Un vitatge (var. cepatge, plant, socam e vit[1]) es un tipe de plantum de vinha. N'existís plusors varietats que presentan de proprietats diferentas e que son generalament fòrça reglamentadas. D'efiech, la chausida dei vitatges despend dei proprietats esperadas dau vin e de la region viticòla. Per exemple, totei lei vins de Borgonha roges de la Còsta d'Aur son eissits dau Pinot negre car l'apellacion enebís l'usatge d'autrei vitatges.

D'un biais generau, lei vitatges permetent de produrre de vins de qualitat (Cabernet Sauvinhon, Pinot negre, Merlot... etc.) presentan de rendiments febles ò son fòrça malaisats de cultivar. Au contrari, lei plantums destinats a la produccion de vins simples permèton de recòltas importantas gràcias a de resisténcias importantas ai malautiás. En revènge, an generalament un caractèr mens afiermat. Lo pus famós es probable lo Gamay qu'es utilizat per lei Beaujolais. Enfin, existís de vitatges utilizats per favorizar l'assemblatge de vitatges pus complèxs coma lo monier que facilita la mescla dau Chardonnay e dau Pinot negre necessària a la fabricacion dau champanha.

Liames intèrnes modificar

Bibliografia modificar

Nòtas e referéncias modificar

  1. Dicod'Òc', Lo Congrès Permanent de la Lenga d'Òc, cèrca « Cépage », consultada lo 3 de genier de 2020, [1]