Rotland (de Roncesvals)

Rotland (Hruodland en francic), mòrt en 778 à Roncesvals, es un cavalièr franc, comte urban de Trèvas puèi comte de las Marchas de Bretanha, encargar de defendre la frontièra del reialme dels Francs contre los Bretons, e – segon la legenda – nebot de Carlesmanhe. Donèt son nom a la brèca de Rotland e a la Cançon de Rotland.

Segon la Vita Karoli Magni, òbra escricha entre los ans 829 e 836 per Eginhard, monge e cronicaire, los vascons massacrèron Rotland e tota son armada pendent la batalha de Roncesvals.

Lo rei Carles I, futur Carlesmanhe, menèt efectivament sas tropas a Saragossa a la demanda del wāli de la vila, Sulayman ibn al-Arabi, mas aqueste èra estat remplaçat entre temps, Carles trobèt las pòrtas de la vila tancadas. De despièch, l'ala occidentala de l'armada franca, menada pel rei, rasa las defensas de la vila navarrenca de Pampalona, que pasmens avián resistit a la pression musulmana.

Lo 15 d'agost de 778[1],[2], en represalhas, de Vascons ratrapèron e decimèron la rèiregarda de l'armada del rei Carles, fòrça armada, alara que passava una val prigonda dempuèi Roncevals. Rotland e d'autres nobles i trapèron la mòrt,.

Legenda modificar

 
Escut imaginari segon Michel Pastoureau

Tres cents ans mai tard, vèrs la fin del sègle XI, de racontes coma la Cançon de Rotland remplaçan los Vascons per de Sarrasins, e la mòrt de Rotland ven un simbòl de l'afrontament entre crestians e musulmans.

Segon una legenda que nasquèt amb lo desvelopament de la Reconquèsta e lo de pelegrinatge de Compostèla, lo tombèl del comte Roland, senhor de Blaia, seriá estat a Blaia, dins la basilica de Sant Roman, necropòli dels reis Merovingians d'Aquitània, ara destruida mas que las escavacions arqueologicas son vesedoiras[3].

Coma fòrça personatges anteriors a l'aparicion de l'eraldica, a Rotland foguèron atribuidas d'armas imaginàrias tardièrament.[4],[5].

Pirenèus modificar

 
Miniatura presentant la Mòrt de Rotland; Jean Fouquet, Tors, vèrs 1455-1460

Las legendas ligadas a Rotland fan partida de la mitologia pirenenca. Rotland venguèt un gigant e daissèt de traças de son passatge un pauc pertot sus ambedos penjals de la sèrra.

Se conéis brèca de Rotland[6], gigantèc talh dins la paret daissat per son espasa Durandal. Segon de legendas, l'espasa, que conteniá dins sa garda una dent de sant Pèire, seriá estat trobada: en 1845, segon lo vitjaire anglés R. Ford, se la podiá veire a Madrid; quand Fulcanelli escriviá Le Mystère des cathédrales (1922), Durandal seriá dins una arca sagelada pel ròc e encadenada, a Ròcamador; en 1968, segon lo professor Gómez Tabanera, dins un vilatjòt dels Pirenèus (sens presisar mai), las femnas esterilas desirant aver un enfant se passarián sul ventre « l'espasa de Rotland »[7].

Au sud, en Naut Aragon, lo Salto de Roldán se constituís de dos sucs alunhats, separats per un bauç que son caval auriá passat d'un lanç (Vigilant, lo caval de Rotland, èra a la mesura de son mestre, e sas tresadas son multiplas). Existís fòrça Pas de Rotland, passatges talhats dins lo ròc. Tant son lo ròcs que serviguèron a Rotland per jogar al palet, sas pasadas daissadas pel ròc, etc.

