Dins las culturas classicas, la tèrra, compresa coma la matèria que compausan los còrses solids, èra percebuda coma un dels elements primordials del cosmòs.

La montanha dels quatre elements, de Cole T. Catskill (1843)

Tradicion grèga modificar

Dins la filosofia e sciéncia de la grècia antica èra un dels quatre elements amb l'aiga, l'aire e lo fuòc.

D'entre los filosòfs presocratics, Xenofans de Colofon (vèrs 570-475 AbC) prepausèt la tèrra (o la fanga) coma lo principi de totas las causas materialas (arkhé). Segon el, tot se destrusís tornant periodicament a la fanga primitiva, que tòrnan a ne sortir de nòvas formas indefinidament. Pasmens, l'èsser demòra sempre dins la meteissa unitat imudabla. Mai tard Empedocles d'Agrigent (vèrs 450 AbC) teorizèt qu'en realitat èran quatre las "raiças" de la natura: fuòc, aire, aiga e tèrra. Las quatre arras d'Empèdocles demorèron establidas coma los quatre elements de la filosofia classica.

 
Cube

Platon (427-347 aC), dins son dialòg Timeu parla de l'estructura del cosmòs, afirmèt que la tèrra èra formada d'imperceptibles atòms en forma de cube, atal coma los autres elements seguissián la forma d'autras polièdres regulars. Que lo cub siá l'unic d'aqueles políedres qu'encastra perfièchament kos autras explicariá la natura solida de la tèrra.

Lo discípol de Platon Aristòtel (384-322 aC) desvolopèt una teoria diferenta pels elements. En estat de repaus s'estructuravan concentricament a l'entorn d'un centre de l'univèrs en formant l'esfèra sublunara. La tèrra se trobariá al luòc central, environada d'aiga. Segon los parelhs duals de qualitats que definiguèt Aristòtel, las caracteristicas de la tèrra èran la frejor e la secada.

Autras modificar

 
Simbòl alquimic de la tèrra

En medecina grèga antica basada sus la umorisme, la tèrra èra associada amb la bila negra, que partejavan las caracteristicas de calor e umiditat. Correspons tanben a la sason de l'automne per la meteissa rason.

En alquimia, la tèrra èra associada a la sal, e se representava amb un triangle equilateral puntant cap aval, biseccionat per una linha orizontala.

Segon la tradicion astrologica occidentala las personas nascudas jols signes del taure, la verge e lo capricòrne an las caracteristicas de la tèrra, e sas personalitats tendon a èsser calmas, practicas, responsablas, prudentas, caputs e inflexibles.

Vejatz tanben modificar

Suls autres projèctes Wikimèdia :