Los Vascons (Baskoiak en basque, Vascones, Wascones, gens vasconum en latin) son un pòbla de la peninsula Iberica que lo territòri s'espandís al sègle I AbC entre lo cors superior dl riu Ebre e sul penjal peninsular dels Pirenèus occidentals, una region que correspond a l'epòca contemporanèa a gaireben tota de la Navarra actuala, los airals du Nòrd-Oèst d'Aragon, del Nòrd-Èst e del Centre de La Rioja e del Nòrd-Èst del Guipuscoa.

Es pel nom de Vasconii que lps Romans de l'Antiquitat designavan un pòble conegut en seguida jos noms de Gascons e de Bascs. Vasconia, Gascònha e Bascoat son de formas successivas del mèsme nom.

Los Vascons, qu'atengan un naut gra d'integracion dins lo mond roman, subretot dins las planas, lo long de las broas del riu Ebre e dins los airals a l'entorn de las ciutats romanas de Pompælo e Oiasso (Irun), pòblan la region mai al nòrd e mai montanhosa, conegudas coma lo Vasconum Saltus, pendent la crisi economica e sociala qu'acompanha la decomposicion de l'Imperium e la pression causada per las invasions barbaras dels pòbles germanics e asiatics (Uns, Alans, Taïfals) al començament del sègle V. Dintran enseguida en conflicte per escasenças amb los reialmes dels Visigòts e dels Francs que son installats suls dos penjals dels Pirenèus.

Après l'invasion musulmana de la peninsula Iberica al començament del sègle VIII, que mèna a la dissolucion del reialme visigòt e a la retirada parciala dels governaires francs al nòrd d'Aquitània, los descendents dels Vascons, qu'avián adoptat lo cristianisme pendent lo Bas-Empèri roman, tornèron s'organizar al sègle IX a l'entorn de las entitats feudalas del ducat de Vasconia en Gasconha e d'aquesta del reialme de Pampelona. Aquesta darrièra entitat farà naícer a l'Edat Mejana al reialme de Navarra.

Lo territòri modificar

Epòca romana modificar

 
Retrach fictiu de Tit Livi, que dona la primièra notícia istoriografica, que demora conservada de l'Antiquitat sul pòble dels Vascons.

La descripcion del territòri que los Vascons ocupavan pendent l'epca antic entre lo sègle I AbC e lo II, foguèt transmesa pels tèxtes d'autors classics, coma Tit Livi, Estrabon, Plini lo vièlh e Ptolemèu. Aqueste tèxtes venguèron de referéncias, alara qu'unes dls dichs mancan de coeréncia, e a vegada induson una contradiccion de las informacions o una mala interpretacion, subretot amb las fonts venent d'Estrabon.

La notícia istoriografica mai anciana correspond a Tit Livi (59 AbC.-17 ApC.) que, dins un breu passatge del fragment del libre XCI de son òbra sus la campanha de 76 AbC. pendent de la guèrra sertoriana, conta cossí Sertori puja de l'Ebre e passa per la civitas de Calagurris Nasica, passa lo territòri dels Vascons (o Vasconum agrum) fins a las limitas de sos mejancièrs, los Berons[1]. Amb un estudi comparat d'autras partidas del mèsme fragment, es possible de deduire qu'aquestes vesins èran a l'oèst, car al sud los Vascons èran los vesins de la ciutat celtibèra de Contrebia Leucade.

Plini lo Vièlh, dins son Istòria naturala, reproduch un tèxte precedent a l'an 50 AbC. ont los Vascons son situats dins lo tèrme occidental desl Pirenèus, vesins dels Varduls, e que lo territòri s'espandís cap als monts d'Oiartzun e cap a la mar Cantabrica dins una zona nomenada Vasconum saltus. Lo geograf grèc Estrabon, a l'epòca d'August (63 AbC.-14 ApC.), se referís als Vascons (en grèc ancian, Ούασκώνων, amb l'alfabet latin Úaskóonoon) en situant lor polis màger coma la vila de Pampelona, amb tanben la vila de Callagurris (Calahorra).

Aquestas donadas se trapan dins l’òbra de Claudi Ptolemèu (que viu al sègle II), Tractat de geografia, que lo libre II, capítol 6, 66, detalha lo nom de 15 vilas a l'interior del territòri dels Vascons, en mai de la vila costièra d'Oiasso (Irun) : Eturissa, Pompælo, Bituris, Andelos, Nemeturissa, Curnonium, Iacca, Graccurris, Calagurris, Cascantum, Ercavica, Tarraga, Muscaria, Segia e Allauona.

Nòtas e referéncias modificar

  1. Tite-Live, Histoire romaine, livre XLV (fragments).

Annèxe modificar

Articles connèxes modificar

Bibliografia modificar

Fonts primàrias modificar

  • Plini lo vièlh, Istòria naturala.
  • Estrabon, Geografia.

Fonts segondàrias modificar

  • (es) Adolf Schulten, « Las referencias sobre los Vascones hasta el año 810 después de J.C », Revista Internacional de los Estudios Vascos. RIEV,‎ 1927 (lire en ligne, consulté le 2 juillet 2017).
  • (es) Javier Arce, « Vascones y romanos : las deformaciones de la historiografía antigua». Antiqua, numéro 6, 1999.
  • (es) Agustín Azkarate, « Los Pirineos occidentales durante el periodo franco-visigótico ». Historia de Euskal Herria. Historia general de los vascos, Ed. Lur, Bilbao, 2004, p. 88-114.
  • (es) Agustín Azkarate, « ¿« Reihengräberfelder » al sur de los Pirineos? ». Homenaje al Prof. Thilo Ulbert, Antigüedad y Cristianismo, Murcie, 2004, p. 389–413.