Cal melhorar l'escritura d'aquel article.
L’ortografia, la gramatica, lo vocabulari, la sintaxi o autres aspèctes lingüistics incorrèctes son a verificar. Podètz corregir o crear la discussion.

Çò fotbòl sala, fotbòl de salon, fútsal, futsal, futsala o microfútbol; es un espòrt collectiu de pilòta practicada entre doas equipas de 5 jogaires cadun, dins una pista de solèr dur. Sorgiguèt inspirat En d'autres espòrts mange çò fotbòl, qu'es la basa del jòc; çò waterpolo; çò voleibal; l'andbòl e çò basquetbòl; en prenent d'aquestes pas sonque partissètz de las nòrmas, mas tanben qualques tacticas de jòc.

E mai se foguèt inicialament regit per la Federacion Internacionala de Fotbòl de Salon (FIFUSA), existisson uèi doas entitats mondialas: la successora dirècta de la FIFUSA cridada Associacion Mondiala de Futsal (AMF), e la FIFA.

Istòria modificar

La creacion d'aqueste espòrt se remonta a 1930 en Uruguai. La seleccion d'Uruguai aviá ganhat lo Campionat del Mond e la medalha d'aur en los Jòcs Olimpics.

Se li sonèt inicialament «fotbòl de salon» e causèt sensacion en Uruguai, en passant posteriorament al rèste de Sudamérica en s'estendent per totes los continents.[1]

En 1965, se creèc la Confederacion Sud-americana de Fotbòl de Salon, primièra organizacion internacionala d'aqueste espòrt. En aqueste an se disputèt tanben lo primièr campionat sud-american de seleccions.

La Federacion Internacionala de Fotbòl de Salon (FIFUSA), foguèt fondada en 1971 en São Paulo. Aquesta organizacion realizèt en 1982 lo primièr mondial de l'espòrt[2] e posteriorament d'autres sièis mai.[3] La FIFUSA se mantenguèt coma organizacion independenta fins a la siá dissolucion en l'an 2002.

A de fins de 1985, e davant la crisi economica de FIFUSA e los sieus afilhats, en partida per la pression exercida per la mairitz del fotbòl, de divèrses païses, dirigits per Brasil, decidiguèron sollicitar a l'alavetz President de la FIFA Joao Havelange, aital coma a lo sieu Secretari General Joseph Blatter, qu'aquesta organizacion incorporès lo fotbòl sala a l'organizacion de la FIFA.[4]

En lo 2000, de problèmas intèrnes e de denóncias contra la FIFUSA faguèron que las siás federacions e de confederacions de membras l'abandonèsson. Après, sorgiguèt l'alternativa d'ensajar l'unificacion de las meteissas amb la FIFA, mas l'acòrd pas prosperó. A raïtz de tot aquò, fin finala, las organizacions decidiguèron formar l'Associacion Mondiala de Futsal en lo 2002, amb sedença centrala en Assumpcion, Paraguai. La nòva organizacion contunhèt amb similaras afilhats.

Equipa modificar

 
Una pista de fotbòl sala en la azotea d'una bastissa en Tòquio, Japon.
  • Portièr: es lo jogaire cuyo principal objectiu es evitar que lo balón entratz dins la siá porteria pendent lo partit. Lo portièr poirà s'incorporar a l'atac e agir coma un jogaire mai de camp, en podent tocar lo balón en lo sieu pròpri camp un sol còp e pendent un maximal de 4 segonds (totjorn e quand o tocarà pas lo contrari) e en camp contrari totes los còps que vòlga e sens limit de temps (portièr-jogaire).
  • Barrament: jogaire que se plaça per davant lo portièr coma basa de la linha de tres jogaires a l'atac e es lo darrièr jogaire de camp a la defensiva. Aqueste jogaire sòl èsser eth quau mòu lo jòc, e es òm dels jogaires, après lo portièr, qu'a d'organizar a l'equipa. Sòl se demorar enrè per que en una contra se demòren pas los de l'autra equipa sols davant lo portièr.
  • Alas: de jogaires que se plaçan envolopa las bandas. An de pujar e davalar sens parar e cercar totjorn lo supòrt als sieus companhs.
  • Pivòt: jogaire de l'equipa mai prèpa a la porteria rivala, que complís de foncions ofensivas( de recebre e jogar lo balón a d'esquinas de la porteria, siatz ja per se donar lo torn e rematar o per passar als sieus companhs) e defensivas, (integrar la primièra linha defensiva al rival). Aqueste jogaire a d'èsser dins constant movement, en cèrca de quin espaci que siá per ofrir un passe a un jogaire sens marca.

