Tlàloc (sonat d'unes còps que i a Nuhualpilli) es lo nom nauatl del Dieu de la pluèja e de la fertilitat dins la religion teotioacana e nauatl. Èra conegut jos d'autres noms dins tot l'airal d'America Centrala. A la debuta representava l'aiga terrèstra, que la sèrp emplumada representava l'aiga celèsta. Es mai conegut per sos ligams a la cosmologia astèca. Los astècas fasián de sacrificis d'enfants per l'onorar, que pensavan que Tlàloc èra lo responsable dels periòdes de secada e dels aigats. Pensavan a mai que d'autres dieus avián creat Tlàloc. Aqueste dieu es originari de la cultura de Teotihuacan. Quand tombèt la vila, passèt a Tula e a partir d'aquel ponch son culte s'espandiguèt dins los vilatges nauatls. Los teotihuacans aguèron de contactes amb los maias e en consequéncia eles tanben l'adoptèron o l'identifiquèron a la forma del dieu Chaac.

Estatua de Tlàloc defòra del Musèu Nacional d'Antropologia e Istòria de la Ciutat de Mexic.
Chaac

Dins la cosmologia tlaxcaltèca, Tláloc s'èra maridat bèl primièr amb Xochiquetzal, diva de las flors, mas Tezcatlipoca sequestrèt aquesta diva. Tlàloc doncas se tornèt maridar, aqueste còp amb Matlalcoeie. A una sòrre ainada que se sona Huixtocíhuatl.

Tlàloc, coma apareis dins lo Codex Borgia