Sahelanthropus tchadensis

La redaccion d'aqueste article (o seccion) necessita d'unes melhoraments.

Sahelantropus tchadensis ei ua espècia d'ominin que demorèc hè 7 millions d'annadas e qu'ei plan proche ara divergencia demest eth chimpanzé e er òme e per mor d'açò ei malaisit de'l hicar laguens era tribú d'ominins(1). Se coneishen uns paucs individús, pas gaire mès qu'eth aperat Tomai.

Fossils modificar

Es fossils trapats includissen un cran plan petit conegut coma Tomai (esperança de vida en lengua locau Dazaga, deth Chad), cinc peçes dera maissa e beri ues dents. Tot açò hè un cap dab ua amassada de caracteristiques primitues e derivades. Eth cervèth ère sonque demest 320 cm3 e 380 cm3 e ei plan parièr ath des chimpanzés e plan mens qu'eth des umans, qu'an 1350 cm3.

Es dents, es celhes e era estructura faciau qu'ei plan disparièra dera trapada en Homo sapiens. Es caracteristiques deth cran mostren ua cara plan mès plana, ues maisses damb mès forma de U, uns canins mès petits, un foramen magnum casat mès endarrièr e ues celhes plan gruishudes. S'an trapat pas trobalhes postcranials. Eth fossil penequèc ua grana distorsion pendent era fosilizacion e eth descorbiment.

Coma que s'an trapat pas trobalhes postcranials se sap pas se Sahelantropus tchadensis ère bipede. Totun, eth lòc on se trapaua eth foramen magnum sembla suggerir qu'òc ac ère. Quan s'estudièc eth foramen magnum se diguec que "ère logic" pensar qu'auia ua morfologia parièra ara de quauqu'ns ominins mès recents (2). Quauques pelontològs (3) pensen pas atau segontes era base deth cran, es dents e es caracteristiques dera cara e díden qu'açò confirma pas que seja un ominin o que siguesse bipede. Es sòns canins son parièrs as d'autes monards deth Miocèn (4). Adara se sap que s'a descurbert un femur e un aute cran mès encara s'a pas publicat pas arren (5).

Descurbiment modificar

Es fossils sigueren discurberts en eth desèrt de Djurab, en eth Chad, per ua equipa dab Michel brunet coma cap, tres chadians, Adoum Mahamat, Djimdoumalbaye Ahounta e Gongdibé Fanoné e un francés, Alain Beauvilain e d'autes (6) (7). Totes es trobalhes de Sahelanthropus se traparen demest junhsega 2001 e març 2002 en tres lòcs. es descurbidors digueren que Sahelanthropus tchadensis ère er ancessor uman mès ancian dempús dera desseparacion des chimpanzes dera linha umana (8).

Es uassi èren disparièrs d'autes d'ominins trapats. Aguesti venien d'Africa der èst e deth sud. Mès ua maissa d'Australopithecus bahrelghazali se trapec tamben en Chad per Beauvilain, A, Brunet, M e Moutaye, A.H.E en 1995 (8). Coma que se pensa que i auia un dimorfisme sexuau en es prumèrs ominins, era disparietat demest Ardipithecuse Sahelanthropus qu'es pas tant grossa per desseparar aguesta espècie dera auta (9).

 
Es trobalhes de Sahelantropus tchadensis sigueren trapades demest 2001 e 2002 en eth Chad.

Relacion damb umans e chimpanzés modificar

Sahelanthropus qu'ei un ancessor comun d'umans e chimpanzes. I a pas consens demest era comunautat scientifica. Eth lòc qu'aucupa aguesta espècie coma un ancessor d'umans e pas des chimpanzes hè malaisit eth quadre dera filogenia umana. Se Tomai ei un ancessor uman directe, es sues caracteristiques faciaus hen dubtar eth status d' Australopithecus pr'amor que sòns celhes son parières as d'ominins fossils mès tardièrs (Homo erectus), mentre qu'era sua morfologia ei disparièra dera guaitada en toti es australopithecids, plan d'ominins e es madeishi umans.