Fondaments modificar

 
Pista de fotbòl sala.
  • 1) Passa: es l'accion de liurar lo balón a d'autre jogaire de la meteissa equipa amb la màger precision possibla. Pòdon èsser cuertes, de mejans o longs, en foncion de la distància. Segontes la siá trajectòria seràn ascendentes, descendentes, parabólicos o a ras de solèr; e segontes la siá direccion, variaràn en prigondor, laterala, retardats e en diagonal.
  • 2) Conduccion: es un gèst basic e imprescindible per aquerir una bona tecniciana, doncas qu'es la basa per dominar lo passe, la conduccion e lo tir. Es de besonh controtlar la superfícia de contacte amb lo balón, la suavidad del tòque, la pression e l'equilibri de tot lo còs per aténher la maximala eficacitat.
  • 3) Regate: s'utiliza per superar a òm o de divèrses adversaris sens pèrdre lo domeni del balón. Lo regate se pòt realizar sens finta prealabla, amb un cambiament de ritme brusco per desequilibrar al defensor e sortearlo sens qu'aja temps per reaccionar, o plan, amb finta prealabla, que lo jogaire qu'es en el dins possession del balón realiza lo regate en foncion de la reaccion qu'a prèviament la defensa.
  • 4) Tir a porteria: se fa referéncia a l'accion de tustar lo balón amb qui que siá de las superfícias de contacte permés, en en direccion cap la porteria contrària e amb la finalitat de marcar un but.

Se pòt lançar de desparièras formas: -Punta: s'usa per lançar amb la maximala poténcia o per far vaselinas. -Interior: s'usa per ajustar mai lo balón al luòc que lo jogaire vòl qu'ane, d'aquesta manièra lo tir anarà pas tan rapid coma quand se lança de punta. -Empeine: Se realiza amb la part anteriora del pè. -Tacón: S'usa per estonar al portièr. Se deu lançar a de distàncias prèpas, pr'amor que cnjse se lança dempuèi una distància alunhada es malaisida arribar. -Cap: se realiza generalament quand lo balón se aproxima a una nautor qu'un contacte amb lo pè o camba es en el pas possibla.

  • 5) Recepcion: es una accion fòrça utilizada pendent un partit, amb l'objectiu de recebre lo balón, o controtlar e o póner a lo sieu servici per desvolopar en de bonas condicions una accion posteriora. La recepcion en estancada es aquela que s'atenh en el controtlar totalament lo balón en los pès, en perdent lo compausant de velocitat mas en aumentant la precision en lo manejo posterior del esférico.

La recepcion en semiparada es aquela que s'ajuda en el a aténher que lo balón perdètz part de la siá valor iniciala. E la recepcion de amortiguamiento es era quau servís a controtlar balones aerianes amb trajectòria descendente; se produsís una amortiguación de la aceleración que s'arriba amb el la pilòta.

Lo contraròtle del balón pòt èsser al ras de solèr, o plan amb la cara intèrna de la bòta, o amb la planta del pè, amb la punta cap a amunt e en encastrant la pilòta entre la planta e lo solèr. En los balones nautes, s'a d'aténher amiar lo balón al solèr amb de possibilitats d'èsser jogat adeqüatament.

