Nicolas de Condorcet

Marie Jean Antoine Nicolas de Caritat, marqués de Condorcet, nascut lo 17 de setembre de 1743 Ribemont e mòrt lo 29 de març de 1794, a Bourg la Reine, es un matematician e òme politic francés, representant de las Luses. Es celèbre per sas òbras davancièras sus l'estatistica e las probabilitats, son analisi dels mòdes d'escrutinh possibles lo « paradòxe de Condorcet » e tanben per son accion politica, abans e prendent la Revolucion. Es del costat dels Girondins, alara prepausa de reformas del sistèma educatiu e del drech penal. La Convencion nacionala ordona son arrestacion en 1793, e emprisonat en 1794, es trobat mòrt dins sa cèla dos jorns après sa presa.

Nicolas de Condorcet
Marie Jean Antoine Nicolas de Caritat, marquis de Condorcet
Òli sus tela representant le marqués de Condorcet.
Òli sus tela representant le marqués de Condorcet.
Òli sus tela representant le marqués de Condorcet.
Naissença 17 de setembre de 1743
Ribemont
N. a
Decès 29 de març de 1794
Bourg la Reine
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
País d'origina
Nacionalitat
Profession matematician e òme politic
Ocupacion
Luòc de trabalh
Distincions
Mestressas {{{mestressas}}}
Religion
Estudis
Títol {{{títol1}}}
({{{començamentderenhe}}} - {{{finderenhe}}})
{{{títol2}}}
Dinastia {{{dinastia}}}
Servici de {{{començamentdecarrièra}}} a {{{findecarrièra}}}
Grad militar {{{gradmilitar}}}
Arma {{{arma}}}
Coronament {{{coronament}}}
Investitura {{{investitura}}}
Predecessor {{{predecessor}}}
Successor {{{successor}}}
Conflictes {{{conflicte}}}
Comandament {{{comandament}}}
Faches d’armas {{{faitsdarmas}}}
Omenatge {{{omenatge}}}
Autras foncions {{{autrasfoncions}}}

Biografia modificar

Nascut a Ribemont (Aisne) en 1743, es un dels descendents de la familha Caritat. Los Caritats tenon lor títol de la vila de Condorcet (Daufinat) que ne son originaris. Morís lo paire[1] lo 22 d'octobre de 1743 pendent de manòbras en Alsàcia. Sa maire, fòrça devòta e que vodat son enfant a la Verge, l'eleva e lo vastit de filha fins nòu ans, edat a que confia son educacion a un preceptor jesuista a l'ostal, puèi, mercé a l'intervencion de son oncle pairal Jacques de Condorcet, evesque de Gap, Aussèra e Lisieux, es format a onze ans al collègi dels Jesuistas de Rems; puèi es enviat a quinze ans al collègi de Navarra a París[2]. En reaccion a aquesta educacion religiosa, farà partit de la primièra generacion dels ideològs[3].

Condorcet se destria lèu per sas capacitats intellectualas. Las primièras distinccions publicas que recep son en matematicas. A l'edat de setze ans, sas capacitats d’analisi son remarcadas per D'Alembert e Clairaut, e lèu, ven l’escolan de d’Alembert. Es a aqueste edat que presenta sa tèsi de matematicas[4]. Refusa la carrièra militara que sa familha li aviá destinat, per se consacrer a aquela de matematician.

Lo matematician modificar

 
Marqués de Condorcet.

De 1765 a 1774, se concentra subretot sus las sciéncias. En 1765, publica sa primièra òbra sus las matematicas, titulada Ensag sul calcul integral, qu'es plan aculhida. En 1767-1769, escriu sos primièrs articles sus l'aritmetica politica e lo calcul de las probabilitats, desbosigant atal la novèla disciplina estatistica[5]. Condorcet es influencat pels sabents de las Luses de l'Itàlia del Nòrd e per los ensags de formalizacion del real (Cesare Beccaria, ls Pietro e Alessandro Verri, Paolo Frisi, etc.). S'interessa tanben a de calculs en matèria de jurisprudéncia. Mas deguèt esperar 1784 per que Condorcet desvelope una teoria d'ensemble de l'aritmetica politica.

Lo 25 de febrièr de 1769, amb lo sosten de D'Alembert, es elegit a l’Acadèmia reiala de las sciéncias.

En 1772, publica d'òbras novèlas sul calcul integral, unanimament acclamats. Pauc après, s'enamiga amb Turgot, que vendrà administrator jos Loís XV (1772), puèi Contrartolaire general de las finanças jos Loís XVI (1774).

