Silves es una vila e una municipalitat portuguesa situada dins lo districte de Faro.

Vista generala de Silves

Etimologia modificar

La vila romana se nomenava Silbis. Los arabs la nomenavan Xelb[1].

Geografia modificar

Silves es limitròfa:

Silves a tanben al sud una pichona dubertura sus l'ocean Atlantic.

Istòria modificar

Silves foguèt establit coma basa de comèrci feniciana. Aquela colonia venguèt en grandissent la vila romana de Silbis. Èra mai tard la capitala del pichon reialme musulman d'Algarve, amb al sègle XII un castèl, un pòrt, de talhièrs de construccion navala e un comèrci prospèr amb los pòrts de Mediterranèa e d'Africa. es tanben a l'epòca un fogal cultural e artistic important ligat a Andalosia e l'Africa del Nòrd e conegut pels seus poètas e savis. Reconquerits psr Sanche Ièr de Portugal aprèp un sèti de tres meses en 1189, puèi de nòu presa en 1191 pels Almoads (Abu Yusuf Yaqub al-Mansur), e fin finala restacada a Portugal amb l'Algarve en 1242, jos l'accion de Dom Paio Peres Correia al servici de Ferand III de Castelha. Lo Tèrratrem de Lisbona de 1755 deroïguèt una granda partida de l'arquitectura mora[2].

Èra pendent longtemps un pòrt important abans de declinar amb lo lent ensablament du flum Arade.

Demografia modificar


Subdivisions modificar

La municipalité de Silves groupe 8 freguesias :

Patrimòni modificar

 
Muralhas de la fortalesa de Silves

Fortalesa de Silves modificar

La Fortalesa de Silves, Castelo de Silves, o castèl Al Hamra (lo roge), es constituida d'un barri merletat, de gres roge, occupant una superfícia de 12 ectars.
Bastida pels Moros entre lo sègle VIII e X, la fortalesa patiguèt de las divèrsas conquèstas e reconquèstas. Foguèt espandida al sègle XV. Foguèt damatjada pel Tèrratrem de Lisbona de 1755. Foguèt restaurada en 1835. La granda citèrna d'aiga arcada es encara utilizada per la vila.

Se debana una fèsta de la bièrra cada julhet[3].

 
faciada de la catedrala

Catedrala modificar

La construccion de la catedrala, Sé de Silves, comencèt al sègle XIII sul site de la mosqueta mora[4]. Foguèt transformada al sègle XV dins l'estil gotic, e de nòu bastida aprèp lo tèrratrem de 1755 dins l'estil barròc. De l'estil gotic, demòra la dintada, las colomnas de granit ròse, las vòltas e las gargolhas
A lo plan de crotz latina amb una nauta nau de 18 mètres.
Lo rei Joan II de Portugal es enterrat dans la catedrala depuèi 1495.

Crotz de pelegrinatge modificar

Sul camin quitant la vila pel nòrd-èst i a una Crotz de Portugal del sègle XVI, autrecòps fòrça erigidas coma senhalizacion de pelegrinatge. Raras aquelas que demòra e es considerada coma una mai bèla de Portugal.

 
Pilòri

Pilòri modificar

Sus la plaça màger, Praça do Município, i a l'ostal devila, de cafès e lo darrièr pilòri ancian en Algarve, restaurat a partir dels rèstes del sègle XVI.

Autres punts d'interès modificar

Lo musèu municipal d'arqueologia expausa de traças d'occupacion venent de la preistòria, e de ceramicas morescas. Al darrièr estatge un accès a une seccion de barri restaurat va vista sul vièlh centre vila arab (almedina).

Una usina de siure al bòrd del riu bord foguèt transformada en unitats touristicas (restaurants, musica e obratges d'aiga) e un musèu del siure.

 
Cigonha blanca sus un teulat

Environament modificar

La praséncia de qualques parelhs de cigonha blanca nisant sus las chimenèias de la vila es condicionat per la permanéncia de zonas umidas de las bòcas dels flums Odelouca e Arade.

Pel respècte de l'environament, la melhoracion del mitan dels abitants, la vila obtenguèt lo labèl Cittaslow.

Los camps a l'entorn son plantats de fòrça olivièrs e figuièrs.

Personnalitats ligadas a la comuna modificar

Lo poèta arab Ibn Ammar nascut en 1031.

Galaria modificar

References modificar

  1. "algarveretreatssilves">Silves. Sul site algarve-retreats.
  2. "algarveretreatssilves"
  3. >algarveretreatssilves"
  4. "algarveretreatssilves"