Diocèsi delh Puèi de Velai

La diocèsi delh Puei de Velai (fòrma locala de puèi), en latin Dioecesis Aniciensis, z-es una diocèsi de la Glèisa Catolica.

La façada occidentala de la catedrala delh Puei

Istòria modificar

La diocèsi delh Puei saguèt erigida tanleu lo secle IV. Correspondiá a Velai dins lo sens religiós.

La Constitucion Civila delh Clergat delh 12 de julhet de 1790 mantenguèt la residéncia episcopala.
Pasmens, lo Concordat de 1801 suprimiguèt la diocèsi : per la bulla Qui Christi Domini delh 29 de novembre de 1801, lo papa Piu VII suprimiguèt la residéncia episcopala delh Puei e incorporèt lo territòri a la diocèsi de Sant Flor, que correspondiá alòra alhs dos departaments de Cantal e de Naut Léger.
Per la bulla Commissa divinitus delh 27 de julhet de 1817, lo papa Piu VII tornèt establir la diocèsi delh Puei en 1822. Desempueis, la diocèsi correspond alh Naut Léger.

La santa patrona de la diocèsi z-es la Verge Maria, mai que mai per son Assompcion.

Territòri davant 1801 modificar

 
Mapa de la diocèsi delh Puei en 1781.

Davant la revolucion francesa, la diocèsi delh Puy compreniá 137 paròchas. Dempueis la fin delh secle IX, z-èran repartidas en tres archipreirats : lo de Monistròu, lo de Sant Pàulhan e lo de Solanhac. De mai, i aviá alh Puei ueit paròchas : la catedrala, Sant Pèire La Tor, Sant Vòsi, Sant Joan, Sant Pèir lo Monestier, Sant Alari, Sant Agreve (?) e Sant Jòrge [1].

L'archipreirat de Monistròu compreniá las ancianas vijariás de Bas, de Chaptuèlh, de Tença e de Sinjau.
Compreniá las paròchas d'Araulas, Aurec, Bas, Beauzac, Beaulieu, Bessamorel, Briva, Chamaleiras, Lo Chambon, Chalmclausa, La Chapèla d'Aurec, Chaspinhac, Dunèira, Los Estables, Estivalelhas, Fraissenet de la Cucha, Fraissenet de la Tor, Grasac, Jongiec, Lantriac, Lapte, Laussona, Marlhes, Merle, Mézères, Monistròu, Montfaucon de Velai, Montregard, Montusclat, Raucoules, Retornac, Riutòrt, Rozier, Rosèiras, Sant Bonet lo Freid, Sant Desdèir e la Seauva, Santa Sigolena, Sant Estève, Saint-Ferréol-d'Auroure, Sant Front, Sent German de la Prada, Sant Ostian, Sant Gèire, Sant Julian e Chaptuèlh, Sant Julian lo Pinet, Sent Julian Molhasabata, Sent Maurici de Linhon, Sent Pal de Mons, Sant Pèire-Aenac, Sent Quentin, Sent Roman de La Chalm, Sent Victor de las Malascorts, Sent Vòi, Tença, La Vòuta de Leir, Vau Privaa, Sinjau.

L'archipreirat de Sant Pàulhan compreniá las ancianas vijariás de Crapòna, de Sant Pàulhan e de Sent Pèire delh Champ.
Compreniá las paròchas d'Alègre, Apinac, Beaune-sur-Arzon, Sant Just, Boisset, Borne, Ciaus d'Alègre, La Chapèla Bertin, Chomelh, Crapòna, Felinas, Fins-Sent-Genèis, Lissac, Monlet, Montarchièr, Panhac, Sant Andriu de Chalancon, Saint-Geneys-près-Saint-Paulien, Sant Jòrge L'Agricòl, Sent Araire, Sant Joan de Nai, Sant Julian d'Ança, Sent Leugèir, Saint-Marcel, Saint-Maurice-de-Roche, Sant Pal de Chalancon, Sent Pal de Murs, Sant Pàulhan, Sent Pèire delh Champ, Sant Vidal, Sent Vincenç, Saussanjas, Sembadel, Solenhac sota Ròcha, Tiranges, Usson (probablament Usson-en-Forez), Varenas de Sent Onorat, Vazeilles-Limandre, Vernassal e Vorèi.

L'archipreirat de Solanhac compreniá las ancianas vijariás de Cobon, Nòstra Dòna delh Puei e Solanhac.
Compreniá las paròchas d'Alairàs, Bains, Lo Bochet de Sant Nicolàs, Lo Brinhon, Caires, Ceyssac, Chadron, Chaspusac, Cuçac, Goudet, Landòs, Lodes, Lo Monestier, Présailles, Rauret, Sent Berenh, Sant Cristòu d'Alèir, Sant Cristofòri de Dolason, Sant Desdèir d'Alèir, Sant Aond, Sant Joan de la Chalm, Saint-Martin-de-Fugères, Sent Privat d'Alèir, Saint-Rémy, Saletas, Sanssac-l'Église, Senuege e Solanhac.

Territòri actual modificar

 
Localisation du diocèse.

