Smithsonita

La smithsonita es un minerau de color fòrça variada (incolòr, blanc, blau, verd, ròsa, brun ò jaune) qu'a una duretat de 4,5-5,0 e una densitat de 4,0-4,5. Son nom vèn dau quimista britanic James Smithson (1765-1829) qu'es a l'origina dau Smithsonian Institution. Es formada de carbonat de zinc (simbòl quimic : ZnCO₃) cristallizat segon un sistèma trigonau de classa ditrigonala escalenoedrica. Lei cristaus naturaus son rars, escalenoedrics ò romboedrics, e aqueu minerau forma generalament de massas fibrosas ò botrioidas. Son esclat es veirenc.

Fotografia d'una massa botrioida de smithsonita ròsa.

La smithsonita se troba dins lei zònas d'alteracion dei jaciments de zinc generalament associada ambé la cerusita, l'hemimorfita, la malaquita, l'anglesita e la piromorfita. Es utilizada coma minerau de zinc e de còps per l'ornamentacion.

Liames intèrnes

• Zinc.