En 1786, esposa Sophie de Grouchy, la sòrre del futur mareschal de Grouchy, aqueste darrirèr ja sògre de Cabanis.

Del ministèri Turgot al partit girondin modificar

 
Estatua del marqués de Condorcet per Pierre Loison vèrs 1853, cort Napoleon, Lovre

L'inspector general de la Moneda e l'engenhaire modificar

En 1774, Condorcet es cridat al ministèri per Turgot. Alara, Condorcet desplaça son centre d’interés de las matematicas cap a filosofia e la politica. La primièra annada, escriu subretot de panflets defendent las idèas dels amics de Julie de Lespinasse. Los ans seguents, ve defensor dels drech de l'Òme e sosten los drech de las minoritats, coma drech de la femnas, dels josieus e del Negres (ven membre de Societat dels amics dels Nègres). Sosten las idèas novatriças dels Estats Units d'America qu'acaban de venir independents, e prepausa en França de projèctes de reformas politicas, administrativas e economicas.

Nomenat inspector general de la Moneda en 1775 per Turgot, es encargat d'una expertisa sul canals (coma un projècte de canal sosterren en Picardia) amb Charles Bossut e d'Alembert. Aquesta expertisa « presenta un episòdi de la luta del partit enciclopedista fàcia ald egenhaire dels Ponts e Cauçadas ». Cal alara mesurar en mai de la resisténcia que presenta lo fluid fàcia a la nau, lo rapòrt dels costs al beneficis. Amb Turgot, prepausa tanben una reforma del tonatge, visant a evaluar lo contengut de las naus per establir una fiscalitat justa. Aquò va contra la Renda genrala e la Cort de las ajudas, e tanben Lavoisier.

L'academician modificar

En 1776, Turgot es demés de son pòste de contrarotlaire general. Condorcet causís alara de demissionar de son pòste d’inspector general de la Moneda, mas sa demission es refusada, e demora en pòste fins a 1791. Mai tard, Condorcet escruirà la Vida de S. Turgot (1786), ont expausa lo bon fondament de las teorias economicas de Turgot.

Condorcet contunha de se veire atribuir de foncions de pretigi: en 1776[6], es nomenat secretari de l’Acadèmia de las sciéncias, e en 1782, secretari de l’Acadèmia francesa. S'interessa alara al « Rapòrt sus un projècte per la reformacion del cadastre de Nauta Guiana de 1782 », problèma scientific que vòl resòlvre dos tipes d'enjòcs: cossí realizar l'operacion de carpentatge? cossí estimar a lor justa valor las tèrras? ja aviá escrich l'article sul carpentatge dins le Suplement paregut en 1776. Mas, segon la teoria fisiocrata en vigor, l'impòst just es proporcional al produch net de las tèrras, exigissent donc un cadastre precís e racional, qu'encara existissiá pas.

A partir de la prima de 1785, milita près dels politics per que l'aritmetica politica siá ensenhada coma sciéncia d'esperela entièra, e li dona un ròtle central al subjècte de l'instruccion publica; serà l'aujòl de l'estatistica modèrna.

Lo deputa girondin modificar

 
Estatua en bronze de Condorcet par Jacques Perrin, Cai de Conti, París, 1894.

Pòrtavotz de las Luses, Condorcet vei dans la Revolucion la possibilitat d'una reforma racionalista de la societat. Après la presa de la Bastilha, es elegit al conselh municipal de París. En 1790 fonda amb Sieyès la Societat de 1789 e dirigís lo Jornal de la Societat de 1789, la Bibliotèca de l'òme public (1790-1792), la Cronica de París (1792-1793) e lo Jornal d'instruccion sociala (1793). Mai, es actiu per la causa de las femnas, se prononciant pel drech de vòte de las femnas en 1788 dins Las letras d'un borgés de New Haven puèi dins lo Jornal de la Societat[7], e publicant en 1790 De l’admission de las femnas al drechde ciutat. Jamai un Estat democratic a vertadièrament jamai existit segon el, que "jamai las femnas exerciguèron los drechs de ciutadan[8]". Fasent referéncia a La Declaracion dels Drechs (1789), denóncia la violacion del principi de l'egalitat en drechs que las femnas son victimas. Desbastís tota l'argumentacion comuna qu'a per tòta d'escartar las femnas dels drechs de ciutat: i a pas de femnas amb d'engèni? es que les femnas an pas accès a l'educacion; mai, la granda partida dels ciutadans an pas d'engèni e existís de femnas mai intelligentas qu'unes òmes a qui se pensa pas a levar los drechs civics. Al subjèctes de las diferéncias entre ambedos sèxes, son pas « naturalas » mas bastidas socialament per l'educacion e de leis inicas. Dominique Godineau nota qu'es malaisit de mesurar lo reson encontrat per aquestas presas de posicion, "es pas impossible que, sens èsser explicitament citat, aja influenciat los escritchs "feministas" posteriors (Gouges, Aelders, Guyomar...)[9]". Ie segur es mèstres de pensar pels joves nòbles liberals coma lo cavalièr de Pange o André Chénier.

