Las serenas son de mamifèrs marins qu'apertenon a la familha trichechidae e al genre Trichechus, que compta segon los autors, tres o quatre espècias fòrça vesinas. Constituisson amb los dugongs (dugongidae), l'òrdre dels sirenians.

Pòdon viure fins a trenta ans, dins d’aigas de temperatura superiora a 20 °C.

Descripcion : Animal pauc conegut, la serena viu dins l’aiga, sembla una mòrsa de color blava. Pòt far cinc mètres de long e pesar fins a una tona e mièja. Sas aletas an una forma de paleta, sa coa es facha sonque de muscles, sens òsses per la sosténer. Amb sos pichòts uèlhs, es pas miòpe, distinguís las formas e las colors. Sas dents se remplaçan sovent.

Alimentacion : La serena es erbivòra, pas romiaira, e manja d’èrbas que flòtan. Ne pòt manjar fins a 50 kg per jorn ! Se noirís aparentament sonque la nuèch. Las plantas que se’n noirís an un feble rendement energetic, çò qu’explica que las serenas an un taus metabolic fòrça bas : nadan lentament per economizar lor energia.

Uèi es rar e protegit pertot dins lo mond, mas foguèt longtemps caçat per l’òli que ne fasián e per sa carn.

Nòtas modificar