  • 6) Finta: servís a enganhar als adversaris, siá ja de chute, passatz o de conduccion. La sòlen utilizar los barraments.
  • 7) Regate: es l'accion d'evitar l'intrada d'un adversari e manténer la possession de la pilòta. Existisson de divèrses tipes de regate, coma lo de proteccion (accion d'interpausar lo còs entre la pilòta e lo oponente), lo retalhatz (cambiar la pilòta d'una camba a d'autra amagando lo passatz o tir a pòrta), lo rastrillo (cambiament de direccion de la pilòta amb la planta del pè), la biciclèta (passar los pès alternadamente per lo dessús de la pilòta en movement o posicion), entre d'autres.

Periòde de jòc modificar

Un partit de fotbòl sala dura 40 menutas e se dividís en dos tempses de 20 minutos cadun, en parant lo cronomètre cada còp que lo balón siá pas dins jòc, mai las pausas de mens d'una menuta que los entrenadors desiratz far.

En aqueste espòrt se mesura lo temps jogat. Per exemple, quand sort lo balón o se comet una fauta lo temps se para. Fins que pas entre lo balón en jòc se contunharà pas. A diferéncia del fotbòl que se recompensa lo temps perdut fins a la fin del partit.

Campionats mai importants modificar

A causa de que existisson doas entitats rectoras (AMF e FIFA), ambedós organizan d'eveniments paralleles jos los sieus pròpris reglaments. Aquestes serián los principales torneges de cada organizacion en cada categoria.

(Los torneges qu'apareisson en letra cursiva son descontinuados o se realizan pas de manièra constanta)

Seleccions absolutas masculinas modificar

FIFA AMF/FIFUSA
Copa Mondiala de fotbòl sala de la FIFA Campionat Mondial de la AMF
Copa de Confederacions de fotbòl sala Copa del Mond de Seleccions Nacionalas
Eurocopa De Fotbòl Sala Eurofutsal
Copa America de Fotbòl Sala Sud-american
Campionat African de Futsal Sens equivalent
Campionat Asiatic de Futsal Sens equivalent
Campionat de Futsal de Concacaf Sens equivalent
Campionat de Futsal de la OFC Sens equivalent
  • A nivèl olimpic
    • Jòcs de la Lusofonía, reglas FIFA (torneg descontinuado)
    • Jòcs Panamericanos, reglas FIFA (torneg descontinuado)
    • Jòcs Centroamericanos, reglas FIFA
    • Jòcs Bolivarianos, reglas FIFA
    • Jòcs ODESUR, reglas FIFA
    • Jòcs Mondiales, de nòrmas AMF
    • Se prepausa integrar lo futsal FIFA coma espòrt de demostracion en los Jòcs Mediterranèus del 2017 a se realizar dins la vila de Tarragona, Espanha.[5]

Clubs modificar

FIFA FIFUSA/AMF
Copa Intercontinental de fotbòl sala Campionat Mondial de Clubs
Copa UEFA de Fotbòl Sala Champions League UEFS
Recopa D'Euròpa de Fotbòl Sala Copa de la UEFS de futsal
Copa Libertadores de Futsal Panamericano E/o Sud-american de Clubs
Campionat de Clubs d'Asia (AFC) Sens equivalent
Campionat de Clubs de CONCACAF Sens equivalent
Sens equivalent Supercopa de la UEFS
Sens equivalent Copa de la UEFS Femenina

Seleccions absolutas femeninas modificar

FIFA FIFUSA/AMF
Mondial femenin de la FIFA Mondial femenin de la AMF
Sud-american Femenin Sud-american Femenin de Fotbòl de Salon
Sens equivalent Eurofutsal Femenin

Seleccions Masculinas Juvenilas modificar

FIFA FIFUSA/AMF
Sens equivalent Mondial Juvenil Sub-20
Sud-american Sub-20 Sud-american Sub 20
UEFA Futsal Sub-21 UEFS Futsal Sub-21
Sens equivalent Mondial Juvenil Sub-17
Sud-american Sub-17 Sens equivalent

Seleccions Femeninas Juvenilas modificar

FIFA FIFUSA/AMF
Sud-american Femenin Sub-20 Sens equivalent

Torneges nacionales mai importants modificar

Euròpa modificar

Aquestes torneges se jòguen amb reglament FIFA

  • Liga Nacionala de Fotbòl Sala d'Espanha
  • Superliga Russa de Futsal
  • Liga Kazaja de Fotbòl Sala
  • Liga Portuguesa de Fotbòl Sala
  • Liga Italiana de Futsal