En 1791, es elegit deputat de París al sen de l’Assemblada legislativa, que ne ven secretari. Es un dels inspiraires de l'establiment del sistèma metric: la proposicion de Talleyrand a l'Assemblada nacionala constituenta, ven largament de sos conselhs, que seguisspb las òbras jos Turgot. Als costats de Borda, Laplace, Lagrange e Monge, fa partir de la Comission nomenada per l'Assemblada e que deu determina quina mesura utilizar, per exemple entre l'alternativa de la mesura del pendul o la mesura del quart du meridian. Lo 26 de març de 1791, l'Assemblada decretava lo « mètre » coma unitat nacionala e escapolon del sistèma unificat de peses e mesuras per remplaçar la multitud de las unitats utilizadas en França. La longor del mètre èra establida coma egala a la detz milionena partida del quart del meridian terrèstre, çò qu'anava plan amb lo projècte de las Luses e aquel de l'edificacion, per la Revolucion, d'un òrdre racional, que s'agissiá, segon sos promotors, d'una « unitat que dins sa determinacion, conteniá res d'arbitrari ni de particular a la situacion de pas cap pòble sus la planeta »[10].

Condorcet lança lo movement de l'educacion permanenta que deu permetre a tot ciutadan de se formar tot lo long de sa vida. En abril fr 1792, presenta un projècte de reforma del sistèma educatiu per tòca de crear un sistèma ierarquic, plaçat jos l’autoritat d’òmes de saber, qu'agirián coma de gardians de las Luses e que, independentament del poder, serián los garants de las libertats publicas. Lo projècte es jutjat contrari a las vertuts republicanas e a l'egalitat, liurant l'educacion de la Nacion a una aristocracia de sabents[11].

En 1792, es de nòu elegit deputat de l’Aisne a la Convencion nacionala. Es dins lo partit dels Brissotins. Es tanben membre del comitat de constitucion qu'adopta gaireben sens modificacions peu près sans modifications le projècte de constitucion[12] qu’iaviá dirigit mas qu'es fin finala pas adoptat per l’Assemblada.

Condorcet lèu se trapa en posicion marrida. Dos corrents de pensada s’afrontan al subjècte de reformar l’Estat francés: los Girondins, e los Montanhards, aquestes darrirèrs son dirigits per Robespierre. Girondin e oposat a la pèna de mòrt, Condorcet vòta contra l’execucion de Loís XVI, presicant la condamnacion a las galèras a vida, idèa qu’es los sol a defendre.

Los girondins pèrdon lo contraròtle de l’Assemblada en contra lo jacobins, en 1793. Lo jacobin Marie-Jean Hérault de Séchelles prepausa alara una constitucion novèla, fòrça diferenta d'aquela de Condorcet. Mas aqueste la critica, çò que lo fa condamnar per traïson. L'8 de julhet de 1793, sus prepausicion del convencional montanhard François Chabot, la Convencion vòta un decret per l'arrestar.

La fugida e l'arrestacion modificar

Avertit per Cabanis del decret d'arrestacion contra el, Condorcet deu s'amagar e se refugiar pendent nòu meses dins la demora de la Senora Modèl:Mme, carrirèra de Servandoni a París. Ne profiècha per escriure l’una de sas òbras mai agradadas per la posteritat, l’Esquiça d’un tablèu istoric dels progrèsses de l’esperit uman, que foguèt publicat après sa mòrt, en 1795. Lo 25 de març de 1794, quita sa resconduda, convencut d'i èsser pas pus en seguretat e d'èsser un dangièr tròp grand per la Senora Vernet, sa generosa otessa. Ensag de fugir París. Se pausa a l'estanquet de Louis Crespinet, carrièra Cap-de-Vila a Clamart. Jutjat suspècte, i es arrestat, menat a la sacristia de la glèisa de Sant Pèire e Sant Paul ont fa sesilha lo comitat de Susvelhança e plaçat en prison a Bourg-Égalité (Bourg la Reine). Es trobat mòrt dos jorns mai tard, dins sa cèla. Las escasença de sa mòrt demoran enigmaticas (suicidi par un poison amagat dins un anèl que portava, murtre o accident vascular cerebral, ataca que'n foguèt victima dos ans abans)[13].

