Cal melhorar l'escritura d'aquel article.
L’ortografia, la gramatica, lo vocabulari, la sintaxi o autres aspèctes lingüistics incorrèctes son a verificar. Podètz corregir o crear la discussion.

Lo sòm es un estat fisiologic de repaus del còrs e de l'esperit pendent que lo ritme de las foncions organicas demenisson e la consciéncia e la volontat son suspenjadas de un biais total o parcial.

I a dos estats fisiologics del sòm clarament diferenciat:

  • Sòm sincronizat o non REM (Rapid Eye Movement, movement rapid dels uèlhs). Es majora part del periòde del sòm e passa amb un pols cardiac e una tension pulsatil relativament bassas, pauc d'activacion del sistèma nerviós simpatic e abséncia de Sòmi.
  • Sòm paradoxal o REM (Rapid Eye Movement, movement rapid dels uèlhs). Apareis ciclicament pendent lo periòde de sòm e se caracteriza per l'activacion del sistèma nerviós simpatic e gaireben l'inactivitat del parasimpatic, los movements oculars rapids e los sòmis frequents.

Tot lo long de la nuèch se succedisson de cicles complets de sòm d'una durada d'a pauc pres 90 minutas cadun. Cada cicle se compausa, en aquel òrdre, d'una fasa de sòm sincronizat e d'una fasa de sòm paradoxal.

La fasa de sòm sincronizat se compausa, dins aquel òrdre:

  • d'una sosfasa de sòm leugièr. Es aisit d'èsser desvelhat dins aquela fasa. Dura gaireben de 15 a 20 minutas.
  • d'una sosfasa de sòm prigond. Es fòrça malaisit d'èsser desvelhat dins aquela fasa. Dura de la fin del sòm leugièr fins al començament del sòm paradoxal e a per foncion la reparacion fisica del còrs. Es tanben pendent aquela fasa que se secreta l'ormona de la creissença.

Pendent un cicle complet de 90 minutas, la durada relativa del sòm sincronizat demenís e aquela del sòm paradoxal aumenta, Atal que los primièrs cicles del sòm paradoxal pòdon durar pas mai de cinc minutas e a partir del quatren cicle pòdon durar mai de 20 minutas. Tanben, los sòmis del primièr cicle son corts e simples, e a mesura qu'avança la nuèch los sòmis venon pus longs, complèxes, elaborats e detalhats.

A la fin de cada cicle de 90 minutas i a un desvelhar natural abans de passar al cicle seguent, es lo moment melhor per se desvelhar. Se rendèm pas compte d'aquels desvelhars naturals, son normalament ignorats durant la nuèch. Pauc sovent, se pòt produsir d'autres desvelhars naturals a cada cambiament de fasa dins cada cicle complet, especialament a las primièras minutas de la subfase de sòm leugièr, e tanben al començament o durant lo sòm paradoxal. En aquel darrièr cas, es fòrça aisit sovenir del sòm en detalhs.

Lo primièr cicle de la nuèch comença diferentament dels autres, i a una fasa de vigilança. En aquesta fasa se pòt produsir un tipe totalament diferent de sòmi nomenat ipnagogic, en que sovent se pòt sentir o veire voses o imatges que sentissèm o veson durant lo jorn.

Lo mai comun es de dormir quatre o cinc cicles complets cada nuèch. Aquò equival a sièis oras o sèt oras e mièja. Se recomanda per una persona adulta de dormir en mejana cinc cicles complets cada nuèch (sèt oras e mièja).

L'estructura del sòmi modificar

Lo sòm es un estat particular de la consciéncia de l'òme e dels animals, comprenent una seria d'estadis que se repetisson regularament pendent la nuèch (al grafic normal de la jornada). L'aparicion d'aquelas etapas es causada per l'activitat de diferentas estructuras del cervèl.

Un òme normal comença amb la primièra fasa del sòm lent, que dura entre 5 e 10 minutas. Puèi arriba la segonda fasa, que dura aperaquí 20 minutas. Mai de 30 a 45 minutas correspondon al periòde de las etapas 3 e 4. Après aquò, lo dormidor torna dins la segonda fasa del sòm lent, puèi lo primièr episòdi del sòm rapid, que dura pauc près 5 minutas. Aquela sequéncia es nomenada cicle. Lo primièr cicle a una durada de 90-100 minutas. Puèi los cicles se repetisson, amb una diminucion de la proporcion de sòm lent e una progressiva aumentacion de la proporcion de sòm rapid, lo darrièr episòdi que la durada pòt arribar a 1 ora. En mejana, quand òm dormís de biais normal i a cinc cicles complets. La sequéncia dels cambiaments d'estadis e lor durada se pòt presentar coma un ipnograma, que mòstra de biais visual l'estructura del sòmi del pacient.

Suls autres projèctes Wikimèdia :