Pastor (can)

(Redirigit dempuèi Paton)

Lo pastor (prononciat: [pas'tu]) es una raça de can grossa e majestuosa,[1][2] que servís tradicionalament per aparar los tropèls dels grands predators (ors, lop) dins los Pirenèus.

Infotaula de raça canina Pastor
Un pastor adult
Generalitats
Noms alternatiusPastor
Can de Montanha dels Pirenèus
País d'originaFrança/Espanha
Caracteristicas fisicas
Auçada70 cm, 80 cm, 65 cm e 75 cm Modifica el valor a Wikidata
Classificacion e estandard de la raça
FCIGrop 2 Seccion 2.2 #137
AKCWorking
ANKCGroup 6 (Utility)
CKCGroup 3 - Working Dogs
KC (UK)Pastoral
NZKCUtility
UKCCans de garda
Còdi de Catalòg137 Modifica el valor a Wikidata (Federacion Cinologica Internacionala Modifica el valor a Wikidata)

Istòria modificar

Dempuèi de temps immemorials, es present dins lo massiu dels Pirenèus. A l'Edat Mejana, es descobèrt e utilizat per gardar los castèls e protegir los tropèls contra los predators. Es mencionat al sègle XIV per Gaston Fèbus. Fòrt presat al sègle XVII, pertegèt la glòria de la cort de Loís XIV.[3]

La primièra descripcion del pastor apareis dins lo libre del Comte de Bylandt en 1897. L'estandard oficial alprèp de la SCC es enregistrat en 1923,[4] a l'iniciativa de M. Sénac-Lagrange, membre de l'acamp dels Amators de Cans Pirenèus. L'estandard actual es fòrt pauc estat modificat, sols de detalhs i son estats ajustats.

Lo pastor s'èra fach rar dins las campanhas, a causa de la desaparicion dels grands predators mas dempuèi qualques temps suscita un reviudament d'interès alprèp dels pastors, amb la tornada del lop dins los Aups.

Caractèr modificar

Al mièg d'un tropèl, es un gardian remirable. Son ròtle es pas d'acampar los motons mas de los protegir. Per aquò far, se l'abitua fòrt lèu a viure amb eles, de biais que los considèra apuèi coma sa familha. Se lo can detècta un intrús, jaupa e s'interpausa entre lo tropèl e çò que considèra coma una menaça.

Al sen d'una familha es un animal qu'es naturalament un bon gardian, del fach de son caractèr protector. A un grand sens de la familha e sap fòrt plan reconéisser d'amics qu'a pas vist dempuèi longtemps. Fòrt doç amb los enfants e puslèu placid, es çaquelà pauc adaptat a la vida citadina. Es en efièch un can qu'a besonh d'espaci e que son jaupament poderós pòt se far una font de geina pels vesins.

 
Un canhòt de raça montanha dels Pirenèus de dos meses

Cal precisar que la creissença de son efectiu deguda a la reaparicion del lop dins los campèstres e las predacions que se'n seguisson non es proporcionala a son educacion canina. Tot aquò fa qu'una reputacion de can fòrtament agressiu ambe tot çò que non coneis passa devant sa reputacion de bon gardian de tropèl. Los casses d'atacas e de mossegadas de rondalejaires, vttistas, o cavalièrs non son pas rares e se'n senhalan regularament. Cal far mèfi ambe aqueste gos que -quand non es educat- ten a considerar que tot çò desconegut representa un dangièr per sas fedas e que deu acampar. Sautar muretas e barralhs non li es una dificultat. Conven de s'informar sus lor preséncia dins lo sector qu'esperatz percórrer e saber cossí (re)agir en cas d'encontres, etc.

Ligams extèrnes modificar

Referéncias modificar

  1.  Great Pyrenees (en anglés). American Kennel Club. [Consulta: 21 de genièr de 2024]
  2.  Pyrenean Mountain Dog Breed Standard (en anglés). The Kennel Club. Archiu de l'original del 23 d’abril de 2008. [Consulta: 21 de genièr de 2024]
  3. Jones, Arthur F.; Hamilton, Ferelith. The world encyclopedia of dogs. New York: Galahad Books, 1971, p. 86–89. ISBN 978-0-88365-302-9. 
  4.  Historique, situation de l'élevage en France (en francés). Argelès-Gazost: Réunion des Amateurs de Chiens Pyrénéens, junh de 2023.