Òbra modificar

Teorician dels sistèmas de vòtes e de la jurada penala modificar

 
Pagina títol de l’Ensag sus l’aplicacion de l’analisi a la probabilitat de las decisions donadas a la pluralitat dels vòtes.

Dans fòrça de sos obratges (Ensag sus l’aplicacion de l’analisi a la probabilitat de las decisions donadas a la pluralitat dels vòtes de 1785 - Ensag sus la constitucion e las foncions de las assembladas provincialas - Sus las eleccions), Condorcet s’interessa a la representativitat dels sistèmas de vòte, coma dins l'encastre politic que dins l'encastre judiciari: l'ensag de 1785 tracta mai del vòte politic mas tanben deliberat d'una jurada, qu'insistís sul caractèr corrècte, es a dire verai o fals, de la decision finala — s'agiriá donc pas de determinar una preferéncia (per l'un o l'autre dels candidats) mas un fach (un tal cometèt tal crime o non pas?). Partent de l'ipotèsi d'una fòrça leugièra propension de l'òme ordinari a jutjar en acòrdi amb los fachs puslèu que de malbiais, mòstra que mai i aurà de votants, mas las escasenças que lo resultat du vòte mene a une decision corrècta son importantas. Aquesta demonstracion matematica sostent sa preferéncia, en matèria penala, per la jurada populara puslèu que pels magistrats individuals.

Sas òbras sus la juada lo mèna a condamnar la pèna de mòrt. Dins una letra a Frederic II de Prússia, explica los motius de son oposicion a aquel tipe de pena: segon el, los crimes greus e afroses que ne son susceptibles menan la jurada populara — institucion que defend dins sa correspondéncia amb Turgot de 1771, pendent que presica d'escartar los prejutjats de classa evitant que de rics jutjen de paures, e lo contrari, coma dins l'Ensag sur l’aplicacion de l’analisi a la probabilitat de las decisions donadas a la pluralitat dels vòtes (1785) — a poder pas jutjar de biais seren e enlusit, d'ont una propension importanta  l'error judiciària. Tot coma dins sas òbras suls mòdes d'escrutinh, Condorcet mòstra atal cossí las matematicas se pòdon utilizar per sosténer l'analisi de problèmas socials e politics.

Dins los autres ensags, mòstra que l'escrutinh uninominal pòt fòrça plan representar pas los desirs dels electors del moment que lo primièr candidat acampa pas mai de la mitat dels vòtes: es lo paradòxe de Condorcet, que mòstra un biais inerent a aqueste mòde d'escrutinh, dins la mesura ont lo candidat preferit d'una majoritat d'electors pòt pas èsser elegit, a causa de la division d'aqueles e de l'escampilhament consequent dels vòtes, menant tanben un candidat qu'obten qu'una majoritat relativa tornar èsser elegit. En efièch:

Considerant una assemblada de 60 votants avent la causida entre tres propositions a, b, c. Las preferéncias se repartissont atal (en notant a > b, lo fach que a es preferit a b) :

  • 23 votants preferisson: a > c > b
  • 19 votants preferisson: b > c > a
  • 16 votants preferisson: c > b > a
  • 2 votants preferisson: c > a > b

Lo candidat a será elegit, avent emportat 23 vòtes, es adire majoritat. Pasmens, a es pas la causida preferida de la majoritat dels electors, que 35 electors (19 + 16) preferisson b puslèu a, mas que capitèron pas a far elegir b que cadun a preferit votar per lor candidat preferit dins l'absolut, es a dire b o c. En tèrmes concrets: se l'esquèrra (o la drecha) possedís una majoritat dins lo país, mas presenta dos candidats puslèu qu'un, perdrà las eleccions fàcia al candidat unic de l'autre camp. aquesta « paradòxe » serà desvelopat al sègle XX per de teoricians de la causida sociala, e per exemple amb lo teorèma d'impossibilitat d'Arrow.

