Sauvatèrra (Bearn)

Vilatge d'Occitània

Sauvatèrra[1] (Sauveterre-de-Béarn en francés) qu'ei ua vila de Bearn. Qu'ei situada dans lo departament deus Pirenèus Atlantics e la region de Navèra Aquitània, ancianament d'Aquitània.

Sauvatèrra
Sauveterre-de-Béarn
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Lo pont de la legenda.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 24′ 02″ N, 0° 56′ 19″ O
Superfícia 14,54 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
205 m
70 m
44 m
Geografia politica
País Bearn Armas de Bearn
Estat Bandièra de França França
Region
75
Navèra Aquitània
Departament
64
Pirenèus Atlantics Armas deu Departament deus Pirenèus Atlantics
Arrondiment
642
Auloron
Canton
6438
Ortès e Tèrras deus Gaves e de la Sau (caplòc deu Canton de Sauvatèrra (Bearn) abans 2015)
Intercom
246401699
CC deu Bearn deus Gaves
Cònsol Jean (Henri) Labour
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2019)
1 370 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

1 466 ab.
Densitat 97,94 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 64390
Còde INSEE 64513


Que possedeish un important patrimòni monumentau medievau deu quau e cau destacar la glèisa de Sant Andrèu e lo pont. Aqueste que ho trencat au sègle XIX per la retirada deu marescau Soult. Qu'ei conegut com lo "pont de la legenda" per'mor qu'ua princessa e s'i seré sauvada d'ua ordalia : com avèva dat lo dia a un mainatge difòrme e mort a la neishença mentre qui lo son òmi e s'èra mort a las crotzadas, que ho acusada d'adultèri e condemnada a estar getada deu pont dab las mans ligadas. Com lo briu e la miè de cap a l'arribèra, que ho sauvada e considerada com innocenta.

Sauvatèrra qu'ei tanben la vila de l'escrivan bearnés de lenga occitana Gastellú Sabalòt. Lo son monument aus morts qu'ostendeish un tèxte gravat en bearnés.

Glèisa de Sant Andrèu

Geografia modificar

 
Comunas a l'entorn.

Toponimia modificar

Sauvatèrra modificar

La prononciacion qu'ei [,saw'ba'tɛrrə]. Las fòrmas ancianas que son Salvaterra en 1235 e 1251, Saubaterra en 1253, Saubeterre en 1273, Saubaterre au sègle XIII, en 1385 e 1471, Salvatierra en 1520 [1].

Sauvatèrra que vien deu latin salva terra, « tèrra sauva », au sens de « qui gauseish deu dret d'asile ». Lo nom qu'ei sinonime de La Sauvetat, La Salvetat. Los istorians qu'apèran sauvetats aqueras vilas, en generau fondacions eclesiasticas [2],[1].

Orèite modificar

La prononciacion qu'ei [u'rɛjtə]. Las fòrmas ancianas que son Oreite en 1273, Oreyta en 1305, Oreyte (Cartulari d'Ortès), Erreyti en 1397, Horeyte en 1538 [3].

Miquèu Grosclaude qu'interprèta lo nom com au rèit, « au dret », deu latin ad rectum. Compréner « tot dret en fàcia », çò qui correspón a la situacion d'Orèite fàcia a Sauvatèrra de l'auta part deu Gave d'Auloron [3]. Que sembla ben un tractament basco d'un mot romanic preexistent.

Sunarte modificar

La prononciacion qu'ei [sy'nartə]. Las fòrmas ancianas que son Sunarte en 1385, Sunarta en 1538 [4].

Segon Miquèu Grosclaude, lo nom qu'ei basco. Qu'ei format de zunhar (fòrma soletina de zuhar, « orme ») e arte, « au miei de » [4].

Istòria modificar

En 1829, qu'apleguèn Orèite e Sunarte a Sauvatèrra [5].

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
junh de 1995 2026 Jean (Henri) Labour divèrs dreta retirat, president de la comunautat de comunas (2017-)
març de 1965 1995 Jean Récapet CNI, RPR cap d'entrepresa, conselhèr generau (1976-1994)
1944 1965 Henri Rachou    
1908 1944 Prosper Minvielle republicans d'esquèrra conselhèr generau ? (neishut en 1880, pòt pas estar CG en 1889-1895), deputat (1928-1932)
  1908      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 1424, totala: 1542
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 629 1 696 1 627

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 1 518 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 1 534 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
1 264



Cercar
1 304
1 352
1 350
1 347
1 448
2009 2010
1 355
1 455
1 384
1 487
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Lòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas dab la comuna modificar

Véder tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. 1,0 1,1 et 1,2 Michel Grosclaude, Dictionnaire toponymique des communes du Béarn, Escòla Gaston Febus, 1991, p. 338
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 646
  3. 3,0 et 3,1 Michel Grosclaude, Dictionnaire toponymique des communes du Béarn, Escòla Gaston Febus, 1991, p. 350
  4. 4,0 et 4,1 Michel Grosclaude, Dictionnaire toponymique des communes du Béarn, Escòla Gaston Febus, 1991, p. 353
  5. http://cassini.ehess.fr/fr/html/fiche.php?select_resultat=35600

 

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Sauvatèrra.

 
Patrimòni Mondial de l'UNESCO
Etapa precedenta

L'Ospital d'Orion
Romavatge de Sant Jacme de Compostèla

Via Lemovicensis
Etapa seguenta

Òstavath-Asme