Sudamérica modificar

Torneges amb de nòrmas FIFA
  • Liga Brasileira de Futsal
  • Campionat de Futsal AFA, (Argentina)
  • Liga Colombiana de Fotbòl Sala
  • Campionat de Futsal FIFA de la APF (Paraguai)
  • Liga Venezolana de Fotbòl Sala
Torneges amb de nòrmas AMF
  • Copa Professionala de Microfútbol e Copa Professionala de Microfútbol Femenina, ambedós torneges professionales de Colómbia
  • Copa Republica de Fotbòl de Salon, torneg de Paraguai
  • Division d'Aunor de futsal del Peró e Division superior de futsal del Peró

Asia modificar

Torneges amb de nòrmas FIFA

Lo cas italian modificar

En 1987, un grop d'accionaris de Milà dirigits per Giovanni Conticcini fondèron la A.I.F.S. (Associacion Italiana de Fotbòl Sala), qu'après la reconeissença de la part del Movement Europèu Popular, en 1988, cambièt amb acte notarial la siá denominacion en Federacion Italiana de Futsal (FIFS) per volontat del nòu president Giovanni Caminiti. En lo meteis an la FIFS arribèt a èsser reconeguda per la FIFUSA (l'organisme internacional de fotbòl sala, acrónimo del portugués Federação Internacional de Fotbòl Sortão) e es una de las federacions de fondadoras de la federacion UEFS (Union Europèa de Futsal).

En 1991, arribèt brica mens qu'a organizar lo Campionat Mondial de futsal de la AMF en Milà e en 1992 participèt en lo Campionat d'Euròpa organizat en Porto (Portugau) per la vièlha UEFS espanhòl. En 1994 participèt pel darrièr còp en una Copa del Mond organizat per la FIFUSA, en obtenent un resultat decebeire: se classifiquèt en la darrièra posicion.

Per çò que respecta las competicions dels clubs, la FIFS inscriguèt a la Copa de Campions per de Clubs las equipas que ganhavan la liga nacionala del 1988 al 1998: en l'edicion del 1991 la A.S. Milano Se classifiquèt setena, en 1992 e en 1993 la G.S. Danypel Millano Arribèron al meteis classament, mentre en 1995 la Sporting Turro feniguèt lo torneg en l'ochena posicion.

A la fin dels ans Nonanta, a causa de de grèus problèmas de salut del president Caminiti, la Federacion daissèt de far activitat agonista e se mantenguèt latente fins a l'estiu de 2009 quand, amb l'arribada de Axel Paderni, reprenguèt l'activitat esportiua.

En 2009, s'afilhèt a l'Associacion Liga Mondiala de Futsal, fondada en Soïssa amb la finalitat de salvaguardar e promòure lo futsal dins lo mond, empeñándose en o far practicar a un nombre màger de atletas. Prenguèron part 15 païses: Bolívia, Brasil, Eqüator, Egipte, Lo Salvador, França, Alemanha, Itàlia, Marròc, Nigèria, Peró, Mónegue, Principat de Seborga, Soïssa, Tunisia. Mas l'istòria d'aquesta associacion durarà pas que tres ans: en setembre de 2012, après lo desenvolvimiento de la Copa Mediterranèa Europèa en Imperia (Itàlia), se decretèt la siá dissolucion.

En julhet de 2012, après lo Congrès Ordinari Mondial de la AMF d'Assumpcion (Paraguai), la Federacion Italiana de Futsal foguèt convidada a s'integrar a l'Associacion Mondiala de Futsal. La siá intrada se ratifiquèt en octòbre de 2012.

Vejatz-vos tanben modificar

Referéncias modificar

  1. ): «Istòria del Fotbòl Sala.
  2. FPFS (ed.
  3. RSSSF (ed.
  4. ): «Istòria del futsal». (23 de setembre de 2004).
  5. Error en títol o url.