Teotihuacan es una vila mesoamericana dau Periòde Classic situada dins la Vau de Mexico a 48 quilomètres au nòrd-èst de la capitala mexicana.

La formacion de la ciutat acomencèt probablament dins lo corrent dau sègle II avC belèu a l'iniciativa dei Totonaques[1]. Tre lo sègle seguent, venguèt una vila fòrça poblada e un centre intellectuau, culturau e religiós major dau periòde. Conoguèt son apogèu entre lo sègle III e lo sègle VI. Dins lo corrent d'aqueu periòde, sa populacion èra probablament situada entre 100 000 e 200 000 abitants e Teotihuacan èra alora la premiera vila dau continent e la seisena pus importanta dau mond. Èra tanben lo centre religiós pus important de Mesoamerica amb uneis edificis monumentaus, coma lei Piramidas dau Soleu, de la Luna e dau Sèrp de plumas, bastits a l'entorn d'una lònga carriera dicha Cauçada dei Mòrts. Son influéncia intellectuala, culturala e religiosa aguèt de consequéncias importantas sus lei Maias e sus lo desvolopament dei civilizacions ulterioras de la region. En particular, lo Sèrp de plumas e sa forma Quetzalcoatl, divinitat que sembla originària de Teotihuacan, gardèron una importància gròssa fins a la conquista espanhòla au sègle XVI. En revènge, l'existéncia d'un estat ò d'un empèri poderós centrat sus la vila es totjorn l'objècte de debats car, en fòra de l'importància dei vestigis descubèrts, ges d'element permet de l'establir d'un biais segur.

Lo declin de la vila acomencèt dins lo corrent dau sègle VI. Sei monuments principaus foguèron pilhats e cremats e la ciutat abandonada entre lei sègles VII e VIII. Lo scenari classic explicant aqueu declin es basat sus d'invasions dei nomadas chichimècs ò d'autrei vilas de la region. Pasmens, d'estudis pus recentas mòstran tanben la possibilitat d'un afondrament entraïnat per de crisis intèrnas, especialament de crisis agricòlas que semblan venir recurrentas a partir deis annadas 530.

Liames intèrnes modificar

Bibliografia modificar

Nòtas e referéncias modificar

  1. La bastida de Teotihuacan es una revendicacion frequenta dei Totonaques dins lo corrent dei sègles seguents. Foguèt pas contestada per leis autrei pòbles mesoamericans mai l'arqueologia modèrna a pas descubèrt d'elements permetent de l'afirmar d'un biais segur.