La Mòta (Naut Léger)

una comuna francesa

Vilatge d'Occitània

La Mòta[1] (Lamothe en francés) z-es una comuna auvernhassa situada dins lo departament del Naut Léger e la region d'Auvèrnhe-Ròse-Aups, ancianament d'Auvèrnhe.

La Mòta
Lamothe
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Vista generala de la Mòta.
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 45° 18′ 50″ N, 3° 25′ 31″ E
Superfícia 12,24 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
645 m
440 m
417 m
Geografia politica
País  Auvèrnhe
Contrada Brivadés
Estat Bandièra de França França
Region
84
Auvèrnhe-Ròse-Aups
Departament
43
Naut Léger Armas deu Departament de Naut Léger
Arrondiment
431
Briude
Canton
4305
Briude (Briude Nòrd davant 2015)
Intercom
244301032
CC de Briude Sud Auvernhe
Cònsol Alain Jarlier
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
852 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

866 ab.
Densitat 69,85 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 43100
Còde INSEE 43110

Geografia modificar

Comunas vesinas modificar

 
Distanças e posicion relativa
  La Mòta
 Fontannes
(2,6 km)
 Briude
(3,6 km)
 Agnat
(4,0 km)
 Cohade
(4,8 km)
 Chaniat
(4,9 km)
 Javaugues
(5,3 km)
 Lavaudieu
(6,0 km)

Perimètre delh territòri modificar

Comunas confrontantas de La Mòta
Cohade Azérat Anhac (Naut Léger)
Briude  
Fontannes Chaniat

Toponimia modificar

Las fòrmas ancianas son : Castrum quod Mota vocatur vès 1075, La Mote en 1361, Vicecomitatus Motae in Arvernia, dioc. S. Flori en 1366, Le lieu de la Mote sur la rivière d'Alier en 1443, La Moute, visconté alh secle XV, Mota prope Brivatam en 1472, Mota Canilhaci en 1490, La Mote-de-Canilhac en 1511, La Mothe-Canilhac en 1612, La Motte alh secle XVIII (mapa de Cassini), La Mothe-Barentin en 1787 [2].
La Mòta ven delh bas latin motta, probablament prelatin. En toponimia, lo mot significa « nauçada (pueg) », pueis lèu « terme natural o artificial amb un chastèl dessús » e per extension, nom delh chastèl [3].

La Viala modificar

Viala ven delh latin villa, « granda proprietat », pueis après « vilatge » [4]. Es un nom normal per un chapluòc de paròcha, que en practica s'opausa alh chastèl. Avòra lo borg principal es a la Mòta e la Viala es un barri situat a 200-300 m.

Istòria modificar

En 1789, La Mòta fasiá partida de la província d'Auvernhe, de l'eleccion e subdelegacion de Briude e delh presidiau de Riam. A l'espirituau, La Mòta dependiá de la paròcha de la Viala [2].

Administracion modificar

Lista delhs cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2020 (2026) Alain Jarlier    
març de 2008 2020 Annie Auzard sans retirada de l'ensenhament
març de 2001 ? 2008 Gérard Grimault    
1968 1989 Jean Pougheon   farmacian
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 855, totala: 887
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
963 901 1 279 1 095 1 110 1 137 1 153 1 281 1 223

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
1 209 1 150 1 115 1 076 990 955 919 900 804

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
795 738 652 587 565 573 569 460 475

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
480
507
532
607
627
715
899
869
850
879
2009 2010
831
863
824
856
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 852 abitants e la densitat èra de 69,61 ab/km².

Lòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Veire tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. Institut d'Estudis Occitans, Comission Toponimica Occitana, Luòcs, basa de donadas de toponimia occitana. Cèrca «La Mòta (Naut Léger)».
  2. 2,0 et 2,1 Augustin Chassaing, Antoine Jacotin Dictionnaire topographique... de la Haute-Loire, 1907, p. 192 https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k392965/f241.item
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 381-382
  4. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 718