Restauracion de l'Independéncia de Portugal

La guèrra de Restauracion es una guèrra de restauracion de l'independéncia menada per Portugal contra l'Espagne del 1èr de decembre de 1640 al 12 de febrièr de (tractat de Lisbona).

Joan IV de Portugal († 1656)

Es causada per la volontat dels Portugueses de capvirar la dominacion dels Absborgs d'Espanha, destronant Felip IV d'Espanha, rei de Portugal jol nom de Felip III de Portugal, al benefici d'un rei portugués de l'ostal de Bragança, Joan IV de Portugal que restablís la linhada aïnada precedenta dels reis de la dinastia d'Avís.

Denominacion modificar

La guèrra de la Restauracion de l'Independéncia es lo nom creat pels istorians nationalistas romantics portugueses del sègle XIX. Als sègles XVII e XVIII, èra coneguda coma guèrra d'Acclamacion.

Desencadenament modificar

Refusant d'anar combatre en Catalonha, ont los Castelhans afrentavan una rebelion militara generalizada amb l'ajuda francesa, l'aristocracia portuguesa prenguèt lo partit de combatre a çò d'ela, pels sieus interesses. Alara profietèt de la guèrre de Trenta Ans, que mobilizava fòrça mejans militars d'Espanha al reialme d'Aragon, en Catalonha e Rosselhon e als Païsses Basses catolics.

L’acclamacion modificar

 
Acclamacion constitucionala publica sus l'empont de Joan IV de Portugal, al balcon de la cort del Palais Reial de Ribeira, après far jurament a las leis del reialme, a Lisbona, lo 15 de decembre de 1640

Portugal se lèva entre autre contra Olivares e los sieus projèctes d'aclapar l'independéncia politica administrativa e economica jurada per Felip Ièr d'Absborg pendent son acclamacion a Tomar en 1581, e destròna los Absborgs, amb l'ajuda militara promesa de Richelieu, que se merma pasmens al plan diplomatic. Un complòt dels fidalgos de la nauta aristocracia portuguesa, dicha los 40 Conjurats, pren lo palais reial a Lisbona, e emprisonan la vice-reina Margarida de Mantoa e los sieus ministres e secretaris d'Estat. Lo principal dels conselhèrs, lo Portugués Miguel de Vasconcelos, amagat dins un armòri, foguèt tuat sul còp, e getat per la fenèstre del palais cap al pòble en deliri. Una majestuosa procession menada per l'arquevesque de Lisbona, Rodrigo da Cunha, celebrada lo meteis jorn lo pòble e los aristocratas a la catedrala, per un solemne Te Deum, en accion de gràcias. Las tropas castelhanas e portuguesas en plaça fan pas resistança e donan lo Castèl de Sant Jòrdi e los bastions a l'entorn de Lisbona al novèl poder. La corona es devoluda, dins la jòia e sens que se done de còp dins tot lo reialme, al Duc de Bragança, jos la possibilitat de creacion d'una Republica en cas de refús d'aquel. Lo 6 decembre, Joan de Bragança es recebut a Lisbona coma rei lgitim[1].

Après Lisbona, lo Portugal continental e las illas europèas, Açòres e Madèira, acclaman a lor torn lo nòu rei de Portugal, levat la vila d'Angra do Heroísmo que foguèt totalament desliurada de las tropas castelhanas pas que l'an seguent. Macau jamai reconeguèt los Absborgs coma reis de Portugal, e intra dins la corona portuguesa a partir de 1641, lo meteis an que l'ensems de l'empèri colonial portugués (Brasil, Angòla, Cap Verd, Moçambic, Índia portuguesa, Ceilan, Timòr, eca.), acclama amb bonaur Joan IV, levat lo Marròc Portugués ont la plaça de Ceuta, fòrça pròche geograficament de la Castelha, e fòrça dependenta d'ela per sa defensa militara, e son progiment del manjar, decidís de domorar catelhana.

Dins l'empèri, Joan IV de Portugal es apiejat sul tròn pels jesuistas, mas al començament pas pel Sant Ofici, que deu arrestar un temps sas activitats als reialmes portugueses e dins las inquisicions de l'empèri, a São Salvador da Bahia e a Goa.

La guèrra amb Espanha dura gaireben 28 ans e se debana sus tres plans d'egala importança per la cort de Lisbona: lo militar, lo diplomatic, e l'economic; se divisa en dos periòdes màger:

  • Entre 1640 e 1659, consistís subretot en una seria d'escarmossas regularas pròches de la frontièra, d'invasion e pilhatge de las vilas frontalièras.
  • Al tractat de las Pirenèus de 1659, Mazarin liure Portugal a Madrid en cambi del Rosselhon catalan. Espanha pòt alara retirar sas armadas màgers dels autres fronts europèus e de las virar cap a Portugal amb tota sa fòrça de dispausa encara. A las escarmossas de frontièras succedisson una guèrra regulara, amb 4 importantas victòrias portuguesas; las operations militaras s'acaban en 1665.

Primièr periòde: 1640-1659 modificar

 
Felip IV d'Espanha (penh vèrs 1652-1655)

En 1640, Portugal, totalament desarmat, deu se provesir de tot l'equipament necessari, per exemple la polvera, a çò de las autras poténcias europèas, coma  Suècia. Conclutz la patz en Euròpa amb França, los Païses Basses, Angletèrra e Suècia. Aquela patz s'aplica pas endacòm mai pel mond: en Africa, en America e en Asia, los Portugueses contunhan a afrontar, amb violéncia a vegadas, los Franceses, Olandeses e angleses.

