Un restaurant es un establiment de comèrci ont se servís de plats preparats e de bevendas a consomar sus plaça, en cambi d'un pagament.

Lo restaurant Café Procope (París), obèrt en en 1686.

La noiritura i es sovent preparada per un cap de cosina. Lo tèrme cobrís una multiplicitat de luòcs e una una granda diversitat de tipes de cosinas, que sián localas e estrangièras. Los restaurants son a vegada lo dispositiu reservat al servici dels repais al sen d'una mai granda entitat (ostalariá, universitat, aeropòrt...), se dich alara restaurant collectiu per l'opausar al site cosina. Pòt tanben èsser associats a una activitat d'aprestaire ou d'especiariá. Lo restaurant ofrís de condicions de confòrt mai o mens importanta, e la restauracion es dicha "rapida" quand lo client pòt comandar e manjar en unas minutas, eventualament de pè.

Istòria modificar

albèrga, estanquet, bar modificar

L'activitat de restauracion existiguèt plan abans l'utilizacion del tèrme « restaurant » dins de luòcs ont se servissiá de manjar e de beure als vitjaires, lor ofrissent a vegada lo repaus e un servici d'escudariá.

Levat dins l'estatut de vitjaire e sul plan urban, lo concèpte de manjar en fàcia de desconeguts, sol o en familha, levat lo fogal e fòra dels moments de fèstas, es gaireben impensable abans l'Edat Modèrna: aqueste punt es fondamental sul plan antropologic, e pas sonque en Occident[1].

Hōshi Ryokan, dubèrta en 717 al Japon, es la mai anciana albèrgel du mond encora en activitat. Lo Stiftskeller St. Peter a Salzborg auriá estat citat pel primièr còp segon un document d'Alcuin datant de 803[2]. S'aquesta citacion es veraia, e banlèu lo mai ancian restaurant del mond encara en activitat; d'en primièr monastèri puèi albèrga, a pasmens pas pus d'activita d'ostellariá. En França, l'hostellerie de la Croix d'Or (Provins), encora en activitat, comencèt coma albèrga en 1575[3].

Segon l'istoriana Carolin C. Young, (Universitat d'Oxford de 2007 à 2010), de cafès son dobèrts dins las annadas 1450 en Turquia e en Egipte. Aqueste tipe d'establiment s'espandís lentament dins las vilas d'Euròpa, d'en primièr a Venècia, puèi Viena, fins a las annadas 1650 ont lor desvelopament s'accelèra (Marselha, Lion, París, Oxford…). Lo Café Procope, creat en 1686 a París, es lo primièr « restaurant », al sens modèrne, d'en primièr importator de produch exotics de consomar sus plaça, que sián sucrats (glaça italiana, còcas) o salats, e de segur de cafè[4].

La Casa Botin, albèrga ceada en 1725 a Madrid, que las fondacions de l'imòble data de la fin del sègle XVI, pretend que la conversion de son activitat d'albergista en restaurant es mai anciana qu'aquesta del Café Procope, los dos essent d'evolucions lentas que son pas datadas precisament. Pasmens, lo Café Procope jamai aguèt d'activitat d'ostelariá, mas sonque alimentari.

Los restaurants se multipliquèron pel mond, lo primièr restaurant dobriguèt als EUA en 1794, a Boston. Lo tipe de servici demorèt longtemps fondar sul principi del « servici a la francesa » ont los plats èran pausats sus la taula, los conviats se servissent d'espereles. Mas aqueste servici fasiá la facturacion malaisida pels restaurators. La forma actuala de servici, ont lo convidat recep un repai presentat sus las sieta, nomenat « servici a la russa », foguèt introduch en França pel prince rus Korakin dins las annadas 1810 d'ont s'espandiguèt pauc a pauc.

Tipes d'establiments e formulas de restauracion modificar

  • Restaurant de taulada. Es possible causir dins una granda varietat de plats cosinats e dispausats per l'autoservici. A vegades se paga una quantitat fixa o per quantitat consumida (pes o tipe de plats). Es una forma rapida e simpla de servir a grands grops de personas.
  • Restaurants gastronimic. Los aliments són de granda qualitat, se suposan èsser cosinats e servits a taula. La comanda es "a la carta" o causida dins un "menú", que pòt o non conténer un "plat del jorn". Los aliments son cosinats al moment. La decoracion, la situacion, ... son causits meninosament.Se destrian per los cap de cosina
  • Restaurants per país. Són classificats segon l'origena del tipe de menjar ofèrt, que pòt èsser d'un país o d'una region.
  • restauracion rapida. Son sovent de franquesas, de luòcs plan informals ont es consomís de productes preparats industrialament en cadena, coma per exemple, entrepans, plats de pasta, patatas fregidas, pizzas, etc. Aquestes restaurants d'origina americana mai coneguts internacionalament son McDonalds, Burger King, KFC, Pizza Hut, starbucks, Foster's Hollywood, etc.

Tipes de servicis modificar

Restaurants d'especialitats modificar

  • Cresperia
  • Pizzeria

Notes et références modificar

  1. Anthropology of food, Revue et équipe de chercheurs (1999- ).
  2. (de)Error en títol o url..
  3. L'Hostellerye de la Croix-d'Or, Bulletin de la Société historique régionale de Villers-Cotterêts chargée de la conservation du Musée Alexandre Dumas, Villers-Cotterêts, 1907, pp. 74-76 — sur Gallica.
  4. Carolin C. Young, Escapade gourmande diffusée sur Arte le 6 septembre 2013.

Vejatz tanben modificar

Bibliografia modificar

  • Jean-Louis Flandrin, L'Ordre des mets, Paris, Odile Jacob, 2002, 278  p., ISBN 978-2-73811-052-7Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas..
  • Hélène Fleury, « L'Inde en miniature à Paris. Le décor des restaurants », Diasporas indiennes dans la ville. Hommes et migrations, no , 2007, p. 168-173.
  • Jacques Gernet, La Vie quotidienne en Chine à la veille de l'invasion mongole, Paris, Hachette, 1959.
  • Nicolas de Rabaudy, Histoire des 50 meilleurs restaurants de France, Éditions Alphée, 2009, 459  p., ISBN 978-2753804999Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas..
  • (en) Nicholas M. Kiefer, "Economics and the Origin of the Restaurant", Cornell Hotel and Restaurant Administration Quarterly, August 2002, p. 5-7.
  • (en) Donald E. Lundberg, The Hotel and Restaurant Business, Boston, Cahners Books, 1974.
  • (en) Rebecca L. Spang, The Invention of the Restaurant, Harvard University Press, 2000.
  • (en) Stephen H. West, "Playing With Food : Performance, Food, and The Aesthetics of Artificiality in The Sung and Yuan", Harvard Journal of Asiatic Studies, 57/1, 1997, p. 67-106.
  • (en) Jan Whitaker, Tea at the Blue Lantern Inn : A Social History of the Tea Room Craze in America, St. Martin's Press, 2002, 192  p., ISBN 978-0-31229-064-1Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas..

Articles connèxes modificar