Per resòlvre aqueste biais, Condorcet prepausa un autre sistèma, lo metòde Condorcet, ont l'unic venceire es aqueste, s'existís, que comparat torn a torn a totes los autres candidats, se mostrariá a cada còp èsser le candidat preferit. Pasmens, considèra qu'aqueste sistèma es pau realisable a granda escala e escambia una correspondéncia fòrça rica amb Jean-Charles de Borda conceptor d’un autre sustèma, lo metòde Borda, que realiza un sistèma de vòte ponderat que se dona un tala nota a cada candidat — çò que permet de far lo balanç del « paradòxe de Condorcet ».

L'invencion del drech d'autor modificar

En 1776, publica los Fragments sus la libertat de la premsa[14] que seràn la basa a las proposicions que l'abbé Sieyès farà amb el unes vint ans mai tard en 1790, un an après l'abolicion dels privilègis, per establir un drech d'autor; mai precisament, per instituir una responsabilitat dels autors que son proprietaris de lors òbras. Se l'essencial de l'escrich de 1776 pòrta sus la question dels delits d'autors (per ne destriar la responsabilitat que tòca l'autor, l'estampaire, e lo librari), aqueste escrich compta tanben de paginas sus la « proprietat » intellectuala[15] que limitan los privilègis de l'autor e pledejan obertament per la liura circulacion dels escrichs. Lo projècte de Sieyès e Condorcet es criticat puèi modificat per Beaumarchais que, amb Mirabeau, enfortís los drechs dels autors, per exemple balhant a l'autur e sos descendents lo drech exclusiu d'autorizar la reproduccion de sas òbras per un temps de cinc ans post mortem de l'autor puslèu qu'un temps de sonque detz (a partir la publicacion de l'òbra e limitada per la mòrt de l'autor) balhat pel projècte inicial.

Autras òbras modificar

En 1786, Condorcet torna trabalhar sul calcul integral e las equacions diferentialas, mòstrant un novèl biais de tractar los calculs infinitesimals. aquelas òbras jamai foguèron publicada. En 1789, publica la Vida de Voltaire, ont se mòstra coma el opausat a la Glèisa. Dona vint e quatre articles sus l’analisi matematica al Suplement de l’Encyclopédie de Diderot et d’Alembert. S'interessa  tanben a las asseguranças agricòlas (article anonim dins lo Jornal de París), a la mesura del risc e a aquela de la valor de las pèrdas.

Posteritat modificar

Transferiment aal Panteon de París modificar

A l'escasença de las fèstas del bicentenari de la Revolucion francesa, en preséncia de François Mitterrand, president de la Republica, las cendres de Condorcet son simbolicament transferidas al Panteon de París al meteis temps qu'aquelas de l’abat Grégoire e de Gaspard Monge, lo 12 de decembre de 1989. En efièch, l'atauc censat contenir las cendres de Condorcet es vuèj: enterrat dins la foça comuna de l’ancian cimentèri de Bourg la Reine — desafectat al sègle XIX –, son còrs jamai foguèt trobat.

Descendéncia de Condorcet modificar

Del maridatge de Condorcet amb Sophie de Grouchy nasquèt, al mes de mai de 1790, una filha unica: Alexandre-Louise Sophie de Condorcet, que foguèt nomenada tota sa sa vida Élisa, prenom qu'aviá pas recebut . "Élisa" se marida, en 1807, amb lo general Arthur O'Connor, refugiat, amic de Cabanis, qu'aviá passat, en 1804, al servici de França, crosent atal servir la libertat. Lo general morís en 1852, e Elisa en 1859. Son enterrats dins lo pargue del castel familhal de Bignon. Los esposes O'Connor-Condorcet an cinq enfants, qu'un sol, Daniel O'Connor daissa de posteritat: dos filhs, que lo general Arthur O'Connor se maridant, en 1878, amb Marguerite Elizabeth de Ganay. D'aquesta, naisson doas filhas: la primièra, Elizabeth O'Connor, se marida a Alexandre Étignard de La Faulotte; la segonda, Brigitte O'Connor, al comte François de La Tour du Pin qu'an tres enfants: Philis, Aymar e Patrice de La Tour du Pin[16].

