La talha era un impòst directe dau Regim Ancian francés. Venguet annau e permanent en 1439 durant la Guerra de Cent Ans.

A l'origina, lo terme designava un baston de talha: bagueta de fust asclada, que permetiá de servar la traça de valors chifradas. Era un sistema de comptabilitat accessible a las personas que sabián pas legir ni mai escriure. S'empleguet d'en prumier per los pagaments a crèdit, puei s'apliquet a la fiscalitat.

Lo 2 de novembre de 1439, los Estats Generaus, reunits dempuei octòbre a Orleans, decidigueren l'entretenença de 'na armada permanenta per poder bandir definitivament los angleses fòra de França. Aquesta decision suscitet 'na revòlta daus nòbles: la Pragariá (1440). Per finançar l'esfòrç de guerra, los Estats Generaus instituigueren un impòst noveu, que seriá levat dins chada familha dau reiaume: la «talha». Los delegats autregeren a Charles VII la permission d'alevar la talha tots los ans. Aqueste noveu impòst annau s'aboliguet a la Revolucion.