Louis Althusser, nascut lo 16 d'octobre de 1918 a Birmandreis (Departament d'Argièr), mòrt lo 22 d'octobre de 1990 a La Verrière (Yvelines), es un filosòf francés, membre del Partit comunista, a l'origina d'un important novelum de la pensada marxista dins una perspectiva sovent associada a l'estructuralisme, teoria caracteristica del Zeitgeist dels ans 1960, amb Roland Barthes e Claude Lévi-Strauss[1].

Vida [2] modificar

Nasquèt en Argèria e estudièt a l'Escòla Normala Superiora de París, onte mai tard ne venguèt professor de filosofia. Foguèt un dels principals representant dels intellectals del Partit Comunista Francés e las seunas teorias podon èsser consideradas coma responsas a las menaças que s'opausavan de contunh als fondaments ideologics del projècte socialista. Entre aqueles i aviá en mai dels tenents de l'empirisme (que començava a envasir la sociologia e l'economia marxistas e la menaça de las orientacions umanistas [3]), los reformistas (cap onte de partits comunistas europèus s'orientavan, i que posteriorament denèt l'eurocomunisme). Moriguèt en 1990 internat dins un espital psiquiatric aprèp lo murtre a la seuna femna.

Pensada[4] modificar

La linha de trabalh mai coneguda d'Althusser concernís los seus estudis de l'ideologia, coma dins Ideologia e aparelhs ideologics d'Estat son òbra mai coneguda dins aquel camp. Aquel ensag establís lo concèpte d'ideologia, lo metent en relacion amb lo concèpte gramscian d'egemonia. Alara que l'egemonia en Gramsci es en darrièra instància determinada per de fòrças politicas, lo concèpte althusserian d'ideologia repausa suls trabalhs de Sigmund Freud e Jacques Lacan sus l'inconscient e l'estadi del miralh, e descriu las estructuras e los sistèmas que nos permeton d'obtenir un concèpte significatiu del ièu.

Aquelas estructuras, segon Althusser, son agents repressius inevitables. D'entres los trabalhs d'Althusser i a lo volum collectiu Cossí legir Lo Capital (en francés: Lire le capital, 1965), qu'es un intens trabalh de relectura, al mòde estructuralista, de Lo Capital, l'òbra mai importanta de Karl Marx.

Dins lo recuelh d'ensages Per Marx (en frances: Pour Marx 1965), Althusser tentèt d'establir un decopatge en periòde estricta de l'òbra de Marx, separant lo Marx madur, "marxista", del Marx jove, encara jos la fòrta influéncia idealista d'Hegel e Feuerbach. Aquela periodizacion foguèt fòrça criticada per la pensada marxista posteriora, que tentava de revalorizar la pensada politica e democratica del primièr Marx.

Segon Althusser l'istòria es un procesus sens objectes ni fins, lo motor d'aquela es la lucha de las classas. L'istòria es pas predeterminada. Atal considerava que l'economia seriá lo factor predominant dins la política d'aprèp la Revolucion Industriala, alara que dins d'autres moments istorics èran d'autres elements (coma la religion dins l'Edat Mejana).

Los seus trabalhs sus Maquiavèl, Spinoza, Montesquieu e Rousseau son mens coneguts. Uns dels seus estudiants e collègas d'Althusser venguèron mai tard intellectuals eminents: Etienne Balibar, Alain Badiou, Marta Harnecker, Jacques Rancière e Pierre Macherey.

La ruptura epistemologica modificar

Althusser pensava que las idèas de Marx serián estat fonamentalament imcompresas e sosestimadas. Condemnèt fortament divèrsas interpretacions dels seus trabalhs (l'istoricisme, l'idealisme, l'economicisme, l'umanisme, eca.), argumentant qu'aqueles avián pas realizat que amb lo materialisme istòric (la sciéncia de l'istòria), Marx aviá bastit una perspectiva revolucionària mejans la transformacion sociala.

Pasmens que los primièrs trabalhs de Marx èran ligats a las categorias filosoficas hegelianas e a l'economia politica classica, amb L'ideologia alemanda (escricha en 1845) se sriá produch una ruptura subta e sens precedents que prepará lo camin pels seus trabalhs posteriors. Lo problèma se complica pel fach que Marx donèt gaire d'importància del seu pròpi trabalh. Aquel retornament pòt èsser apreciat sonque mejans una lectura atentiva e sensibla. De tal biais que lo projècte d'Althusser es d'ajudar a comprendre la poténcia e l'originalitat de la teoria de Marx.

Lo Murtre d'Hélène Rytmann (1980) [5] modificar

Lo 16 de novembre de 1980, escanèt la seuna eposa, Hélène Rytmann, dins lor apartament de l'Escòla normala superiora; anoncièt alu mètge de l'ENS que contacte las autoritatss psiquiatricas. Althusser foguèt enviat a l'espital psiquiatric de Sainte-Anne (París) e designa lo filosòf Dominique Lecourt coma son representant legal.

La justícia lo declarèt dement al moment dels fachs en febrièr de 1981 en vertut de l'article 64 del còdi penal francés de l'epòca: «I a nimai crime nimai delicte quand l’accusat èra en estat de deméncia al moment dels fachs».

Una pèça de teatre intitolada Le caïman (2006) met en scèna le murtre apondent un chic d'ambiguïtat a las rasons d'aquel.

