Lo whisky (uisge-beatha en escocés), o whiskey (uisce beatha o fuisce en irlandés) es una bevenda alcolizada d'origina irlandesa o escocesa a basa d'òrdi. Existís actualament qualques destillariás dins un fum de païses mas la majoritat de la produccion es encara en Escòcia; aqueste whisky es nomenat Scotch whisky, Whisky d'Escòcia en occitan, segon una lei escocesa que certificada l'origina de la bevenda.

Un gòt de whisky

Istòria modificar

La primièra traça escrita del whisky data de 1405 en Irlanda[1], que i èra destillat pels monges. Es tanben mencionat en Escòcia en 1496[2]. Pasmens, se pensa que lo whisky èra ja conegut dempuèi qualques centenas d'annadas abans. Sabèm pas quora e ont lo whisky foguèt d'en primièr destillat e la produccion locala non documentada pendent aqueste periòde fa que l'identificacion de l'origina de la beguda es dificila. En mai, es possible que diferents grops descobriguèsson los processus de destillacion completament independament los uns dels autres.

De cercaires pensan que los alcòls destillats foguèron d'en primièr produches entre lo sègle VIII e lo sègle IX en Orient Mejan[3] e que l'art de la destillacion foguèt portat en Irlanda e Grand Bretanha per los monges crestians. Es una legenda populara que Sant Patrici introduguèt la destillacion en Irlanda e Escòcia, mas i demorèt tròp lèu perque foguèsse possible. Pasmens, es possible que lo processus de destillacion foguèsse descobèrt en Irlanda e dins las illas britanicas (independament o en precursor de la destillacion Arabia) per de pageses coma un mejan d'utilizar lo demai de grans, après la segada.

Elaboracion modificar

L'elaboracion d'un whisky dura al minimum tres ans ; se l'envielhiment en bota de casse es inferior a tres ans, es pas possible de li bailar l'appelacion de whisky. La fabricacion se fa en cinc etapas.

 
Òrdi maltat
  • Lo "maltatge" : per obtenir de malt, es d'usatge d'espandir l'òrdi e de lo banhar perque grelhe. Aquela operacion dura una a doas setmanas. Lo maltage es arrestat en secar los grans en dessús d'un forn, generalament alimentat per de torba, que baila a d'unes whiskies son gost particular. Quand es sec, lo malt es trissat, çò que produtz una mena de farina sonada grist.
  • Lo mesclatge : lo grist es puèi mesclat amb d'aiga cauda. Aquela aiga va bailar son tipe al whisky, en foncion dels terrens qu'a traversada, donant d'aròmas torbats, minerals o de tèrra de bruga.

Aquela operacion a per tòca de transformar l'amidon contengut dins lo malt en sucres fermentables jos l'accion d'enzims. Se fa dins de grands bacins de fusta sonats « mash tun ». Lo produch d'aquel mesclatge es apelat « wort ».

  • La fermentacion : lo molt sucrat aital obtengut es addicionat de levaduras e la fermentacion alcolica se produtz. Aqueste processus es parièr al de la fabricacion de la bièrra mas l'etapa seguenta es pròpria al whisky.
 
Sala dels alambics a Glenfiddich
  • La destillacion : la bièrra aital obtenguda subís una dobla destillacion, que sa tòca es de desseparar l'aiga de l'alcòl. Los whiskeys irlandeses subisson generalament una tripla destillacion e es çò meteis per d'unes scotchs. A la fin d'aquesta etapa, lo whisky es incolòr e titra aperaquí 70°.
  • L'envielhiment : lo whisky es fin finala mes de vielhir en botas de casse, ja utilizadas lo mai sovent. Es pendent aquesta etapa que lo whisky se colora e pren d'aròmas especifics segon la fusta utilizada. Lo periòde d'envielhiment minimal d'un scotch es de 3 ans mas la màger part dels single malt vielhisson generalament entre 8 e 12 ans, d'unas botelhas de single cask van passar fins a 30 ans en barrica abans la mesa en botelha.

Nòtas modificar

  1. Who invented whisky - the Scots or the Irish?
  2. History of Scotch Whisky
  3. History of Alcohol and Drinking around the World