Era vath de Varetons o meilèu Varetons [1](en francés vallée de Barétous, en basc Baretetze o Baretos) qu'ei dab era vath d'Aspa e era vath d'Aussau ua deras tres vaths pirenencas de Bearn. Qu'ei tòcatocanta dab eth Bascoat. Que compta sheis comunas : Aràmits, Lana en Varetons, Areta, Ansa, Hiars e Issòr. Que comunica dab era vath de Roncal en Hauta Navarra peu còth dera Pèira Sant Martin.

Varetons ath malh d'Issarbe.

Istòria modificar

Aràmits que vedó a nàisher eth Enric d'Aràmits, famós mosquetari deth medish nom e Issòr qu'ei era vila nadau deth pair de Joan Martin Pueyrredon, purmèr cap d'Estat argentin. Areta, ua deras comunas dera vath, que ho quasiment sancerament destrusida per un terratrem en 1967.

Toponimia modificar

Eth toponime Varetons apareish sota eras grafias Baratos (1290[2], títous de Bearn[3]), la tèrra de Baretoos (1376[2], mòstra militar de Bearn[4]), Varatoos (1385[2], censièr de Bearn[5]) e Barethous (1477[2], Títous de la Vath d'Aspa [cal referéncia].

Pau Raimond[2] nòta, en otra, qu’au segle XVIIIau Baretous èra prononciat Baretòn(s).

Varetons qu'ei format de :

  • var-, deth latin vallem, « vath », com Varossa (= vath d'Orsa), Varescó (= vath d'Escó) e probablament Varlanés (= vath de Lana);
  • eth resultat deth sufixe diminutiu latin -attum;
  • eth resultat deth sufixe latin diminutiu o atenuatiu -ones (plurau de -onem).

Eth sens globau qu'ei atau « eras petitas vaths ». Non cau díser, donc, « en vath de Varetons », mès « en Varetons » [6].

Tradicion modificar

Eth 13 de julhet, ara Pèira Sant Martin, pastors bascos dera vath de Roncal e bearnés dera vath de Varetons qu'aunoran un tractat d'ajuda mutuau vilh de sheis sègles conegut com era Junta de Roncal.

Dialècte modificar

Eth parlar biarnés de Varetons, apelat aspés-varetonés, se distingueish deu gascon e de son sosdialècte pirenenc, per una fonetica caracteristica e especificitats lexicaus.


  1. vath de Varetons es (benlèu) un pleonasme, mès, que caleré saber s'ei lexicalizat
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 et 2,4 Paul Raymond, Dictionnaire topographique Béarn-Pays basque
  3. Títous dera vescomtat de Bearn - Archius departamentals dels Pirenèus-Atlantics
  4. Manuscrit de 1376 - Archius departamentals dels Pirenèus-Atlantics
  5. Censièr de Bearn
  6. Michel Grosclaude, Dictionnaire toponymique des communes du Béarn, Escòla Gaston Febus, 1991, p. 50