Ua auta possibilitat ei que Tomai seja proche a ambdús, umans e chimpanzes, mès seriá pas er ancessor de cap d'eri. Brigitte Senut e Martin Pickford, es descurbidors d'Orrorin tugenensis, diden qu'es caracteristiques de Sahelanthropus tchadensis son parières as d'ua proto-gorilla hemella. S'açò ei vertadièr, era trobalha qu'ei plan importanta pr'amor que s'an trapat pas quauques ancessors de chimpanzes o gorillas en Africa.

Atau, se Sahelanthropus tchadensis ei un ancessor proche des chimpanzes ( o gorilles) seriá eth prumèr de son linhatge. En mès, S. tchadensis confirmariá qu'eth darrèr ancessor comun d'umans e chimpanzes seriá pas gaire parièr as chimpanzes coma auien dedusit beri uns paleontològs (10)(11).

Ua auta possibilitat, heta publica en 2012, ei qu'era divergencia demest umans e chimpanzes seriá plan mès anciana, hè bethlèu demest 7 e 13 millions d'annadas e qu'es basariá en cambis mès petits demest es generacions damb ADN uman. Atau, quauques recercaires ( coma Tim D. White, dera Universitat de Califòrnia) pensen que Sahelanthropus poderiá èster un ancessor des umans e qu'encara ei lèu tà díder que non ac ei.

Era analisi dab isotopes diguec qu'auia 7 millions d'ans (13). Totun, es fossils sigueren trapats en sable e es trobalhes podien auer sigut botjades peth vent (14).

Ei un hèt que Tomai siguec sosterrat un aute viatge en eth passat. Es analises revellen un o dus sosterraments dempús qu'er Islam dintrés en eth parçan. Dus autes fossils d'ominids (un femur quèrre e ua maissa) qu'èren tamben en eth madeish lòc dab uassi d'autes animals. Toti hicats amassa. Pr'açò se pensa qu'es sediments ath tòrn d'aguesti fossils son pas es originals e cau donques datar es fossils per d'autes mejans (15).

Era fauna trapada en eth lòc - un conthracotherriid aperat Libycosaurus petrochii e un pòrc aperat Nyanzachoerus syrticus- demoraren hè mès de 6 millions d'annades e en aquera epoca ja èren escandides (16).

Tà véder tanben modificar

  • Human evolution
  • Humanzee
  • List of human evolution fossils (with images)

