52
antimònitelluriiòde
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Se

Te

Po
Generalitats
Nom, Simbòl, Numèro telluri, Te, 52
Tièra quimica metalloïdes
Grop, Periòde, Blòc 16, 5, p
Aparéncia silvery lustrous gray
Massa atomica 127.60(3) g/mol
Configuracion electronica [Kr] 4d10 5s2 5p4
Electrons per nivèl energetic 2, 8, 18, 18, 6
Proprietats fisicas
Fasa solid
Densitat (temperatura ambienta) 6.24 g/cm³
Densitat liquida al punt de fusion 5.70 g/cm³
Punt de fusion 722.66 K
(449.51 °C, 841.12 °F)
Punt d'ebullicion 1261 K
(988 °C, 1810 °F)
Calor de fusion 17.49 kJ/mol
Calor de vaporizacion 114.1 kJ/mol
Capacitat calorifica (25 °C) 25.73 J/(mol·K)
Pression de vapor
P/Pa 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T/K     (775) (888) 1042 1266
Proprietats atomicas
Estructura cristallina exagonala
Estat d'oxidacion ±2, 4, 6
(oxid leugièrament acid)
Electronegativitat 2.1 (Escala de Pauling)
Potencials d'ionizacion
(mai)
1èr : 869.3 kJ/mol
2nd : 1790 kJ/mol
3en : 2698 kJ/mol
Rai atomic 140 pm
Rai atomic calculat 123 pm
Rai covalent 135 pm
Rai de Van der Waals 206 pm
Informacions divèrsas
Magnetisme nonmagnetic
Conductivitat termica (300 K)
(1.97–3.38) W/(m·K)
Velocitat del son (20 °C) 2610 m/s
Modul de Young 43 GPa
Shear modulus 16 GPa
Modul de Bulk 65 GPa
Duretat de Mohs 2.25
Duretat de Brinell 180 MPa
Numèro CAS 13494-80-9
Isotòps pus estables
Article : Isotòps del (de l') telluri
iso NA Mièja vida MD ED (MeV) PD
120Te 0.096% Te es estable amb 68 neutrons
122Te 2.603% Te es estable amb 70 neutrons
123Te 0.908 >1 E13 y ε 0.051 123Sb
124Te 4.816% Te es estable amb 72 neutrons
125Te 7.139% Te es estable amb 73 neutrons
126Te 18.952% Te es estable amb 74 neutrons
128Te 31.687 2.2 E24 y Beta- 0.867 128Xe
130Te 33.799 7.9 E20 y Beta- 2.528 130Xe

Lo telluri es un element quimic de la taula periodica de simbòl Te e de nombre atomic 52.

Foguèt descobèrt en 1782 per Franz-Joseph Müller von Reichenstein dins un mineral que conteniá aur e telluri. Martin Heinrich Klaproth li donèt son nom en 1798 derivat del mot latin pel planeta Tèrra, tellus.