La redaccion d'aqueste article (o seccion) necessita d'unes melhoraments.

Clemenç Besomba o Clamenç Besomba (en francés Clément Besombes, Teissièras, lo 11 d'octòbre de 1937Mauriac, lo 21 de decembre de 2010) èra un escrivan occitan d'Auvèrnha.

Biografia modificar

Majorau del Felibritge, de la mantenéncia d'Auvèrnha, que n'èra atanben lo sendic, Clemenç Besomba èra professor retirat d'espanhòu.

Parlava occitan de familha. Sortissiá de l'Aurlhagués e s'establiguèt pro d'ora a Mauriac. Trabalhèt fòrça pel parlar auvernhat de la vila e per la consciéncia occitana.

Li devèm tant de causas qu'aquò sariá longarut de tot dire. Sufís de saber que son accion anava dinc fòrça direccions diferentas:

- faguèt sortir del doblit onde tombavon lentament belcòp de nosti grands autors auvernhats e aurlhagués. Faguèt conéisser coma aquò a la generacion jova lo grand poeta païsan e filosòf de la Marjarida cantalesa, Pèire BIRON, aliàs NORIB.

- publiquèt a si risques un recuèlh di poemas de l'autor d'Eitrac Julian Galèri, un di primiers occitans qu'utilizava la grafia classica. Julian Galèri mandava de poemas en grafia classica a sa femnòta durant la Guèrra de Quatòrge, onde foguèt gasat a Tessalonica, çò qu'abrivèt sa mòrt dinc leis annadas seguissentas.

- A dobèrt un Musèu de las Tradicions Ruralas a Mauriac

- A creat lo grop folclorique felibrenc "la Miramontesa".[1]

- Aquò sariá tròp long de repertoriar cada article escrit per noste valent majorau dinc La Cabreta. Diguessam que si racontes son plan marcats per sei conviccions pacifistas, antimilitaristas e l'ideia de Victor Hugo que «cada escòla dobèrta permetrà de barrar una preson».

- Lo majorau Clemenç Besomba èra atanben un militant actiu, e pro nalt plaçat, çaquedelai, del PCF. I espandissiá una influéncia plan positiva puèi que lo PCF del Cantau es ben favorable a la lenga.

Òbras modificar

  • Parpandejadas
  • Poesia e istòrias

Nòta modificar

  1. Çò que destria un grope folclorique felibrenc d'un aute es que fa clantir la lenga. Li gropes felibrencs dançon coma les autri mas chanton tanben per onorar nosta lenga.

Annèxes modificar

Bibliografia modificar

Ligams extèrnes modificar