La Bastida de Clarença

una comuna occitana enclavada en Bascoat

Vilatge d'Occitània

La Bastida de Clarença (Bastida en basco, La Bastide-Clairence en francés) qu'ei ua comuna d'Occitània, en Baisha Navarra, administrada peu departament deus Pirenèus Atlantics e la region de Navèra Aquitània, ancianament d'Aquitània . Los sons abitants que son los bastidòts.

La Bastida de Clarença
La Bastide-Clairence
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La plaça de la maison comuna.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 25′ 42″ N, 1° 15′ 19″ O
Superfícia 23,39 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
192 m
50 m
7 m
Geografia politica
País Bearn Armas de Bearn
Contrada Baisha Navarra
Estat Bandièra de França França
Region
75
Navèra Aquitània
Departament
64
Pirenèus Atlantics Armas deu Departament deus Pirenèus Atlantics
Arrondiment
641
Baiona
Canton
6414
País de Bidaishe, Micse e Ostabarés (caplòc deu canton de La Bastida de Clarença abans 2015)
Intercom
ZZZZZZZZZ
CA deu Bascoat
Cònsol François Dagorret
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2019)
961 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

995 ab.
Densitat 44,08 ab./km²
Autras informacions
Gentilici bastidar
Còde postal 64240
Còde INSEE 64289
Ostaus
Ostaus
Ostaus
Ostaus
Cemitèri de la comunautat judiva

Aquera bastida navarresa qu'ei ua enclava de lenga occitana gascona au Bascoat. Totun, qu'apartien au Bascoat (país administratiu) dens lo sens de la lei Pasqua de 1995.

Las comunas tòcatocantas que son Bardòs e Urt en Labord au nòrd, Hasparn en Labord a l'oèst, Aiherra au sud e Oreguer a l'èst.

A la fin deu sègle XVIau, refugiats judius sefarditas arribats d'Espanha e subertot de Portugal que s'installèn a Baiona, d'on s'escampilhèn dens las tres petitas vilas de Pèira Horada (on los arcuelhó lo senhor d'Aspremont), de Bidaishe e de la Bastida de Clarença on los protegí lo purmèr duc de Gramont Antòni II. Aperats sovent "portugueses", que i compdèn de l'òrdre de setanta a ueitanta familhas segon los fogatges deu sègle XVIIau. Que i viscón dens ua comunautat relativament autonòma, la «Nacion judiva» suus registres deu Còs de Vila, e que dispausèn d'un cemitèri obèrt a la debuta deu sègle XVIIau, uei pertanhent au Consistòri Israelita de Baiona.

Geografia modificar

 
Comunas a l'entorn.

Predominància lingüistica modificar

 
Mapa de las sèt províncias bascas (1), 1863
 
Mapa de las sèt províncias bascas (2), 1863

Las duas versions de la Carte des sept provinces basques montrant la délimitation actuelle de l'euscara en dialectes, sous-dialectes et variétés (Mapa de las sèt províncias bascas qui mòstra la delimitacion actuala de l'euscarà en dialèctes, sos-dialèctes e varietats) dessenhadas en 1863 per lo prince Loís Lucian Bonaparte que plaçan La Bastida hòra de l'aira bascofòna.

Lo Recueil de linguistique et de toponymie des Pyrénées (Recuelh de lingüistica e de toponimia deus Pirenèus) realizat en 1887 per Julian Sacaze que dona per La Bastida ua version en gascon, compausada d'ua traduccion de dus tèxtes mitologics, puish ua lista deus microtoponimes de la comuna.

Le Recueil des idiomes de la région gasconne (Recuelh deus idiòmas de la region gascona) realizat en 1894 per lo lingüista Edouard Bourciez que dona per La Bastida duas versions de la parabòla deu hilh prodigue traduita en gascon.

La mapa deu Pays Basque français (País Basco francés) dessenhada en 1943 per Maurice Haulon que hè paréisher la "démarcation actuelle entre la langue basque et les dialectes romans" (demarcacion actuau enter la lenga basca e los dialèctes romanics) e qu'enclutz la comuna de La Bastida dens l'aira gasconofòna.

La Bastida qu'estó un deus punts d'enquèstas de l'Atlas linguistique de la Gascogne escrit en 1957 per Joan Seguí, professor d'universitat e lingüista especialista deu gascon. De mei, bastidòt Armand Darritchon qu'enregistrèt ua version orau de la parabòla deu hilh prodigue en gascon en 1963.

Segon la Morfología del verbo auxiliar vasco (Morfologia deu vèrbe auxiliar basco) establida per Pedro de Yrizar en 1970, La Bastida es pas situada dens l'aira bascofòna.

Toponimia modificar

La prononciacion qu'ei [labas'tiðə kla'rensə]. Las fòrmas ancianas que son La Bastida nueva de Clarenza en 1312 [1].

Dauzat qu'explica la bastida atau : deu latin bastita, participi passat substantivat. Lo sens qu'èra lo d'ua petita fortificacion, puish de vilòtas fondadas aus sègles XIII e XIV, dab franquessas autrejadas aus poblants [2]. Segon Negre, citat per Bénédicte Boyrie-Fénié, occitan bastida , « vilatge bastit navèrament », qui èra fortificat e gausiva de franquessas [1].

J.B. Orpustan, citat per Bénédicte Boyrie-Fénié, qu'explica èra ua bastida de pòblament; la decision que ho presa deu temps de Felip lo Bèth, a la fin deu sègle XIII, e la bastida que ho acabada en 1316 jos Loís X le Hutin. Los poblants que venèvan de Rabastens de Bigòrra (o de Tarn ?), mès que i avèva tanben bascos numeroses. Perqué Clarença ? P. Haristoy que cita ua « dauna Clara de Rabastens », mès que i a tanben la possibilitat d'un nom religiós pr'amor i avèva ua capèra dedicada a « Nosta Dauna de Clarença » [1].

Bénédicte Boyrie-Fénié qu'ajusta lo vèrbe bastir vien deu francic *bastjan, « trenar », au sens, a l'origina, de « bastir fortificacions trenadas gràcias a paus a l'entorn d'un castèth » [1].

Istòria modificar

J.B. Orpustan, citat per Bénédicte Boyrie-Fénié, qu'explica La Bastida èra ua bastida de pòblament; la decision que ho presa deu temps de Felip lo Bèth, a la fin deu sègle XIII, e la bastida que ho acabada en 1316 jos Loís X le Hutin. Los poblants que venèvan de Rabastens de Bigòrra (o de Tarn ?), mès que i avèva tanben bascos numeroses [1].

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2014 2026 François Dagorret shens  
junh de 1995 2014 Léopold Darritchon divèrs dreta puish UDF puish shens conselhèr generau (1992-1998)
         
1912 1945 Cyprien Iribarne URD conselhèr generau (1919-1940)
         
1851 1868 Jean-Baptiste Dasconaguerre dreta avocat, notari, romancièr basco, conselhèr generau (1859-1884)
  1851      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 1031, totala: 1049
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
2 097 2 019 1 836

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 1 472 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 1 241 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
874



Cercar
881
990
972
971
998
2009 2010
984
1 001
997
1 016
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Lòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas dab la comuna modificar

Véder tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 et 1,4 Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes. Landes et Bas-Adour, ed. Institut occitan e CAIRN, Pau, 2005, p. 262-263
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 57