Tinta de China

La tinta de china es una tinta d'invencion chinesa utilisada subretot dins la calligrafia chinesa e japonesa, e dins la pintura chinesa. Al Japon, mai tard, a l'èra Muromachi pendent lo sègle XIV se realizava de pinturas monocromaticas amb de tinta, qu'èra prigondament influenciada per la cultura chinesa e que foguèt promoguda subretot pels monges zen mejans la tecnica Sumi-e.

Dessenh amb tinta de china

Se compausa de carbon de fusta, o de clòscs de qualques fruchs, molguts fòrça finament, que se compacta amb de tipes de goma de basa aquosa, coma de resinas vegetalas o d'extrachs animals. Amb lo carbon molgut e la goma, se forman en los premsant, de pichonas barras en forma de lingòts que se las daissant secar fins a que prenan una consisténcia completament solida. Aquela tinta, a l'estat solid, pòt durar d'ans o sègles sense pèrdre las seunas propietats.

La qualitat de la tinta depend de factors multiples, coma la fusta dont ven lo carbon, lo procés de premsa, la goma utilizada, lo temps passat, eca. e atal existisson de de barras de prètz mendre fins a pèças de colleccion. La tinta plan mai sovent es negra, mas tanben se la pòt mesclar amb de colorants per realizar tintas d'autras colors.

Per preparar la tinta liquida a partir d'aquelas barras, los cal fregar amb una pèira rugosa especialament concebuda per o far, nomenada en japonés, 硯 (すずり (suzuri). Aquelas pèiras, de formas e aspèctes divèrses, an totas en comun que se compausan d'un material rugós e compòrtan una cavitat. Mai sovent, las pèiras d'origina chinesas son forma concava amb la partida mai escavada al centre, e las japonesas son gaireben totjorn planas amb una extremita escavada.

Sus aquelas pèiras de voja un pauc d'aiga e en dessús, se frega la barra, de biais que totjorn demore umida. Lo fregament de contunh sus la pèira amb l'aiga fa desagregar a pauc a pauc la tinta, que demora dissolguda dins l'aiga que s'acumula dins la cavitat. Aquel procés contunha fins a que la tinta prenga la densitat requerida, mas en general dura qualquas minutas. La tinta liquida ja preparada se seca aisidament, es conselhat de la daissar pas secar sus la pèira o sul pincèl.

Pendent la Renaissença se fasiá la tinta amb de pichonas excrescéncias que sortisson dels garrics que son estats fissats de la «vèspa de la gala», que conten d'acid galic e acid tanic. Aquelas galas son dissolgudas dins aiga e s'apond una solucion de sulfat de fèrre produsent un liquid de color gris qu'amb lo temps s'escursissiá fins a arribar una color brun escur, mais sens jamai aténher lo negre total.

Actualament se pòt tanben trobar topins de tinta de china ja preparada, fòrça densa, que se pòt utilisar dirèctament o dissolguda amb un pauc d'aiga.

Bibliografia

• DDAA. Historia Universal del Arte: volum VIII (en ). Madrid: SARPE. ISBN 84-7291-596-4.