Guèrra Civila de Moçambic


Guèrra Civila de Moçambic
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Informacions generalas
Data 1977 - 1992
Luòc Moçambic
Eissida Acòrds de patz de Roma de 1992

Abandon dau sistèma comunista per lo FRELIMO

Belligerants
Moçambic (FRELIMO)

Zimbabwe

RENAMO

La Guèrra Civila de Moçambic foguèt un conflicte african major de la Guèrra Freja que se debanèt de 1977 a 1992. Opausèt lo govèrn comunista de Moçambic dirigit per lo Frònt de Liberacion de Moçambic (FRELIMO), sostengut per lo blòt sovietic, a la guerilha anticomunista dau Movement de Resisténcia Nacionala de Moçambic (RENAMO), sostenguda per Sud-Africa e seis aliats. Fòrça saunós ambé 900 000 tuats, lo conflicte s'acabèt en 1992 per una patz negociada entraïnant l'abandon dau regime comunista per lo FRELIMO que gardèt lo poder après sa victòria ais eleccions de 1994.

D'efèct, après l'independéncia dau país en 1975, lo FRELIMO, adversari principau dei Portugués durant la Guèrra d'Independéncia de Moçambic, prenguèt lo poder. Organizèt un regime de tipe comunista ambé la nacionalizacion de l'industria e d'una partida de l'agricultura. Puei, assaièt de crear de vilatges novèus a partir de regropament fòrçats d'abitants. L'objectiu èra de melhorar l'accès ai servicis de l'Estat e d'eliminar leis estructuras ancianas dei plantacions dau periòde coloniau. Pasmens, entraïnèt una gròssa impopularitat dau govèrn dins certanei regions.

D'autra part, au nivèu internacionau, Moçambic apliquèt lei sancions internacionalas còntra Rodèsia e Sud-Africa. Aquò aguèt de consequéncias importantas sus son economia qu'èra dependenta dei cambis amb aquelei país e renforcèt lo maucontentament d'una partida de la populacion. Enfin, après la partida dei foncionaris portugués, lo FRELIMO foguèt pas capable de trobar de personas per reformar l'administracion dau territòri entraïnant una desorganizacion de l'autoritat e una crisi financiera.

Ansin, poguèt s'organizar una guerilha anticomunista dicha Movement de Resisténcia Nacionala de Moçambic (RENAMO). Finançada per Rodèsia e Sud-Africa, comencèt d'organizar una campanha de sabotatge que va finir per se transformar en guèrra vertadiera.

Au començament de la guèrra, lo FRELIMO aguèt l'avantatge e capitèt de tuar lo cap dau RENAMO en 1979. Pasmens, aquò entraïnèt pas la fin dei combats e, dins lo corrent deis annadas 1980, s'installèt un equilibri entre lei dos camps e un partiment dau país. Aquò entraïnèt de destruccions importantas aumentadas per lei crimes de guèrra dei doas armadas. De mai, dins lo corrent de la guèrra, lo RENAMO se transformèt pauc a pauc en movement mafiós causant d'autrei degalhs importants a l'economia de Moçambic.

A la fin deis annadas 1980, lei dos camps èran donc pas capables de contuniar en causa dau declin de l'economia de Moçambic e de la disparicion dei sostèns sovietic e sudafricans ambé la fin de la Guèrra Freja. De negociacions comencèron donc a Roma e s'acabèron per un acòrd de patz signat en 1992. Lo regime comunista foguèt abandonat au profiech d'un sistèma basada sus la democracia liberala e l'organizacion d'eleccions liuras en 1994.

Nòtas e referéncias modificar