Los tèrmes (en latin thermæ, del grèc thermos, caud) èran d'establiments de banhs publics de la Roma Antica.

Tèrmes de Dioclecian, Roma.

Istòria dels tèrmes modificar

Los tèrmes son a l’origina una idèa grèga, mas los Romans l’an considerablament melhorada. Segon las descobertas arcqueologicas, las primièras installatcions de banhs datan de 2 500 ans AbC., mas la practica del banh es atestada tre la fin del sègle V en Grècia.

Los primièrs tèrmes èran privats, los publics apareguèron pas qu'al sègle I AbC. De particulars proposavan de banhs fregs e cauds e amb a vegadas massatges. Calguèt esperar 27 AbC. per qu'aparescan los tèrmes vertadièrs, sus òrdre de Marcus Vipsanius Agrippa, un amic de l’emperaire August, qu'èra lo seu gendre. Aquel anava dins de banhs fregs preconizats pel mètge marselhés Antonius Musa. Los banhs fregs s'apondèron a las salas tebesas e caudas, e los tèrmes s'espandiguèron per tot l’Empèri[1]. Quitament las vilas pauras ne possedavan. La construccion de tèrmes rendava a l’emperaire o al seus representants. Los còsts de foncionament dels tèrmes èran donc assegurats per las finanças publicas. A Roma, èra l'emperaire que finançava gaireben totes los monuments.

Los Romans anavan a las aigas per l'igièna corporela e los suenhs complets del còs. Mas lo luòc tanben aviá una foncion sociala importanta: los tèrmes fasián partida de la vida videnta urbana romana. s'i lavava, mas tanben, s'i encontrava los amics, s'i fasiá d'espòrt, s'i jogava als dats, s'i legissiá dins las bibliotècas, e tanben s'i podava tractar d'afars o manjar.

Pels Romans, lo banh representava a l'encòp un luxe e una necessitat. Totes i anavan quina que siá la classa sociala. Èran obèrts als òmes e a las femnas mas dins de partidas diferentas o/e a d'oras diferentas.

Solas las villas de las classas nautas dispausavan de banhs privats e de comuns. Los banhs publics avián donc un ròtle important per l'igièna generala. Apartenián a l'Estat o a de personas privadas. Lo prètz d'entrada èra modic. Sovent, per se far valer, los rics borgeses bastiguèron de tèrmes luxuoses que dobrissián gratuitament al public (practica de l'evergetisme). A la fin de l'Empèri Roman, los banhs venguèron mixtes.

Arquitectonica dels tèrmes modificar

 
Plan dels tèrmes d'Herculanum, amb seccions masculina e feminina; sègle I.

Lo principi de basa dels tèrmes privats, que deguèron mai tard s'adaptar a l'obertura al grand public, comprend:

Lo sòl èra cobèrt de mosaïcs e caufat per un sistèma de caufatge pel sòl e de restancas: l'ipocauste, alimentat per un fogal tenent, lo praefurnium. Los fums del fogal èran vojats per de condcutes situats dins l'espessor de las parets (los tubuli) que los caufavan al meteis temps. Lo provesiment en aiga se fasiá mercé als aqüeductes. I aviá tanben de latrinas.

Los tèrmes se completavan sovent d'una palestra per l'exercici fisic e una piscina (natatio, piscinam). Los grands tèrmes de l'epòca imperiala constituissián de vastes complèxes de léser, amb jardins, salas d'espectacle, de bibliotècas.

Los tèrmes èran pas mixtes, levat qualques excepcions. Qualques installacions èran dobladas, amb una partida separada reservadas a las femnas. D'autres practicavan d'oraris alternats per cada sèxe. Lo matin èra pusleu reservat a las femnas, alara que los òmes profeitavan de tot l'aprèp dinada e quitament del vèspre[3].

Aprèp lor matinada de trabalh, los Romans anavan plan sovent als tèrmes per se pausar e seguissián un « percors » de caufament progressiu puèi de refregiment. D'en primièr, daissavan los vestits dins los vestiaris (apodyterium o spoliatorium), gardats per d'esclaus, s'escalfavan en fasent d'espòrt al gimnàs per transpirar (jòcs de balas, corregudas, alterofilia), e aqueles qu'amavan pas l'esfòrt fisic anavan dins lo tepidarium, sala tedesa, puèi dins una sala mai caufada, lo laconicum (estuba sèca) o sudatorium (estuba umida) per transpirar[4].

Passavan aprèp als banhs cauds, se raspavan la pèl amb lo strigil, rasclet de fèrre corb, puèi dintrava dins l'estuba. Atal s'acabava lo banh de propretat.

Dins lo caldarium, se pausavan puèi passavan als banhs tebeses, als banhs fregs, e fin finala, se fasián massar, epilar o encara perfumar... Generalament, s'onchavan dins lo destrictarium (los Romans utilizavan pas lo sabon, pasmens conegut dels Galleses). Los òlis e perfums èran servats dins un unctuarium[5].

Tèrmes del mond roman modificar

 
Scèna de banh romana
Article detalhat: Lista ds tèrmes romans.

Notas e referéncias modificar

  1. "Bouet5" (fr)Les dossiers d'Archéologia n°323, Thermes et pratique balnéaire en Gaule romaine, Alain Bouet p5
  2. "Martin Pruvot33" Archéologie suisse, 24-2-2001, Les thermes publics, Chantal Martin Pruvot, p.33
  3. "Martin Pruvot33"
  4. "Bouet5"
  5. vejatz per exemple, l'unctuarium dels tèrmes romans de Glanum

Vejatz tanben modificar

Articles connèxes modificar

Ligams extèrnes modificar