Quand creèron los departaments, lo territòri de la diocèsi delh Puei saguèt identificat alh Naut Léger e l'anciana diocèsi i demorèt, fòra de 10 paròchas : Apinac, Estivalelhas, Jongiec, Marlhes, Merle, Montarchièr, Rozier, Sent Araire, Saussanjas e Uçon.
Naut Léger e doncas la novèla diocèsi delh Puei recebèt 92 paròchas de la diocèsi de Sant Flor :

Naut Léger e doncas la novèla diocèsi delh Puei recebèt 14 paròchas de la diocèsi de Mende, totas de l'archipreirat de Saug :
Chanalelhas, Crosanças, Cubèl, Esplantats, Gresas, Monistròl d'Alèir, Pradas, Sant Cristòu d'Alèir, Sant Prejet d'Alèir, Sent Venerand, Saug, Toràs, Vaselhas, Vabres, Ventuege. Naut Léger e doncas la novèla diocèsi delh Puei recebèt 12 paròchas de la diocèsi de Vivièrs :

Naut Léger e doncas la novèla diocèsi delh Puei recebèt 9 paròchas de l'archidiocèsi de Clarmont :

Naut Léger e doncas la novèla diocèsi delh Puei recebèt 3 paròchas de l'archidiocèsi de Lion :

Paròchas actualas modificar

La diocèsi delh Puei de Velai z-es devesida en tres zònas pastoralas e dètz sectors parochals.

  • La zòna pastorala de la Val d'Alèir compren los sectors parochals de Briude e delh Naut-Alèir.
  • La zòna pastorala de Velai compren los sectors parochals delhs País d'Arzon, delh Naut Velai, delh Puei e de l'Entre Léger e Cevena.
  • La zòna pastorala de Sinjalés compren los sectors parochals de Monistròl de Leir, Sant Desdèir de La Seuva, Sinjau e Dunèira-Tença.

Avesques delh Puèi de Velai modificar

  • Evodius o Sant Vòsi/Vòi vas 365 - vas 385;
  • Syagrius (de còps desformat en Suacrus) vas 385 - vas 425;
  • Armentarius vas 425 - vas 485...
  • Marie-Joseph de Galard de Terraube (1774 - 1801)
  • Étienne Delcher (1791 - 1801) avesque constitucional...
  • Joseph-Marie Chappe (1949 - 1960)
  • Jean-Pierre Dozolme (1960 - 1978)
  • Louis Cornet (1978 - 1987)
  • Henri Brincard (1988 - 2014)
  • Luc Crepy (2015 - 2021)
  • Yves Baumgarten dempueis 2022

L'avesque delh Puèi es charjat de presidir lo jubilèu delh Puei de Velai.

Religiós sortits de la diocèsi modificar

Veire tanben modificar

Bibliografia modificar

  • Gallia Christiana — t.II, « Provinces de Bourges et de Bordeaux », editor Impr. valentinoise, 1720, paginas 685-784, « Aniciensis Ecclesia », legir en linha https://books.google.fr/books?id=rPl5C1FK-oMC&hl=fr&pg=PP683
  • Hugues Du Tems, Le Clergé de France, ou Tableau historique et chronologique des archevêques, évêques, abbés, abbesses et chefs des chapitres principaux du royaume, depuis la fondation des églises jusqu'à nos jours, Paris, editor Chez Brunet, 1775, tome 3, paginas 353-406, legir en linha https://archive.org/details/bub_gb_RBMScvbHWk4C/page/352/mode/2up
  • Auguste Rivet, Un aspect local de la vie du diocèse du Puy au s-XIXe quand les maires refusaient l’aumône aux vicaires, Cahiers de la Haute-Loire, Le Puy-en-Velay, 1965, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k9769575d/f167}} (car leur traitement n'était pas prévu par le Concordat de 1801)
  • Claude Tavernier, Le clergé réfractaire dans le Brivadois de 1791 à 1794, Brioude, Almanach de Brioude, 1966.
  • Claude Tavernier, Le clergé constitutionnel dans le Brivadois de 1791 à 1794, Brioude, Almanach de Brioude, 1967.
  • Claude Tavernier Le préfet Antoine Rabusson-Lamothe et la pacification religieuse en Haute-Loire de 1800 à 1802, Cahiers de la Haute-Loire, Le Puy-en-Velay, 1967, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k32056792/f89
  • Jean Peyrard, Claude Tavernier, Les querelle des Inventaires dans le Brivadois en 1906, Brioude, Almanach de Brioude, 1969.
  • Claude Tavernier Les inventaires de 1906 en Margeride et Gévaudan, Brioude, Almanach de Brioude, 1971.
  • Pierre Peyvel Aspects de la puissance féodale de l’évêché du Puy aux s XII et s- XIIIs, comprenant une carte des hommages à l'évêché du Puy avant et après 1214, Cahiers de la Haute-Loire, Le Puy-en-Velay, 1972, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k97703986/f141
  • Auguste Rivet, La réparation de la loi de séparation des Églises et de l'État dans le diocèse du Puy (1907-1914), Cahiers de la Haute-Loire, Le Puy-en-Velay, 1982.
  • Louis Porte, Les origines et les premières années du scoutisme catholique en Haute-Loire, Cahiers de la Haute-Loire, Le Puy-en-Velay, 1981, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k3205599g/f159.item
  • Auguste Rivet, Le clergé du diocèse du Puy de 1914 à 1918, Cahiers de la Haute-Loire, Le Puy-en-Velay, 1983.
  • Marie-Pascale Gounon, La vie religieuse féminine en Haute-Loire à la fin du s-XVIIIe et pendant la Révolution (1789-1816), Cahiers de la Haute-Loire, Le Puy-en-Velay, 1997, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k9769841n/f255.image
  • Marie-Pascale Gounon, La vie religieuse féminine en Haute-Loire à la fin du s-XVIIIe (deuxième partie), Cahiers de la Haute-Loire, Le Puy-en-Velay, 1999.
  • Marie-Pascale Gounon, La vie religieuse féminine en Haute-Loire à la fin du s-XVIIIe (troisième partie), Cahiers de la Haute-Loire, Le Puy-en-Velay, 1999.

Nòtas modificar

  1. Noël Thiollier, L'architecture religieuse à l'époque romane dans l'ancien diocèse du Puy, p. 3, editor impr. de R. Marchessou (Lo Puei), 1900 legir en linha ark:/12148/bpt6k5720356n