Lo sistèma de navigacion per satellit Galileo es una alternativa de l'Union Europèa a l'actuala constellacion GPS dels Estats Units d'America e del GLONASS rus. Prenguèt lo nom de l'astronòm italian Galileo Galilei e èra previst que vengue operaticinal en 2010. Per de problèmas d'organizacion e financièrs, fins al 21 d'octobre de 2011 s'enlairèt fin finala los primièrs 2 satellits (d'un total de 30 que deuriá aver).

Logotip del sistema Galileo

Las melhoracions que oferís Galileo al respècte del GPS son las seguentas:

  • Melhora precision per totes los utilizaires.
  • Melhora cobertura en latituds extrèmes (nòrd d'Euròpa, sud d'Africa e America).
  • Independéncia d'un sistèma contrarotlat pels Estats Units d'America.
  • Lo senhal compren en mai la correccion sus la posicion vertadièra del satellit.

Galileo es concebut coma un projècte civil, destinat a melhorar la securitat dins lo transpòrt, sobretot aerian e naval. GPS en cambi, nasquèt coma un sistèma tactic militar que mai tard s'expleitèt comercialament.

Galileo Galilei.

Istòria modificar

Lo projècte Galileo nasquèt oficialament en 2003 en Union Europèa coma lo resultat de quatre ans de negociacions entre diferentas poténcias, amb d'objectius divergents. Lo principal obstacle, en mai del finançament, es lo govèrn dels Estats Units d'America, que blocava de contunh quina que siá ensag d'accion, subretot aprèp los atemptats del 11 de setembre de 2001.

Fin finala en 2003 se capitèt a reculhir la soma de 1 100 000 000 € per finançar lo desevolopament fins a 2005. En parallèl, Galileo Industries comencèt a bastir las infraestructuras necessàrias pel desvolopar del projècte, entre elas lo GSTB-v1 (Galileo System Test Bed v1).

En 2004, aprèp d'ans de negociacions e pressions de part del govèrn dels Estats Units d'America, lo projècte capitèt a adquirir una banda de frequéncias (coneguda com Binary Offset Carrier 1.1) mejans que se farà la transmission.

En decembre de 2005 foguèt lançat lo GIOVE-A (Galileo In-Orbit Validation Element), lo primièr satellit de la constellacion Galileo. Pasmens qu'es pas encara operacional, aquel lançament es crucial pel succès de Galileo: en mai de tranquillizar los investidors, dempuèi demòra reservada l'orbita qu'ocuparán los primièrs satellits operacionals. Tanben se comencèt a utilizar la banda de frequéncias e se met a l'espròva qualques equipaments. La segonda version del banc d'ensags (GSTB-v2) comencèt a foncionar.

A la fin de 2006 encara se realizèt d'experienças sus GIOVE-A e se preparava lo lançament del GIOVE-B, lo segon e darrièr satellit experimental.

Lo 21 d'octobre de 2011 s'enlairèt la fusada russa Soyuz, dempuèi de Guaiana, amb los primièrs 2 satellits (del total de 30 que deuriá aver el Sistèma Galileo).

Descripcion del sistèma modificar

La constellacion Galileo es formada per 30 satellits dins una orbita terrèstre mejana a 23 222 Km, divisada en tres plans orbitals amb 56º d'inclinason, 9 satellits operacionals e un de resèrva se troban en cadun d'aqueles plans. Cadun d'aqueles satellits a una vida estimada superiora a 12 ans.

Lo Sistema Galileo tanben conten una seriá d'estacions terrèstres que servisson a determinar la posicion exacta de cadun dels satellits per melhorar la precision del senhal e ne corrigir la trajectòria.

Cinq servicis modificar

Cinq servicis sont prevists:

lo servici obèrt (o OS per Open Service)
Aquel servici correspond a l'utilizacion civila del GPS actual. Lo servici obèrt fonciona sus doas bandas de frequéncias [1] : 1164–1 214 MHz e 1563–1 591 MHz. Un receptor qu'utiliza las doas bandas de frequéncias pòt obtenir una precision orizontala de mens de 4 m e une precision verticala de mens de 8 m. Se lo receptor n'utiliza qu'una de las doas frequéncias, aurá una precision orizontala de mens de 5 m e una precision verticala de mens de 35 m. Çò qu'es comparable a la performàncias del GPS actual. Per aquel servici, cap d'informacion d'integritat siá assegurada. Es aquel servici que será utilizat pels particulars;
lo servici commercial (o CS per Commercial Service)
en cambi d’una redevéncia versada a l’operator Galileo, ofrirá fòrça servicis suplementaris (garantida del servici, integritat e continuitat del senhal, melhora precision de la datacion e de las donadas de posicionament o la difusion d'informacions chifradas mejans dos senhals suplementàris). Aquel servici utiliza las doas bandas de frequéncias del servici obèrt e una banda mai de 1260 a 1 300 MHz, çò que permet una precision inferiora a 1 m. Los senhals del servici comercial pòdon tanben èsser completats per de senhals venent d'estacions terrèstres per capitar una precision inferiora a 10 cm. Son subretot los abonaments per aquel servici qu'asserarán lo finançament de Galileo ;
lo servici de securitat de la vida (ou Sol pour Safety Of Life service)
fornirá un servici securisat, intègre e certificable, en vista d'aplications criticas sul plan de la securitat de la vida coma lo transpòrt aerian, maritim e terrèstre ;
lo servici public reglamentat (o PRS per Public Regulated Service)
será destinat en prioritat als utilizaires emplissent una mission de servici public, fòrça dependents de la precision, de la qualitat del senhal e de la fiabilitat de sa transmission (servicis d’urgéncia, transpòrt de matèrias dangerosas eca.). Coma aquel servici deu èsser disponible en tot temps, utiliza dos senhals separats e dispausa de sistèmas contra las atacas als senhal. Será tanben chifrat e disponible solament sus de receptors especifids ;
lo servici de recerca e secors (o SAR per Search And Rescue service)
Permetrá de localizar l’ensems del pargue de marcas Cospas-Sarsat 406 MHz e de tornar un messatge d'acquitament cap a las marcas en perilh. La reglamentacion e la definicion de las foncions es jos la carga de l'Organizacion maritima internacionala (OMI) e de l'Organizacion de l'aviacion civila internacionala (OACI).