Escut de la familha Condorcet modificar

Òbras modificar

 
Esquisse d'un tableau historique des progres de l'esprit humain, 1795

Matematicas modificar

  • 1765 : Du calcul intégral
  • 1768 : Essai d’analyse.
  • 1776-1777 : 22 articles sur l’analyse mathématique, dans le cadre du Supplément à l'Encyclopédie.
  • 1778 : Sur quelques séries infinies.
  • 1781-1784 : Mémoire sur le calcul des probabilités, in Mémoires de l’Académie royale des sciences.
    • Tome sègle i. Réflexions sur la règle générale qui prescrit de prendre pour valeur d’un événement incertain la probabilité de cet événement multipliée par la valeur de cet événement en lui-même (1781) ;
    • Tome II. Application de l’analyse à cette question : déterminer la probabilité qu’un arrangement régulier est l’effet d’une intention de le produire ;
    • Tome III. Sur l’évaluation des droits éventuels (1782) ;
    • Tome IV. Réflexions sur la méthode de déterminer la probabilité des événements futurs d’après l’observation des événements passés (1783) ;
    • Tome V. Sur la probabilité des faits extraordinaires. Application de l’article précédent à quelques questions de critique (1784).
  • 1786 : Traité de calcul intégral (inachevé).
  • 1784-1789 : collaboration aux chapitres de mathématiques de l’Encyclopédie méthodique.

Fisica modificar

  • 1767, Du problème des trois corps, Paris, Didot. Lire en ligne.
  • 1778, Nouvelles expériences sur la résistance des fluides, par MM. D’Alembert, le marquis de Condorcet, & l'abbé Bossut, Paris, Claude-Antoine Jombert. Lire en ligne.
  • 1780, Essai sur la théorie des comètes. In : Dissertations sur la théorie des comètes qui ont concouru au prix proposé par l'Académie royale des sciences et belles-lettres de Prusse pour l'année 1777 et adjugé en 1778, Utrecht, Barthelemy Wild. Lire en ligne.

Economia e politica modificar

  • 1774 : Lettres d’un théologien à l’auteur du Dictionnaire des trois siècles, A Berlin, MDCCLXXIV. Lire en ligne.
  • 1775 : Lettre d’un laboureur de Picardie à M. N. [Necker], auteur prohibitif à Paris.
  • 1775 : Réflexions sur les corvées. Monopole et monopoleur.
  • 1775 : Rapport sur un projet de réformateur du cadastre.
  • 1775 : Réflexions sur la jurisprudence universelle.
  • 1776 : Réflexions sur le commerce des blés.
  • 1776 : Fragments sur la liberté de la presse[17].
  • 1781 : Réflexions sur l’esclavage des nègres.
  • 1783 : Dialogue entre Aristippe et Diogène
  • 1783-1788 : Essai pour connaître la population du royaume.
  • 1785 : Essai sur l’application de l’analyse à la probabilité des décisions rendues à la pluralité des voix
  • 1786 : De l’influence de la révolution d’Amérique sur l’Europe.
  • 1788 : Lettres d’un bourgeois de New Haven à un citoyen de Virginie, sur l’inutilité de partager le pouvoir législatif entre plusieurs corps.
  • 1788 : Lettres d’un citoyen des États-Unis à un Français, sur les affaires présentes de la France.
  • 1788 : Essai sur la constitution et les fonctions des assemblées provinciales.
  • 1789 : Réflexions sur les pouvoirs et instructions à donner par les provinces à leurs députés aux États généraux. Sur la forme des élections.
  • 1789 : Réflexions sur ce qui a été fait et sur ce qui reste à faire.
  • 1789 : Au corps électoral sur Esclavage des Noirs.
  • 1789 : Déclaration des droits.
  • 1789 : Réflexions d'un citoyen sur la révolution de 1788.
  • 1790 : Dissertation philosophique et politique sur cette question : s’il est utile aux hommes d’être trompés ?
  • 1790 : Opinion sur les émigrants.
  • 1790 : Sur le mot « pamphlétaire ».
  • 1790 : Le Véritable et le Faux Ami du peuple.
  • 1790 : Sur l’admission des femmes au droit de cité.
  • 1791 : De la République, ou Un roi est-il nécessaire à la conservation de la liberté ?
  • 1791 : Discours sur les conventions nationales.
  • 1791 : Discours du 25 octobre sur les émigrants à l’Assemblée législative.
  • 1792 : Rapport et projet de décret.
  • 1792 : Cinq Mémoires sur l’instruction publique (1791-1792).
  • 1792 : Discours sur les finances.
  • 1792 : Sur la liberté de la circulation des subsistances.
  • 1792 : La République française aux hommes libres.
  • 1792 : Ce que c’est qu’un cultivateur ou un artisan français.
  • 1792 : Sur la nécessité de l’union entre les citoyens.
  • 1792 : De la nature des pouvoirs politiques dans une nation libre.
  • 1793 : Sur la nécessité d’établir en France une constitution nouvelle.
  • 1793 : Ce que les citoyens ont droit d’attendre de leurs représentants.
  • 1793 : Que toutes les classes de la société n’ont qu’un même intérêt.
  • 1793 : Sur le sens du mot Révolutionnaire.
  • 1793 : Tableau général de la science qui a pour objet l’application du calcul aux sciences politiques et morales.
  • 1794 : Moyens d’apprendre à compter sûrement et avec facilité.
  • 1795 (posthume) : Esquisse d’un tableau historique des progrès de l’esprit humain.