Nòtes modificar

  1. ^ :a b c Brunet et al. (2002) "A new hominid from the Upper Miocene of Chad, Central Africa," Nature: Vol. 418: Pages 145-151. http://dx.doi.org/10.1038/nature00879
  2. ^ Brunet, M., Guy, F., Pilbeam, D., Mackaye, H.T., Likius, A., Ahounta, D., Beauvilain, A., Blondel, C., Bocherens, H., Boisserie, J.R., de Bonis, L., Coppens, Y., Dejax, J., Denys, C., Duringer, P., Eisenmann, V., Gongdibé, F., Fronty, P., Geraads, D., Lehmann, T., Lihoreau, F., Louchart, A., Mahamat, A., Merceron, G., Mouchelin, G., Otero, O., Pelaez Campomanes, P., Ponce de León, M., Rage, J.-C., Sapanet, M., Schuster, M., Sudre, J., Tassy, P., Valentin, X., Vignaud, P., Viriot, L., Zazzo, A., Zollikofer, C., 2002. A new hominid from the Upper Miocene of Chad, Central Africa. Nature 418, 145e151.
  3. ^ Milford H. Wolpoff1, Brigitte Senut2, Martin Pickford3 & John Hawks. 2002. Palaeoanthropology (communication arising): Sahelanthropus or 'Sahelpithecus'? Nature, 419, 581-582. doi:10.1038/419581a
  4. ^ Brunet, Guy, Pilbeam, Mackaye, Likius, Djimdoumalbaye, Beauvilain, Blondel, Bocherens, Boisserie, De Bonis, Coppens, Dejax, Denys, Duringer, Eisenmann, Gongdibé, Fronty, Geraads, Lehmann, Lihoreau, Louchart, Adoum, Merceron, Mouchelin, Otero, Pelaez Campomanes, Ponce De Leon, Rage, Sapanet, Schuster, Sudre, Tassy, Valentin, Vignaud, Viriot, Zazzo & Zollikofer, 2002. "A new hominid from the Upper Miocene of Chad, Central Africa", Nature,418 (6894): 145–151.
  5. ^ Hawks 2009 "Sahelanthropus: The femur of Toumaï?"
  6. ^ Tchad Actuel Toumaï : "Histoire des Sciences et Histoire d’Hommes"
  7. ^ Web site of Alain Beauvilain
  8. ^ Jump up to:a b Brunet M., Beauvilain A., Coppens Y., Heintz E., Moutaye A.H.E. et Pilbeam D., 1995. "The first australopithecine 2,500 kilometres west of the Rift Valley (Chad)" Nature, 378 (6554): 273–275. résumé]
  9. ^ Haile-Selassie, Yohannes; Suwa, Gen; White, Tim D. (2004). "Late Miocene Teeth from Middle Awash, Ethiopia, and Early Hominid Dental Evolution". Science 303 (5663): 1503–1505. doi:10.1126/science.1092978.PMID 15001775.
  10. ^ Guy F., Lieberman D. E., Pilbeam D., Ponce de Leon M. S., Likius A., Mackaye H. T., Vignaud P., Zollikofer C. P. E. et Brunet M., (27 December 2005). "Morphological affinities of the Sahelanthropus tchadensis (Late Miocene hominid from Chad) cranium" [1] PDF fulltext Supporting Tables, PNAS, 102 (52) : 18836–18841.
  11. ^ Wolpoff M. H., Hawks J., Senut B., Pickford M. et Ahern J., 2006. "An Ape or the Ape : Is the Toumaï Cranium TM 266 a Hominid?", PaleoAnthropology, 2006: 36–50.
  12. ^ Catherine Brahic (24 Nov 2012). "Our True Dawn". New Scientist (Reed Business Information) (2892): 34–7.ISSN 0262-4079., citing research by Augustine Kong (Decode Genetics, Reykjavik), David Reich (Harvard) and others
  13. ^ Lebatard A.-E., Bourles D. L., Duringer P., Jolivet M., Braucher R., Carcaillet J., Schuster M., Arnaud N., Monie P., Lihoreau F., Likius A., Mackaye H. T., Vignaud P. et Brunet M., 2008. "Cosmogenic nuclide dating of Sahelanthropus tchadensis and Australopithecus bahrelghazali: Mio-Pliocene hominids from Chad" PNAS 105(9): 3226–3231 PDF fulltext
  14. ^ Beauvilain 2008 "The contexts of discovery ofAustralopithecus bahrelghazali and of Sahelanthropus tchadensis (Toumaï) : unearthed, embedded in sandstone or surface collected?" South African Journal of Science, 104(3): 165–168.
  15. ^ Beauvilain and Watté, 2009. "Toumaï (Sahelanthropus tchadensis) a-t-il été inhumé ?" Bulletin de la Société géologique de Normandie et des Amis du Museum du Havre,96 (1): 19–26.
  16. ^ Brunet M., Guy F., Pilbeam D., Lieberman D. E., Likius A., Mackaye H. T., Ponce de Leon M. S., Zollikofer C. P. E. et Vignaud P., 2005. "New material of the earliest hominid from the Upper Miocene of Chad" Nature, 434 (7034): 752–755

REFERENCIES

PÀGINES WEB

  • Sahelanthropus.com
  • Fossil Hominids: Toumai
  • National Geographic: Skull Fossil Opens Window Into Early Period of Human Origins
  • New Findings Bolster Case for Ancient Human Ancestor[dead link]
  • Sahelanthropus news reporting by John Hawks
  • Sahelanthropus tchadensis - The Smithsonian Institution's Human Origins Program
  • S. tchadensis reconstruction
  • Sahelanthropus tchadensis Origins - Exploring the Fossil Record - Bradshaw Foundation