Finançament modificar

L'investiment estimat del programa es superior a 3,4 miliards d'èuros.

Los costs d'expleitacion anadièrs son estimats a 220 000 000 €.

Le finançament del programa èra previst d'en primièr coma atal:

Lo projècte encontrèt de grandas dificultats: rivalitat entre los Estats, dificultat de causir un grop privat, eca.

Aquelas dificultat provoquèron « un retard de 5 ans al respècte del calendrièr inicial ». La Comission Europèa a plaidejèt amb fòrça lo 17 de mai de 2007 per un finançament public complèt dels 30 satellits. Fin finala, Galileo aurá un estatut unic perque primièra infrastructura comuna producha e finança per l'Union Europèa, que ne será tanben proprietària.

Participacion modificar

Fòrça autres païses son interessats per una participacion a Galileo, a de nivèls de cooperacion mai o mens importants.

En setembre de 2005 cinq païses signèron d'accòrdis de participacion a Galileo :

  •   China : s'engatjèt a financiar Galileo per 200 milions d'èuros[2]
  •  Índia : signèt lo 7 de setembre de 2005 a Nòva Delhi[3]
  •   Israèl : participerá tecnicament e financièrament via un interés dins l'entrepresa comuna GJU[4]
  •  Marròc : se liguèt al programa lo 8 de novembre de 2005
  •  Ucraïna
  •  Norvègia : non membre de l'UE mas membre de l'ESA, s'es jonguèt a Galileo, en signant un acòrdi lo 3 d'abril de 2009. Aquel contrat de 68,9 milions d'èuros permet a las entrepresas norvegianas de repondre als apèls d'ofre del programa[5].

Des discussions son tanben en cors amb los païses seguents:

Ligams extèrnes modificar

Rapòrts amb los Estats Units d'America modificar

 
Lettra del secretari adjunt a la Defensa dels Estats Units d'America de Paul Wolfowitz als ministres dels Estats membre de l'Union Europèa en decembre de 2001, illustrant la campanha de lobbying dels Estats Unis d'America contra Galileo

Los Estats Units d'America, dempuèi lo començament del projècte, enseguèt de lo far anular, e aquò per diferentas rasons mai o mens avoadas:

  • empachar que de païses (subretot Russia, l'Índia e China) o d'organizacions ennemicas poderosas utilise Galileo (en efècte, los sistèmas de posicionament per satellit permetton de guidar precisament los missils fins lor cibla) ;
  • empachar l'independéncia d'Euròpa dins lo domèni dels satellits de telecomunicacion e mai generalament de l'espaci, e de mantenir la supremacia impausada pel monopòli dels Estats Units d'America ("pel ben de totes los païses" segon los militars dels Estats Units d'America avent mes al punch aquela doctrina [6])[7] ;
  • Eventual problèma d'interferéncia amb lor sistèma GPS.

Los Estats Units d'America fin finala acceptèron Galileo e quitament i participèron. Lo 26 de junh 2004 un acòrdi final permetent l'interoperabilitat tecnica de Galileo amb lo GPS. Aquò permetrá de poder utilizar lo sistèma Galileo e GPS amb un meteis receptor. E mai, se un dels sistèmas auriá de defalhenças, lo segond prendrá lo relai de biais totalament transparent.

L'utilizacion d'ambedos sistèmas e del sistèma EGNOS (sistèma difusant per de satellits geoestacionaris de las donadas de correccion del GPS american dempuèi un malhum de seguida al sòl) permet de melhorar la precision del posicionament sus l'ensemd de la planeta.

Aquel acòrdi del 26 de junh de 2004 es en granda partida confidencial mas, per l'essencial, se pòt dire que l'acòrdi prevei la possibilitat de discriminar, en cas de crisi, de senhals militaris americans « M code » dels senhals civils del GPS american. Recipròcament, l'acòrdi permet tanben de mantenir en operacion los senhals PRS (dedicats als servicis publics) europèus quand será necessàri d'interdire, per de rasons de securitat, l'accès als senhals duberts[8].

Referéncias modificar

  1. Aquel sistèma bifrequéncia s'afranquit dels problèmas de las traversadas de l'ionosfèra que la densitat electronica fluctua en foncion du jorn e de la nuèch
  2. (fr)Galileo : Loyola de Palacio salue le feu vert pour un accord entre l'UE et la Chine
  3. (fr)GALILEO : l'Union européenne et l'Inde concluent un accord
  4. L'UE et Israël scellent leur accord sur Galileo
  5. GPSdaily.com
  6. (fr)"PAX AMERICANA o la conquèsta militara de l'espaci", Documentari de Denis Delestrac (France/Canada, 2009, 1h16mn)
  7. Vejatz tanben l'article Pax Americana
  8. (fr)Revue Flux, editat pels engenhaires de Supélec]] - n°240 juillet 2006