Sarrança

una comuna francesa
Vilatge d'Occitània

Sarrança[1] (Sarrance en francés) qu'ei ua comuna de Bearn situada dens la Vath d'Aspa e administrada peth departament deths Pirenèus Atlantics dera region de Navèra Aquitània, ancianament d'Aquitània.

Sarrança
Sarrance
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Campanar octogonau de la glèisa e Sarrança
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 03′ 08″ N, 0° 36′ 03″ O
Superfícia 46,75 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
1 869 m
360 m
314 m
Geografia politica
País Bearn Armas de Bearn
Contrada Vath d'Aspa
Estat Bandièra de França França
Region
75
Navèra Aquitània
Departament
64
Pirenèus Atlantics Armas deu Departament deus Pirenèus Atlantics
Arrondiment
642
Auloron
Canton
6401
Canton d'Auloron-1 (Acós abans 2015)
Intercom
246401624
CC deth Haut Bearn
Cònsol Bruno Jungalas
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2019)
161 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

164 ab.
Densitat 3,91 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 64490
Còde INSEE 64506

Geografia modificar

 
Comunas a l'entorn.

Toponimia modificar

Era prononciacion qu'ei [sa'rransɔ]. Eras fòrmas ancianas que son Sarrancia, en 1345, Sarrance en 1364, Sarransce en 1396, Sarranse en 1450, Sarrance (mapa de Cassini, ara fin deth sègla XVIIIau) [2].

Dauzat e Rostaing qu'explican Sarrança, benlhèu per un mot bas latin serrare, « barrar » e sufixe -antia, nom motivat per ua sarrada, un sarrat, un estret [3].

Miquèu Grosclaude qu'accèpta la proposicion de Dauzat e Rostaing. Lo latin classic sera, « barradura, sisclet, varrolh », que donè serare (atestat ath sègle XIV), alterat en serrare, benlhèu devath era influéncia de ferrum. Eth sufixe latin -antia qu'ei utilizat peu resultat d'ua accion[2]. Era vath que s'estreteish ath nòrd deth borg.

Per Delamarre, eth nom qu'ei celtic o que pòt estar celtic : era proprietat de *Sarrantios (nom de persona Sarrant(i)os, « dalhaire » [4]. Mès eth nom qu'ei inatestat e eths dalhaires non son, normaument, los mèstes deras villas.

Istòria modificar

Vila bearnesa de la Vath d'Aspa e lòc famós de romiatge vodat a la Verge. Qu'ei tanben lo lòc on e's'escad la narracion de l'Eptameron de Margarida de Navarra puishque los personatges que son embarrats a Sarrança per'mor de la creishuda de las aigas e que's hican, per passar los temps, a contà's las istòrias amassadas dens l'òbra .

 
Sarrança dens la vath d'Aspa

La legenda modificar

A l'origina de la veneracion de la Verge de Sarrança que's conta qu'un pastor e miava un buèu a péisher au ras deu gave. L'animau que desapareishèva e que tornavan cada còps mei bèth qu'avans. Lo pastor que's decidè a seguí'u e que'u vedó prosternat au ras d'ua pèira grana. Un pescador tanben que vedó aquò e los dus que s'apropièn e que trobèn dens l'aiga deu gave ua estatua de la Verge. Los hidèus, lo curat de Bedós, l'evesque d'Auloron e los teologians aperats per eth que constatèn lo miracle en bèth véder lo buèu a tornar agenolhà's.

 
La Verge de Sarrança

L'evesque que decidí de botar l'estatua dehens la catedrau d'Auloron. L'endedia, totun, n'i èra pas mei. Qu'èra tornada a son lòc purmèr. Alavetz, acceptant lo messatge aparent de la Verge, l'evesque que hasó bastir un orator en aqueth lòc e ua glèisa a Sarrança. Adarron, uns profanators que panèn l'estatua e que la getèn deu pont de Sarrança, mes l'estatua que'us espaventè en tot pujar soleta a contra briu per tornar un còp mei suu son autar.