Filosofia modificar

  • 1782 : Lettre sur Swedenborg
  • Discors de recepcion a l’Acadèmia francesa, prononciat lo 21 de febrièr de 1782. Lire en ligne.

Elògis e biografias modificar

  • 1776, Éloge de Pascal
  • 1777, Éloge de Michel de l’Hôpital
  • 1773, Éloges des académiciens de l’Académie royale des sciences, morts depuis l’an 1666 jusqu’en 1699
  • 1786, Vie de Turgot
  • 1789, Vie de Voltaire, In : Œuvres complètes de Voltaire, 1785-1789. Vie de Voltaire.
  • 1789 : Éloge de M. Turgot.
  • D'Alembert, sa vie, ses œuvres, sa philosophie, lire en ligne.

Edicions de tèxte modificar

  • 1776 : Pensées de Blaise Pascal, édition corrigée et augmentée.
  • 1784-1787 : Œuvres complètes de Voltaire, éditées par Condorcet, Beaumarchais, etc. (édition dite de Kehl), 70 volumes.

Edicions de la òbras de Condorcet modificar

  • Œuvres de Condorcet, publiées par A. Condorcet O'Connor et M. F. Arago, Paris, Firmin Didot frères (rue Jacob, n° 56), 1747-1749. 12 volumes. Disponible dans Gallica, ici, le premier tome.
  • Correspondance inédite de Condorcet et de Turgot, 1770-1779, publiée avec des notes et une introduction d'après les autographes de la collection Minoret et les manuscrits de l'Institut, par M. Charles Henry, Paris, Charavay frères, 1883.

Notas e referéncias modificar

Modèl:Références

Vejatz tanben modificar

Bibliografia modificar

Biografias e obratges generals modificar

  • Élisabeth Badinter et Robert Badinter, Condorcet : un intellectuel en politique, Fayard, 1988.
  • Anne-Marie Chouillet, Pierre Crépel, Condorcet : homme des Lumières et de la Révolution, Fontenay-aux-Roses / Saint-Cloud, ENS éditions, 1997.
  • Jean-Paul de Lagrave (dir.), Condorcet (1743-1794) : le condor des Lumières, Montréal : Département de philosophie, UQAM, 1993, 340 p.
  • P. Crépel, Chr. Gilain (dir.), Condorcet : mathématicien, économiste, philosophe, homme politique, colloque international, Paris, S.I. Minerve, 1989.
  • François Arago, Biographie de Marie-Jean-Antoine-Nicolas Caritat de Condorcet, lue à la séance publique du 28 décembre 1841, dans Mémoires de l'Académie des sciences de l'Institut de France, Gauthier-Villars, Paris, 1849, tome 20, p. I-CXIII (lire en ligne) ; Œuvres complètes de François Arago, 1854, 2, p. 117-246. Biographie lue par extraits en séance publique de l'Académie des sciences, le 28 décembre 1841.

