Un ritme circadian (del latin circa e dia) es un cicle d'aperaquí 24 oras amb de procediments bioquimics, fisiologics o comportamentals consequents.[1][2] Vivon de ritmes circadians que siá las plantas (tanben los fongis e cianobactèris) o los animals.[3] La cronobiologia estudia aquel cicle e d'autres de durada diferenta.

Diagrama qu'illustra l'influéncia de la lutz e la foscor en los ritmes circadians e la fisiologia e de comportaments ligats a travèrs del nuclèu supraquiasmàtic en umans

Los ritmes circadians se genèran de biais endogèn e pòdon èsser activats per d'elements exteriors, lo principal d'aquels es la lutz.

Istòria modificar

Al sègle IV AbC, las equipas d'Alexandre Magne observèron que las fuèlhas de l'arbre tamarind se movián amb los cicles diürnes.[4] La primièra observacion modèrna de las oscillacions circadianas, la faguèt al sègle XVII Jean-Jacques de Ortous de Mairan, que la faguèt quand vegèt que las fuèlhas de la planta Mimosa pudica contunhavan de se mòure sens estimulacions extèrnas.

J. S. Szymanski en 1918 observèt lo ritme circadian per d'animals que contunhavan e quitament si i a pas d'estimulacions extèrnas coma la lutz o la temperatura.[5] Joseph Takahashi descobriguèt la basa genetica d'aquel ritme pels animals de laboratòri en 1994.[6][7]

Critèris modificar

Per diferenciar los ritmes circadians verais d'autres coincidents o aparents s'utilizan tres critèris: 1) Lo ritme persistís en abséncia d'estimulacions exterioras, 2) persistisson amb la mesma precision dins una plaja de temperaturas donada, e 3) los ritmes pòdon èsser ajustats al temps local.

Importància pels animals modificar

Las abituds de sòm o d'alimentacion presentan de ritmes circadians; an d'influéncia tanben sus la temperatura del còrs, l'activitat del cervèl, la produccion de las ormònas, la regeneracion cellulara e d'autras activitats biologicas. De mai, lo fotoperiodisme, la reaccion fisiologica dels organismes a la durada del jorn o de la nuèch, es vitala per las plantas e los animals, e lo sistèma circadian ten un ròtle per mesurar e interpretar de la durada del jorn.

Impacte del cicle lutz/escur modificar

Lo ritme circadian es ligat al cicle lutz/escur. Los animals, comprenent los umans, se pausan a l'escur total per de periòdes longs. Las marcas de l'environament que cada jorn fan reson suls ritmes se nomenan Zeitgebers (de l'alemand, 'donaires de temps', 'cronomètres'). Es interessant de prene en compte que de mamifèrs totalament cècs e sosterranhs coma aquestes del genre Spalax son capables de manténer lo lor relòtge biologic sens estimulacions aparentas.[8]

Relòtge biologic dels mamifèrs modificar

Lo principal "relòtge" circadian pels mamifèrs es plaçat al nuclèu supraquiasmatic (o nuclèu SNC), un parelh de diferents grops de cellulas plaçadas dins l'ipotalam. La destruccion de l'SNC provòca la completa abséncia d'un cicle regular de sòm/velha. Lo SNC recep l'informacion de la lutz mejans los uèlhs. La retina dels uèlhs conten, en mai dels fotoreceptors abituals, d'autres amb un pigment nomenat melanopsina, que pòrtan l'SNC.

Sembla, doncas, que l'SNC pren l'informacion sus la durada del jorn de la retina, l'interpreta e la mena a la glandula pineala situada dins lo cervèl. En responsa, la glandula pineala secrèta l'ormòna melatonina. Atal informa sus la durada de la nuèch.

