Sent Miquèu de Fronsac

una comuna francesa

Vilatge d'Occitània

Sent Miquèu de Fronçac (Saint-Michel-de-Fronsac en francés) es una comuna d'Occitània, en Guiana e en Bordalés, lingüisticament gascona, administrada prau departament de Gironda de la region de Novèla Aquitània, ancianament d'Aquitània.

Sent Miquèu de Fronçac
Saint-Michel-de-Fronsac
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Vista generala de Sent Miquèu de Fronçac.
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 44° 55′ 50″ N, 0° 18′ 07″ O
Superfícia 5,49 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
79 m
10 m
1 m
Geografia politica
País  Guiana
Bordalés
Contrada Fronçadés
Estat Bandièra de França França
Region
75
Novèla Aquitània
Departament
33
Gironda Escut de la Gironda
Arrondiment
335
Liborna
Canton
3324
Lo Libornés-Fronçadés (Fronçac avant 2015)
Intercom
243301397
CC deu Fronçadés
Cònsol Jean-Marc Duboureau
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2019)
527 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

531 ab.
Densitat 93,62 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 33126
Còde INSEE 33451

Geografia modificar

 
Comunas a l'entorn.

Perimètre deu territòri modificar

Comunas confrontantas de Sent Miquèu de Fronçac
La Ribèira Sent Anhan
Ison (delà Dordonha)   Fronçac
Vèiras (delà Dordonha)

Lenga modificar

Segon l'enquèsta de Tortolon e Bringuièr (1873-1875), Sent Miquèu de Fronçac èra una comuna gascona; lo parlar deu Fronçadés orientau èra de tipe libornés. Deus parlars pus occidentaus, se diferenciava per la tendéncia progressiva a la prononciacion de j : lo jourt e pas l'iourt o lo iourt (lo jorn); per la conservacion de u : dou hut e pas dou heut (deu huc); de contraccions coma saous dit e pas sus leus dit (sus + los + dits); la conservacion de la nasala dens la tresena persona deu plurau ; bÉnon o bÉnoun e pas bÉnou (venon, venen), l'abséncia de h : fille e pas hille (filha, hilha), fut e pas hut o heut (huc = huec, fòc), fasi (1èira persona de l'imperfèit, e pas deu preterit, de far) ; per l'usatge deu diftongue óou : deu se ditz dóou e pas dou [du]; ièi, sovent, per aièr, geir [1] (las grafias de l'autor son utilisadas).

Toponimia modificar

Lo nom es atestat en 1361, en latin : prior Sancti Michaelis[2].
Sent Miquèu representa Michaël, nom ebrèu de l'arcàngel, cap de las legions celèstas [3],[2].

Istòria modificar

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2020 (2026) Jean-Marc Duboureau   ancian segond adjunt
avant 2020 [4]
junh 2019 2020      
2011 11 d'abriu 2019 Jacques Besson † PS retirat foncion publica
1999 2011 Serge Ravat † PS  
1956 1999 Jean Gaucher † divèrs esquèrra viticultor
  1956      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 514, totala: 526
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
655 515 653 595 611 631 648 675 651

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
698 660 670 579 586 576 585 600 622

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
616 604 530 457 471 437 469 456 491

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
444
513
532
527
608
591
556
550
553
566
2009 2010
543
557
538
553
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2019 la populacion èra de 527 abitants e la densitat èra de 95,99 ab/km².

Lòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas emb la comuna modificar

Veire tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. Tortolon https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k5725104s/f138.item , p. 570-573
  2. 2,0 et 2,1 Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes. Gironde, ed. CAIRN e Institut Occitan, Pau, 2008, p. 317
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 618
  4. [1]