Obratges sus l'activitat e las òbras de Condorcet modificar

  •  {{{títol}}}. , Modèl:Lire en ligne, Modèl:Lire en ligne, Modèl:Lire en ligne.
  • Hélène Delsaux, Condorcet journaliste : 1790-1794, Paris, H. Champion, 1931. Modèl:Lire en ligne.
  • Charles Coutel, Condorcet : instituer le citoyen, Paris, Le Bien commun, 1996.
  • Jean-François Dominé, « Saint-Just, Vergniaud et le projet de Constitution de Condorcet : une approche rhétorique », dans Jean-Paul Bertaud, Françoise Brunel, Catherine Duprat...[et al.] (dir.), Mélanges Michel Vovelle : sur la Révolution, approches plurielles / volume de l'Institut d'histoire de la Révolution française, Paris, Société des Études Robespierristes, coll. « Bibliothèque d'histoire révolutionnaire. Nouvelle série » (no 2), , XXVI-598 p. (ISBN 2-908327-39-2), p. 227-232Modèl:Chapitre.
  • Joffre Dumazedier et Éric Donfu, La leçon de Condorcet, une conception oubliée de l'instruction pour tous nécessaire à une République, Paris, L'Harmattan, 1994.
  • Gilles-Gaston Granger, La mathématique sociale du marquis de Condorcet, Paris, Hermann, 1989 (Modèl:2e).
  • François Hincker, « Condorcet, chroniqueur parlementaire », dans Jean-Paul Bertaud, Françoise Brunel, Catherine Duprat...[et al.] (dir.), Mélanges Michel Vovelle : sur la Révolution, approches plurielles / volume de l'Institut d'histoire de la Révolution française, Paris, Société des Études Robespierristes, coll. « Bibliothèque d'histoire révolutionnaire. Nouvelle série » (no 2), , XXVI-598 p. (ISBN 2-908327-39-2), p. 219-226Modèl:Chapitre.
  • Catherine Kintzler, Condorcet, l’instruction publique et la naissance du citoyen, Paris, Folio-Essais, 1987.
  • Anne-Cécile Mercier, « Le référendum d'initiative populaire : un trait méconnu du génie de Condorcet », Revue française de droit constitutionnel 3/2003 (Modèl:Numéro), p. 483-512.
  • Henri de Montfort, Les idées de Condorcet sur le suffrage, Société française d’imprimerie et de librairie, Poitiers, 1915 ; réédition Slatkine, Genève, 1970.
  • Antoine Diannyere, Condorcet (Notice sur la vie et les ouvrages de Condorcet, suivie de conseils à sa fille), Le Livre d'histoire-Lorisse, Paris 2000. ISBN 2-84435-180-8Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas.
  • Madeleine Arnold-Tétard, Sophie de Grouchy, marquise de Condorcet, la dame de cœur, préface du professeur Jean Paul De Lagrave, éditions Christian, 2006.

Articles connèxes modificar

Ligams extèrnes modificar

  1. Antoine de Caritat, originaire du Dauphiné, était lors de son mariage officier au Régiment de Barbançon, en garnison à Ribemont
  2.  {{{títol}}}. 
  3. Marie Jean Antoine Nicolas de Caritat, marquis de Condorcet, sur Larousse.fr
  4. Pierre Crépel, « Comment la mesure en arithmétique politique est venue à Condorcet », in La mesure. Instruments et philosophies, dir. Jean-Claude Baune, éd. Champ Vallon, 1994, p. 175-185.
  5. Liste des secrétaires de l'Académie royale des sciences (1666-1793) - site de l'Académie des sciences [2]
  6. Article de 1789
  7.  {{{títol}}}. 
  8.  {{{títol}}}. ISBN 978-2-13-078720-4. 
  9. Histoire de la mesure, brève introduction sur le site métrologie-française
  10. Keith Michael Baker, « Condorcet », dans Dictionnaire critique de la Révolution française, dir. François Furet et Mona Ozouf, Paris, 1988, p. 240.
  11. Ladite constitution est publiée sur Wikisource : Voir Projet de constitution Girondine
  12. Selon Histoire et dictionnaire de la Révolution française, 1789-1799, par Tulard, Fayard et Pierro, p. 612 et 671, Robert Laffont, collection Bouquins 1987,ISBN/2-221-04588-2, Condorcet se serait empoisonné à l’aide d’une substance que Cabanis (médecin et physiologiste) aurait fournie aux Girondins à la veille de la proscription, mais selon les époux Badinter (Condorcet : un intellectuel en politique, Fayard, 1988), la thèse de la mort par œdème pulmonaire serait plus convaincante.
  13. Œuvres de Condorcet, tome 11, disponibles sur Gallica, http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k5804698z.image.f262.tableDesMatieres
  14. Œuvres de Condorcet, tome 11, disponibles sur Gallica, Modèl:Lire en ligne
  15. inter Thiérache, périodique d'information de la vie économique et culturelle, septembre 1976, édité par "La Tribune de la Thiérache", PB
  16. Œuvres de Condorcet, ed. A. Condorcet O’Connor and M. F. Arago, vol. 11 (Paris : Firmin Didot Frères, 1847), p. 252, [3]