...e l'istòria modificar

A l'entorn de l'an 1340, los prèstes premontrés que s'encarguèn deu culte de la Verge a Sarrança. Sarrança que vadó un centre màger de romiatge. Ua bula deu Papa Eugèni IV que domandè ajudas e aumòinas per bastir un santuari vodat a la Verge en lo lòc de Sarrança. Que vadó abadia.

Los reis de Navarra e d'Aragon e lo senhor de Bearn que s'i amassèn en i deishant ofrandas. Atau, chic a chic, las riquessas que s'apielèn a l'entorn deu santuari.

Lo rei de França Loís XI, que viengó en romiatge en 1465, e que domandè au son escuder, que, davant l'estatua de la Verge, e capviresse l'espada qui tieneva tostemps quilhada en reiau preséncia.

Margalida de Navarra, de segur, que hasó tanben lo romiatge. Hicat devath la proteccion deu son marit, Enric de Labrit, Rei de Navarra (ajòu deu Noste Enric) en 1527 lo santuri qu'èra au som de la soa glòria. Mes los maus temps que s'apropiavan.

Los partisans reformats de Joana de Labrit que destrusín Sarrança en bèth cremar l'abadia e en massacrant los monges. Un monge, Lompageu, totun, que s'emportè l'estatua en Espanha. Quan Enric III de Navarra e IV de França e tornè lo dret de practicar lo catolicisme, Lompageu be tornè a Sarrança dab l'estatua. Los premontrés que tornèn tanben, los romius que hen çò medish e los miracles dan eths. En 1675 la glèisa qu'èra tornada bastir e consacrada. Lo romiatge a Sarrança que vadó tan important com abans pendant los sègles XVIIau e XVIIIau. Los Contes de Gasconha, gessits d'ua tradicion orala anteriora a la devocion de Lorda qui coneishem uèi lo dia, mencionan Sarrança com lo lòc de romiatge per antonomàsia.

 
Clastre de la glèisa de Sarrança

La Revolucion que ho lo segond drama de Sarrança. Los monges que huegèn e l'estatua que ho esconuda a Bedós peu curat. La glèisa n'èra pas mei qu'ua roeina. Los prèstes de Bètharram que tribalhèn a tornar quilhar lo santuari. La glèisa restaurada que ho oficialament inaugurada en 1891.

Lo santuari modificar

Uèi lo Santuari qu'ei en l'estat qui l'a deishat era darrèra reconstruccion per eth arquitecte M. Mondet ara fin deth sègle XIX. Qu'ei un lòc d'inspiracion barròca (com Bètharram) dab era originalitat de muishar un campaner octogonau caperat per ua copòla. Suus costats de la glèisa que i a duas caperòtas vodadas a Sent Norbert (fondator deths premontrés) e Sant Martin. Fin finala que cau mentàver eth claustre.

Bibliografia modificar

Òbra en occitan biarnés vodada a Sarrança purmèr prètz (lo virasolelh vermelh) aus Jòcs Floraus de Tolosa, 1898.

  • Poey, l'abbé. Notre-Dame de Sarrance. Sarrança : 1893.

Administracion modificar

Lista deths cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2020 2026 Bruno Jungalas    
junh de 1995 2020 Jean-Pierre Chourrout-Pourtalet    
  1995      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 183, totala: 186
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 271 1 230 1 206

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 910 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 815 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
429



Cercar
233
214
216
209
220
2009 2010
203
212
196
205
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Galeria modificar

Lòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas dab la comuna modificar

Annèxas modificar

Véder tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. Toponimia Occitana (Institut d'Estudis Occitans) : IEO_BdTopoc : http://bdtopoc.org
  2. 2,0 et 2,1 Michel Grosclaude, Dictionnaire toponymique des communes du Béarn, Escòla Gaston Febus, 1991, p. 46
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 644
  4. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 229, 306 e 364
 
Patrimòni Mondial de l'UNESCO
Etapa precedenta

Escòt
Romavatge de Sant Jacme de Compostèla

Via Tolosana
Etapa seguenta

Acós