Un polièdre regular, polièdre platonic o solid platonic es un polièdre, las fàcias que son de poligòns regulars egals e que forman entre eles angles dièdres egals. Atal, totas las seunas arèstes an la meteissa longor. L'adjectiu platonic se deu al fach que lo matematician Platon ne deschifrèt qualques caracteresticas.

N'i 5 de diferents:

  • Tetraèdre, amb quatre fàcias triangularas e quatre vertèxes.
  • Cube o exaèdre, amb sièis fàcias carradas e uèit vertèxes.
  • Octaèdre, amb uèit fàcias triangularas e sièis vertèxes.
  • Dodecaèdre, amb dotze fàcias pentagonalas e vint vertèxes.
  • Icosaèdre, amb vint fàcias triangularas e dotze vertèxes.

Los grècs que ja los coneissián e los associan amb los elements de la natura. Lo tetràedre èra lo fuòc, per la seuna forma e pel fach qu'èra lo mai leugièr e simple de totes los polièdres. Lo cube o exaèdre èra la tèrra per la seuna estabilitat e rigiditat. L'octàedra èra l'aire. L'icosàedre èra l'aiga, per la seuna forma quasi rodonda que simboliza la fluiditat quand ròtla. I aquel que demorava, lo dodecàedre l'element del cosmos, l'univèrs, per qu'èra l'element dels dieus.

Tetraèdre
(4 fàcias)
Cube or exaèdre
(6 fàcias)
Octaèdre
(8 fàcias)
Dodecaèdre
(12 fàcias)
Icosaèdre
(20 faces)

(Animacion)


(Animacion)


(Animacion)


(Animacion)


(Animacion)

Los polièdres de Kepler-Poinsot modificar

Article detalhat: Solids de Kepler-Poinsot.

En mai dels cind solids de Platon, se pòr bastir quatre autres solids regulars: dos solids de Kepler, e dos ayant solids de Poinsot.