Tectona grandis

Lo tèc es un arbre tropical de la familha de las Verbenaceae segon la classificacion classica, d'aquela de las Lamiaceae segon la classificacion filogenetica. Son nom ven del malaialam. N'existisson tres espècias distintas.

Lo tèc dona una fusta preciosa e imputrescibla recomanda per la fabricacion dels emponts de naus, de mòbles de jardin. L'espècai mai comuna, Tectona grandis (Tèc d'indochina) es originari d'Índia, de Malàisia, del Laos e de Tailàndia. Venguda espontanèa dins tota l'Asia, es ara cultivada dins totas las zonas tropicalas e subtropicalas. Una autra espècia, lo tèc dahat (Tectona hamiltoniana) es endemic en Birmania; es considerat coma lo melhor, e fòrça menaçat. Una tresena espècia, Tectona philippinensis, endemica de las Filipinas es tanen menaçada.

Biologia modificar

Demanda 1,20 m a 3,00 m de pluèja per an (veire mai) amb una alternança marcada de sasons umidas e de sasons secas. De temperaturas minimalas de 15 °C per las maximalas a l'entorn de 41 °C e un maxim de 1 000 mètres d'altitud. Los sites accidentats li convienon pla al mens se lo terren es pla drenat amb d'alluvions prigond e dins un mitan semblant a son mitan natural; presenta de fòrça bons resultats en cultura industriala. Las primièras plantacions son censadas al sègle VII en Indonesia ont semblan s'impausar a partir del sègle XIV. A partir del sègle XVII, las plantacions se multiplican amb succès en Asia. Al començament del sègle XX, de granas d'Índia e de Birmania traversan los oceans per las plantacions d'Africa e d'America tropicalas.

Descripcion modificar

 
Fusta de tèc.

Los tècs son d'esséncias d'arbres de creissença lenta o rapida, segon las escasenças.

Sa camba es drecha e cilindrica e pòt aténher un diamètre de 1,5 m per una nautor de 27 a 30 m amb 10 a 20 m jos las brancas e un fulham redond podent culminar a 46 m.

Las fuèlhas del tèc son opausadas e mesuran 30 a 60 cm de long. Son largas-ellipticas e velosadas.

Florís cada an a partir de l'edat de 20 ans. Las flors son gropadas en cima, blancas, odorantas.

Lo fruch es una drupa redonda e comestibla producha en abondància. Las granas pòdon demorar en dormença pendent fòrça ans abans de germenar

La color de la fusta varia de jaune palle a bronze o burèl rogenc de venatge escur. L'albenca es blanca. Es una fusta mièja dura, que se trabalha plan. Sa massa volumica es de 600 a 800 kg⋅m-3. Las fibras son drechas e regdas de gran quichat e permeton una finicion fòrça lissa. Conten una oleoresina naturala que lo fa fòrça resistent a las agressions climaticas. es atacat ni pels insèctes ni, causa excepcionala, pels termits, levat sus l'albenca. Una caracteristica unica fa que lo tèc provòca pas de corrosion ni d'oxidacion del metal à son contacte.

Lo tèc es de classa d'emplec 4 (« en contacte amb lo sol o l'aiga doça ») segon la nòrma NF EN 335-2[1].

Expleitacion modificar

 
Fotografia d'un tèc Tectona grandis.

a causa de la desapareisson o la proteccion de las selvas naturalas d’Asia, d'ont ven originalament lo tèc, la fusta espleitada per l'industria ven subretot de plantacions. En 2015, 6 milions d'ectaras son atal espleitats dins una « trentena de païses tropicals »: « L’Asia compta, a ela sola, 5,6 milions d’ectaras de plantacions, en Índia, en Indonesia e en Thailàndia. Las superfícias plantadas suls autres continents son mendre: 256 000 ectaras en Africa (Nigèria et Còsta d’Evòri) e 133 000 ectaras en America latina e Caribe (Brasil e Còsta Rica, subretot)[2].

Utilizacions modificar

 
Dos cadierases de jardin de tèc. Un es brut e l'autre onchat.

L'ebenistariá ama son gran quichat e fin. Sas proprietats ne fan una fusta utilizada per la construccion navala dempuèi la fin del sègle XVII. Es utilizat abitualament per la construccion de mòbles e postams subretot d'exterior, d'aparelhatges industrials, de ponts. Sas fuèlhas se pòdon utilizar per la fabricacion de bòls, plats, ombrèlas, tencha pels teissuts...

Notas e referéncias modificar

  1. PDF Fiche de l'essence, documentation du CIRAD.
  2. Durabilité naturelle du teck : une technique rapide de prévision, CIRAD, février 2015.