Sagelat

una comuna francesa
Vilatge d'Occitània

Sagelat[1] (en francés tanplan coma en occitan) es una comuna d'Occitània, dins la region istorica de Perigòrd, administrada per lo departament de Dordonha e la region de Novèla Aquitània, ancianament d'Aquitània.

Sagelat
Sagelat
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La maison comuna.
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 44° 47′ 18″ N, 1° 00′ 46″ E
Superfícia 7,57 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
219 m
100 m
65 m
Geografia politica
País Perigòrd Armas de Perigòrd
Estat Bandièra de França França
Region
75
Novèla Aquitània
Departament
24
Dordonha Armas del Departament de la Dordonha
Arrondiment
244
Sarlat e La Canedat
Canton
2402
Val Dordonha (Belvés avant 2015)
Intercom
242401016
CC de Val de la Dordonha e Forèst Beceda
Cònsol Olivier Merlhiot
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
321 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

326 ab.
Densitat 43,59 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 24170
Còde INSEE 24360

Geografia modificar

Lo borg es a Fontgaufièr (nom supausat) a chaval emb Montplasent. I a una glèisa, tant val dire sola, a Sagelat, del vocable de Sent Victor.

 
Comunas a l'entorn.

Perimètre del territòri modificar

Toponimia modificar

La prononciacion actuala es [ʂɒʦe’la] [1].

La sola fòrma anciana citada pels toponimistas es Sanctus Victor de Sagelaco, en 1306. L'explicacion del nom es lo participi passat del verbe sagelar, derivat de sagèl (del latin sigĭllum); un tal nom pòt èsser motivat per la preséncia anciana d'un tribunal, d'un grafi... o s'aplicar a un títol de possession. Chantal Tanet e Tristan Hordé, en partent de la fòrma de 1306, supausan pr'aquò un nom de persona d'origina gallesa, Segilus, seguit de -acum [2],[1],[3]. En realitat, en 1306, los noms en -ac èran dejà passats a la prononciacion [-at], çò que poiriá explicar qu'un nom coma Sagelat foguèsse interpretat coma *Sagelac.

Istòria modificar

Administracion modificar

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2008 2026 Olivier Merlhiot sense podològue
març de 1977 2008 Jean-Louis Peyrus sense etiqueta director d'escòla primària
1947 1977 Fernand Garrouty aparentat SFIO espleitador agricòla
  1947      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del canton de Belvés; es adara del canton de Vallée Dordogne (en francés), donc Val Dordonha.
  • La comunautat de comunas es la CC Val de la Dordonha et Forèst Beceda (residéncia a Sent Cíbran). L'anciana CC, Entre Nausa e Beceda (nom supausat, residéncia a Belvés), fusionèt lo 1èr de genièr 2014 emb la de la Val de Dordonha (residéncia a Sent Cíbran) per formar la CC actuala.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 330, totala: 333
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
491 510 520 609 533 520 528 514 555

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
563 572 562 528 506 517 485 432 409

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
417 435 395 356 344 311 337 307 321

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
293
261
253
302
300
325
348
352
355
359
2009 2010
354
358
361
364
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008



Luòcs e monuments modificar

  Clicatz sus una vinheta per l’agrandir.

Personalitats ligadas emb la comuna modificar

Veire tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. 1,0 1,1 et 1,2 https://web.archive.org/web/20160303183846/http://communes-oc.cg24.fr/cantons/belves/SAGELAT.htm
  2. Chantal Tanet et Tristan Hordé, Dictionnaire des Noms de Lieux du Périgord, ed. Fanlac, segonda edicion, 2000, p. 293
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 198, p. 581
  4. http://capelou.org/histoire-de-leglise-de-sagelat/