Las vacanças son los jorns dintre d'un an en que las personas trabalhadoras o estudiantas prenon un repaus total de lor activitat, levat las fèstas nacionalas, coma nadal o jorns representatius de las nacions (coma la celebracion de lor independéncia).

Existisson principalament per prevenir l'estrès o d'autras patologias, segon lo critèri de l'estat o del govèrn local, per acréisser la productivitat dins la rèsta de l'an. I a generalament dos tipes de vacanças, las vacanças d'un trabalhador o estudiant que li corresponen legalament, coma las vacanças nomenadas "an sabatic", qu'una persona s'autogerís per un temps mès esperlongat. Los païses independentament definisson dins lor calendièr un periòde que la majoria de la poblacion considèra coma vacanças, generalament de junh a agost dins los païses de l'emisfèri nòrd, coma genièr e febrièr dins los païses de l'emisfèri sud. A bada que los trabalhadors, segon lo país, an de 7 a 45 jorns de vacanças, los estudiants an un periòde mès esperlongat de temps, en fòrça ocasions, ambdós meses e atanben tres (la mitat dels meses confrontants o lo mes entièr posterior o seguent). Dins cèrts païses, lo patron pòt definir los jorns de vacanças de lors trabalhadors, coma atanben la possibilitat d'acumulacion de jorns s'un an se prenon pas o se prenon parcialament. Normalament, mentre que lo trabalhador se trape en vacanças, aquestes jorns que s'absenta de son trabalh son remunerats e aquesta remuneracion pòt èsser sa paga abituala coma parciala.