Joan Giono

Joan Giono

Eugène Martel Portrait de Jean Giono en 1937.jpg

Naissença 30 de març de 1895
Manòsca
N. a
Decès 9 d'octobre de 1970
Manòsca
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
Lenga d'escritura francés
Genre(s) Roman, novèla, ensag, teatre
Distincions Legion d'Onor
Prèmi literari Prince Pèire de Monègue

Joan Giono (Manòsca 1895-1970) es un escrivan provençau, enfant solet d'un sabatièr anarquista d'una familha d'origina piemontesae d'una alisaira d'origina picardo-provençala. Son òbra romanesca a per quadre lo mond païsan provençau. Inspirada per son imaginacion e sei vesenças de Grècia antica, depinta la condicion de l'òme dins lo mond, tras lei questions moralas e metafisicas, e possesís una portada universala : Joan Giono es luenh d'èsser l'autor regionalista que se pòt creire. Es demorat sus la talvèra de totei lei corrents de literatura de son temps.

Bibliografia parcialaModificar

  • Colline (Còla), Grasset, París, 1929
  • Un de Baumugnes (Un de Baumunhas) id id 1929 (portat a l'ecran per Marcèu Panhòl en 1934 sos lo títol d'Angèle (Angèla))
  • Regain (Reviure), id id 1930 (portat a l'ecran per Marcèu Panhòl en 1937 : Regain)
  • Jean le Bleu (Joan lo Blu), id id 1932 (amb un estrach qu'empaumonet La Femme du boulanger (La frema dau fornier) a Marcèu Panhòl)
  • Que ma Joie demeure (Ma jòia que demòre), 1935
  • Refus d'obéissance (Refús d'obesir), Gallimard, París, 1937
  • Moby Dick, 1940, traduccion dau roman de Herman Melville
  • Le Hussard sur le toit (L'Ussard sus la teulissa), Gallimard, París, 1951 (portat a l'ecran per Jean-Paul Rappeneau en 1995 : Le Hussard sur le toit)
  • L'òme que plantava d'arbres, 1953
  • Le Déserteur (Lo desertor), René Creux éditor, 1966