La vèrga es tota pèça de fusta o de metal simplament piejada, articulada o fixada al mast e que pòrta una vela. Es tèrme generic regropant de partegas coma per exempla l'esparra. Lo tèrme designa de biais mai especific las partegas qu'èran penjadas las velas carradas, tipe de jòc mai espandit sus los batèus de comèrci e de guèrra entre los sègles XV e XIX.

Marins en parada sus las vèrgas d'una granda nau portant subretot de velas carradas.

Las diferentas vèrgas modificar

Exemples de vèrgas:

  • l'esparra de la grand vela d'un armeg Marconi
  • La vèrga de la vela al tèrç es penjada al mast al tèrç de sa longor.
  • L'antena (o vèrga latina) de la vela latina es una vèrga fòrça longa que suls velièrs ancians èra formada de pèças assembladas amb d'extremitats primas. L'antena es auçada de biais a èsser en posicion oblica amb un punt de drissa situada al dos cinquen de la longor. La partida mai longa es la partida mai levada[1].
  • La vèrga de l'armeg carrat
 
Sus aquela vèrga que se levèt sa vela se pòt veire a las extremitats las balancinas que pojan cap al naut, los braces que se'n van cap rèire (e passan sens dobte per una carrèla de rentorn fixada sul mast d'ont la foto es presa e los marcapés de còrda penjant jos la vèrga e utilizats pels gabièrs per trabalhar sus aquela partida de l'armeg

Notas e referéncias modificar

Bibliografia modificar

  • Louis-Henri Dufaure de Lajarte, Manuel du manœuvrier : à l'usage des élèves de l'École navale et de l'École d'application, A. Challamel (Paris), 1891, 853 p.

Vejatz tanben modificar

Articles connèxes modificar