Lo Tractat de Trianon es un dei tractats de patz que marquèt la fin de la Premiera Guèrra Mondiala (1914-1918). Foguèt signat lo 4 de junh de 1920 a Versalhas entre lei poissanças venceiritz e Ongria. Segon lei decisions presas durant lo conflicte e la conferéncia que menèt a la signatura dau Tractat de Versalhas, Romania, Iogoslavia e Checoslovaquia poguèron obtenir l'annexion dei regions pobladas per d'Eslovacs, d'Eslaus e de Romandés. En revènge, coma leis autrei vencuts de la guèrra, Ongria obtenguèt pas lo meteis drech[1]. Aquò aguèt per consequéncia la formacion d'una Ongria fòrça reducha e de minoritats magiarofònas dins plusors país d'Euròpa Centrala.

Partiment d'Àustria-Ongria realizat en 1919 a l'eissida dei Tractats de Trianon e de Saint-Germain-en-Laye.

Dins lei fachs, Ongria passèt de 21,5 milions d'abitants e de 325 411 km² a 6,3 milions e 93 028 km². Perdiguèt tanben son accès a la Mar Adriatica e son estatut de poissança europèa per venir un estat pichon enviroutat per de vesins poderós[2]. Pasmens, lo problema pus grèu foguèt lo refús deis Aliats d'integrar de territòris poblats per de majoritats magiarofònas dins lo país. Ansin, se, en 1914, solament 45% de la populacion d'Ongria èra magiara, en 1919, aperaquí 3,3 milions de Magiars vivián en fòra d'Ongria. En consequéncia, durant l'entre doas guèrras, Ongria sostenguèt lei projèctes de revision dau sistèma de Versalhas. Se raprochèt ansin pauc a pauc de l'Alemanha Nazi. A l'iniciativa d'Adolf Hitler, aquò li permetèt de recuperar lei territòris revendicats e quauquei regions suplementàrias per assegurar la continuitat territòriala dei regions magiarofònas. Lo país participèt ansin a la Segonda Guèrra Mondiala (1939-1945) dins lo camp alemand fins a la presa de Budapèst per lei Sovietics en genier de 1945.

Uei, lo Tractat de Trianon es totjorn denonciat per lei nacionalistas ongrés que revendican un cambiament de frontieras per integrar de zònas pobladas per d'Ongrés en Ongria[3]. Pasmens, l'adesion dei país d'Euròpa Centrala a l'Union Europèa a limitat lo problema en permetent lei desplaçaments liures de cada abitant de la region. De mai, de drechs particulars son desenant reconeguts ai minoritats magiarofònas dins lei país vesins.

Liames intèrnes modificar

Bibliografia modificar

  • (en) Paul R. Brass, Ethnic Groups and the State, Taylor & Francis, 1985.
  • (en) Piotr Eberhardt, Ethnic Groups and Population Changes in Twentieth-Century Central-Eastern Europe: History, Data, Analysis, M E Sharpe Inc., 2003.
  • (en) Oskar Krejčí, Geopolitics of the Central European Region : The View from Prague and Bratislava, Lulu.com, 2005.

Nòtas e referéncias modificar

  1. Una excepcion foguèt prevista per la vila de Sopron, situada a la frontiera entre Àustria e Ongria. Pasmens, la question regardava dos país vencuts. Un vòte foguèt organizat e la ciutat chausiguèt d'integrar Ongria.
  2. Lo país perdiguèt egalament sei ressorsas minieras e l'aparicion de frontieras novèlas geinèt fòrça la reconstruccion de son economia.
  3. Per exemple, lo 4 de junh de 2006, una manifestacion recampèt 400 personas a Versalhas.