Louis Althusser moriguèt en 1990 a l'espital de La Verrière e es inumat al cemetèri de Viroflay;


Bibliografia modificar

Òbras d'Althusser (fr) modificar

  • Montesquieu, la politique et l'histoire, PUF, 1959.
  • Pour Marx, Maspero, coll. « Théorie », 1965; nov. ed. aumentada (pemicis d'Étienne Balibar, postfàcia de Louis Althusser), La Découverte, coll. « La Découverte / Poche », 1996.
  • Lire le Capital (en collaboracion amb Étienne Balibar, Roger Establet, Pierre Macherey e Jacques Rancière), Maspero, coll. « Théorie », 2 vol., 1965;
  • Lénine et la philosophie, Maspero, coll. « Théorie » 1969 ; nov. ed. augmentada (seguit de Marx et Lénine devant Hegel), coll. « PCM », 1972.
  • Réponse à John Lewis, Maspero, coll. « Théorie », 1973.
  • Philosophie et philosophie spontanée des savants (1967), Maspero, coll. « Théorie », 1974.
  • Éléments d'autocritique, Hachette, coll. « Analyse », 1974.
  • Positions, Éditions Sociales, 1976;
  • XXIIème Congrès, Maspero, coll. « Théorie », 1977.
  • Ce qui ne peut plus durer dans le parti communiste, Maspero, coll. « Théorie », 1978.
  • L'avenir dure longtemps (seguit de Les faits)], Stock / IMEC, 1992; no. ed. aumentada e presentada per Olivier Corpet e Yann Moulier Boutang, Le Livre de Poche n° 9785, 1994.
  • Journal de captivité (Stalag #4 1940-1945), Stock / IMEC, 1992.
  • Écrits sur la psychanalyse. Freud et Lacan, Stock / IMEC, 1993;
  • Sur la philosophie, Gallimard, coll. « L'infini », 1994.
  • Philosophie et marxisme : entretiens avec Fernanda Navarro (1984-1987)
  • La Transformation de la philosophie : conférence de Grenade (1976).
  • Écrits philosophiques et politiques 1, textes réunis par François Matheron, Stock / IMEC, 1994. - 588 p.
  • L'Internationale des bons sentiments (1946)
  • Le Retour à Hegel (1950)
  • Sur l'obscénité conjugale (1951)
  • Marx dans ses limites (1978)
  • Sur la reproduction, PUF, coll. « Actuel Marx Confrontations », 1995.
  • Écrits philosophiques et politiques 2, textes réunis par François Matheron, Stock / Imec, 1995. - 606 p.
  • Machiavel et nous (1962-1986), Stock/Imec 1994; Tallandier 2009.
  • Sur Lévi Strauss (1966)
  • Sur Feuerbach (1967)
  • Sur Brecht et Marx (1968)
  • Cremonini, peintre de l'abstrait (1977)
  • Lam (1977)
  • Solitude de Machiavel, présentation par Yves Sintomer, PUF, coll. « Actuel Marx Confrontations », 1998.
  • Lettres à Franca (1961-1973), Stock/Imec 1998.
  • Penser Louis Althusser, recueil d'articles, introduction par Yves Vargas, Le Temps des Cerises, 2006
  • Politique et Histoire de Machiavel à Marx - Cours à l'École normale supérieure 1955-1972, Seuil, coll. « Traces écrites », 2006
  • Lettres à Hélène, préface de Bernard-Henri Lévy, Grasset/IMEC, 2011
  • « Repères biographiques, avertissement aux lecteurs du livre I du Capital et rudiments de bibliographie critique », prefàcia per Karl Marx, Le Capital (livre I), París, Garnier-Flammarion, 1969, p. 5-30.

Sus l'òbra d'Althusser modificar

Sus la vida d'Althusser (fr) modificar

  • German Arce Ross, L’Homicide altruiste de Louis Althusser, Cliniques méditerranéennes, 67, Erès, Ramonville Saint Agne, 2003, pp. 222-238
  • Gérard Pommier, Louis du néant. La mélancolie d’Althusser. Aubier, Paris, 1998
  • Jean Guitton, Veire lo capítol sus Althusser in Un siècle une vie ed. Robert Laffont 1991 de Jean Guitton.

Vejatz tanben modificar

Ligams intèrnes modificar

Ligams extèrnes (fr) modificar

Notas e referéncias modificar

  1. L'estructuralisme es d'en primièr una teoria linguistica (Roman Jakobson) que de proceduras foguèron mai tard utilizadas dins lo domèni de l'antropologia (Lévi-Strauss) e de la literatura (Barthes e alii). Lo discors mediatic de l'epòca qualifica d'« estructuralista » fòrça personalitats e de teorias que ne son pas ou pas entièrament: Lacan, Foucault. L'apartenéncia d'Althusser al corrent estructuralista se deu doncas èsser analizada puslèu que postulada.
    • (ca) Aqueste article es parcialament o en totalitat eissit d’una traduccion de l’article de Wikipèdia en catalan intitolat « Louis Althusser ».
  2. Althusser assegurava que lo marxisme èra un antiumanisme teoric
    • (ca) Aqueste article es parcialament o en totalitat eissit d’una traduccion de l’article de Wikipèdia en catalan intitolat « Louis Althusser ».
    • (fr) Aqueste article es parcialament o en totalitat eissit d’una traduccion de l’article de Wikipèdia en francés intitolat « Louis Althusser ».