Los ritmes circadians umans pòdon èsser leugièrament mai longs o mai corts de las 24 oras terrestras. De cercaires de l'Universitat Harvard, recentament, an mostrat que las personas pòdon aver un cicle entre de 23,5 oras a 24,65 oras (aqueles darrièrs aurián lo jorn natural de la planeta Mart).[9]

Santat umana modificar

L'administracion de medicaments en coordinacion amb lo relòtge biologic pòt aumentar considerablament l'eficacitat e ne redusir la toxicitat.

Un grand nombre d'estudis mòstran qu'un cluc cort afècta pas lo ritme circadian, mas pòt redusir l'estrès e aumentar la productivitat.[10][11]

I a diferentas malautiás associadas al damatge del ritme circadian.[12] Los ritmes circadians son crucials per manténer un estat de consciéncia. Lo jet lag a per causa una trencadura dels ritmes circadians.[13] Lo treble bipolar e d'autres problèmas d'insomnia son associats amb lo foncionament irregular o patològic dels ritmes circadians e, dins lo cas de pacients bipolars, l'administracion de liti a una influéncia positiva sul relòtge biologic.[14]

La trencadura del ritme circadian de long tèrme pòt provocar o exacerbar de malautiás coronàrias.[2] La supression de la produccion de melatonina associada amb la trencadura del ritme circadian pòt aumentar lo risc de càncer.[15][16]

Referéncias modificar

  1. Error en títol o url.
  2. REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
    <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>
  3. Error en títol o url.
  4. Bretzl H. Botaniche Forchungen des Alexanderzuges. Leipzig: Teubner, 1903.
  5. Danchin, Antoine «Important dates 1900-1919». HKU-Pasteur Research Centre [Paris] [Consulta: 12 gener 2008].
  6. «Gene Discovered in Mice that Regulates Biological Clock». Chicago Tribune, 29-04-1994.
  7. Vitaterna, M.H.; King, D.P.; Chang, A.M.; Kornhauser, J.M.; Lowrey, P.L. «Mutagenesis and mapping of a mouse gene, Clock, essential for circadian behavior.». Science, 264, 264, 1994, pàg. 719–725. DOI: 10.1126/science.8171325.
  8. «Circadian rhythms». Rapid eye movement (REM) sleep. Armenian Medical Network, 2007. [Consulta: 19 setembre 2007].
  9. Scheer, Frank A. J. L.; Kenneth P. Wright, Jr., Richard E. Kronauer, Charles A. Czeisler «Plasticity of the Intrinsic Period of the Human Circadian Timing System». PLoS ONE, 2, 1, 08-08-2007, pàg. e721. DOI: 10.1371/journal.pone.0000721. PMC: 1934931. PMID: 17684566 [Consulta: 31 desembre 2007].
  10. Error en títol o url.
  11. Error en títol o url.
  12. Error en títol o url.
  13. Error en títol o url.
  14. NIMH · Science News from 2006 · Lithium Blocks Enzyme To Help Cells' Clocks Keep On Tickin'
  15. Straif K, Baan R, Grosse Y, Secretan B, El Ghissassi F, Bouvard V, Altieri A, Benbrahim-Tallaa L, Cogliano V, WHO International Agency for Research on Cancer Monograph Working Group. Carcinogenicity of shift-work, painting, and fire-fighting. [1] Lancet Oncol. 2007; 12(8):1065-1066.
  16. WebMD: Night Shift Work May Cause Cancer

Ligams extèrnes modificar

  • Transtons De sa e de ritmes biologics/ Ritme circadiari al Projècte de Directòri Dubèrt.
  • Leloup J.C. «Circadian clocks and phosphorylation: Insights from computational modeling». Cent. Eur. J. Biol., 4, 3, 2009, pàg. 290–303. DOI: 10.2478/s11535-009-0025-1.
  • Rodrigo G, Carrièra J, Jaramillo A «Evolutionary mechanisms of circadian clocks». Cent. Eur. J. Biol., 2, 2, 2007, pàg. 233–253. DOI: 10.2478/s11535-007-0016-z.