Al Bascoat, l'enfança de Rotland es un tèma recurrent[8]: un pastre encontra un enfant recent nascut qui popa una de sas vacas. L'enfant grandís e mòstra una fòrça fenomenala. Un còp adult, se fa fabregar un makhila de fèrre, « gròs coma una fusta ». Se'n va combatre los Mairiak, que clarament son de moros. Es sovent acompnhat d'Olivièr (lo Dam) mas tanben de Samson amb que se comparan los espleches. Se trapa sovent las caracteristicase los tèmas atribuits a Joan de l'Ors: la fòrça subre-umana exprimida de biais involontari contra los companhs d'escòla, lo pal de fèrre, los companhs.

Alps modificar

Rotland e son caval Vigilant son conegus tanben en Isèra mejans la legenda de las tres pucèlas: de pics rocasuts de Vercòrs dominant Grenòble[9].

 
Rèstes de la basilica de Sant Roman de Blaia ont la legenda plaça la tomba de Rotland

Bibliografia modificar

Òbras modificar

  • La Chanson de Roland (1070 ss.), édi. par C. Segre, Droz, Genève, 1989, 2 vol. ; trad. P. Jouin, Gallimard, coll. « Folio », 1979.
  • Luigi Pulci, Morgant le Géant (1460-1470), Oudot, 1625.
  • Boiardo, Le Roland amoureux (1486), trad. Alain-René Lesage, Publications de l'Université de Saint-Étienne, 2001, 351 p.
  • Arioste, Roland furieux (1532), texte et trad. Michel Orcel, Seuil, 2000, 2 t.
  • Alfred de Vigny, Poèmes antiques et modernes, Le Cor, 1826.
  • Auguste Mermet, Roland à Roncevaux (1864), livret d'opéra.
  • René Barjavel, Roland, le chevalier plus fort que le lion, Éd. Denoël, 1942 pour l'édition originale[10].
  • Jean-Marcel Paquette, La Chanson de Roland, Métamorphoses du texte, Essai d’analyse différentielle des sept versions, Orléans, Éditions Paradigme, 2014, 112 pages et tableaux synoptiques.

Estudis modificar

  • [11]Adriana Kremenjas-Danicic (Éd.) : Les Sentiers européens de Roland. Europski dom Dubrovnik, Dubrovnik 2006 (ISBN 953-95338-0-5).
  • Rita Lejeune et Jacques Stiennon, La légende de Roland dans l'art du Moyen Âge, Bibliothèque de la Faculté de Philosophie et Lettres de l'Université de Liège, 1966, 2 vol.
  • R. F. Cook, The Sense of the Song of Roland, Ithaca-Londres, Cornell University Press, 1987.
  • H. E. Keller, Autour de Roland, Champion, 1989-1990
  • Frédéric Boyer, Rappeler Roland, Paris : POL, 2013, 298 p.

Notas e referéncias modificar

  1. Philippe Sénac, Les Carolingiens et al-Andalus, p. 15 [lire en ligne]
  2. Philippe Sénac, Les Carolingiens et al-Andalus - L'épitaphe d'Eggihard] p. 139
  3. « Blaye et ses personnalités », sur blaye.fr (consulté le 5 février 2012)
  4. Michel Pastoureau, L'Art de l'héraldique au Moyen Âge, éditions du Seuil, Paris, octobre 2009, (ISBN 978-2-02-098984-8), p. 197.
  5. R. Lejeune et R. Stiennon, La légende de Roland dans l'art du Moyen Âge, Bruxelles, 1966.
  6. Mai existís una autra Brèca de Rotland, dins lo Massís Central, entre Puèg Mari e lo Puèg de Pèira Arsa.
  7. Alberto Serrano Dolader, Guía mágica de la provincia de Huesca, IberCaja, 1994
  8. Jean-François Cerquand, Légendes et récits populaires du Pays basque - La légende de Roland, Léon Ribaut, 1876, p. 16-17
  9. Paul Berret, Sous le signe des dauphins, "La légende des Trois Pucelles", éditions Didier & Richard
  10. Synopsis Roland, le chevalier plus fort que le lion
  11. (de) Volker Turnau, "Paladin" Roland, Luxembourg, éditions vevelux, , 236 p., .

Annèxes modificar

Articles connèxes modificar

Ligams extèrnes modificar