abitants ominids d’Europa. Eren es ancessors immediats der òme de Neandertal e eth sòn classament, encara discutit, se blaha soent a Homo sapiens neanderthalensis. Açò vòl díder que Neandertal ei ua sosespécie der òme modern. Més pendent plan de temps qu’es nostes sosespécies an estat aramides en sonque Homo sapiens sapiens.

Atau, encara i a ua batesta semantica sus to açò. Parlem de tres opinions:

º Es prumèrs òmes europeus son Homo erectus, açò vòl dídder que son pas òmes moderns. Totun, encara diden més (2):

“Eth tipe identificat coma Homo erectus a de caracteristiques que suggereishen qu’ei més ben un eslabon enter Homo erectus e Neandertal”.

º Es prumèrs òmes europeus son ua amassada d’espécies intermiejes enter Homo erectus e Neandertal coma Homo heidelbergensis e Homo antecessor.

º Es prumèrs òmes europeus son vareitats d’òme modern, d’Homo sapiens (3):

“En Europa s’an trapat pas fossils d¡ominids (4) classats, de segur, coma Homo erectus tipics. Toti es crani sancers an estat classsats pes scientifics coma formes ancianes d’Homo sapiens”.

Lèu ominids en Euròpa

Er abbevillian siguec, donques, er acheulian e er clactonian europeus hé 500.000 annades. Tà evitar discutir encara més sus es otís e sòns noms (5), paralarem de no-achador de man o achador de man. Es achadors qu’eren de man eren ja utilizats en –500.000. Es que no eren pas de manse trapen soent eth cant des axchadors de man e, de segur, que i a diferéncies enter uns e autes més s’a pogut pas trapar encara aguestes. Es ominids son es madeishi.

Referencies

1.- a b "Abbevillian". Encyclopedia Britannica. I: A-Ak - Bayes (15th ed.). Chicago, IL: Encyclopedia Britannica, Inc. 2010. p. 11. ISBN 978-1-59339-837-8.

2.- George W. Rohrer, The First Settlers in France, Old World Archaeologist – Winter 1983

3.- Kathy D. Schick and Nicholas Toth, Making Silent Stones Speak, Simon & Schuster, 1993, ISBN 0-671-69371-9, Page 269.

4.- Wikipedia has altered Hominid to Hominin in accordance with the latest genetic classifications.

5.-op. cit.