Aquelas alianças son donc fragilas: França l'apièja pas que dins lo sieu interés, per contrar lo Reialme de Castelha (e l'abandonarà en 1659 pel tractat dels Pirenèus). L'Angletèrra es ocupada pels sieus problèmas intèrns, amb sa gèrra civila entre lo Parlament e lo rei, e a partir de mai de 1649 lo Commonwealth d'Angletèrra realizat per Cromwell rebuta son aliat portugués per espandir la guèrra dins las Índias, e quitament sul sieu litoral.

Lo papat demorèt sempre l'aliat de Castelha, e pendent 28 ans las glèisas portuguesas se voidèron de lors evesques, que Roma refusava de renovelar quand morissián. A la patz de 1668, demorava pas qu'un evesque per tot lo Portugal. Lo papa tanben refusava de recebre l'ambassaissador portugués a Roma: aquel, Miguel de Portugal, evesque de Lamego, aparten a l'ostal de Vimioso, (es un Bragança en linha illegitima). Manca d'èsser assissinat dins una carrièra de Roma per l'ambassaissador de Castelha e sos vailets, pendent una vertadièra batalha, e deu se'n anar la vila sens aver obtengut pas cap de résultat.

Tanben Portugal manca de soldats: deu recrutar de mercenaris fòra de sas frontièras per formar sas tropas de primièra linha. Sas segondas linhas, dichas Milícia, sont recrutadas sus plaça. Crea tanben de nòus instruments d'administracion, un Conselh de guèrra e un Conselh d'Ortamar. Decidís tanben de remetre en foncion l'Ordenança, es a ditre son armada territoriala de tresena linha: es una armada de conscripcion, ont los soldats èran enrotlats per òrdre, d'ont son nom. Crea a la fin del sègle XVI pel rei Sebastian I de Portugal, aviá estat suprimida pels Absborgs.

 
Loïsa de Gusman, regenta du Portugal a partir de 1656

Portugal realiza alara en pauc de temps un bèl dispositiu militar coordonat en tres nivèls:

  • una premièra linha concentrada sus sas tres grandas armadas d'Alentejo, de Beira, e de Trás-os-Montes, mobilas e capablas d'agir ensems;
  • una segonda linha de milícias regularas confiadas als fidalgos de províncias, mai mobila e vigilenta sus l'ensems de son territòri continental, e su las quatre principalas linhas tradicionalas d'invasion;
  • una tresena linha, l'Ordenança o armada territoriala, cobrissent tot lo territòri portugués, amb totes los òmes valids en armadas mobilizadas dins lors municipalitats, recrutadas pels sargento-mor (grand sergent), entraïnats e menats pels capitão-mor (grand capitani) de la noblesa locala. L'Ordenança es fòrça avançada per son temps, e fòrça eficaç. Permetrà al Portugal, sul continent o dins son Empèri, d'atacar d'ora.

Dins lo meteis temps, cobrís sas dos grandas frontièras amb Castelha, e tanben la linha de las còstas e sas illas, de nobrosas fortalesas grandas e pichonas.

Es donc un país fòrça unit a l'entorn d'un rei fòrça amat, pagant coma cal totes los impòsts de guèrra; un país tot en armas, entraïnat de biais massís, que deuràn combatre las armadas castelhanas que tardon a venir.

Atal, a partir de 1644, las fòrças portuguesas lançan d'incursions en Castelha: Matias de Albuquerque conquerís la vila de Montijo en Estremadura, puèi, lo 26 de mai  de 1644, ganha la sola batalha importanta d'aquel periòde, la batalha de Montijo. Es ajudat appuyé par João da Costa, lo futur conte de Soure, e pel conte de Cantanhede, futur marqués de Marialva[2]. Aquel darrièr conquerís al meteis temps l'importanta plaça fòrta castelhana de Valencia de Alcántara, que Portugal garderà fins al tractat de Lisbona.

La guèrra contunhèt, totjorn tan costosa. Pendent los ans 1650, aguèt dins la sola Estremadura mai de 20 000 soldats espanhòls, (de comparar amb los 27 000 qu'èran en Flandra). Entre 1649 e 1654, gaireben 29 per cent de despensas militaras espanhòls (mai de sièis milions de ducats) que fuguèron donats a la luta contra Portugal, chifre que deuriá encara realizar pendent las grandas campanhas dels ans 1660. Portugal podava financiar son esfòrç de guèrra per que capitèt a taxar lo comèrci de las espècias amb Asia e lo comèrci del sucre brasilenc e que recebèt un biais d'ajuda de païses europèus adversaris de l'Espanha, coma Olanda, França e Angletèrra.

Los ans 1650 foguèron indecises sul plan militar, mas importantas suls fronts politic e diplomatic. La mòrt de Joan IV en 1656 marca lo començament de la regéncia de sa femna, seguida per una crisi de succession e un còp d'Estat (1662). Malgrat aqueles problèmas intèrnes, l'expulsion dels Neerlandeses de Brasil (1654) e la signatura d'un tractat amb Angletèrra (tanben en 1654) melhora temporarariament la posicion diplomatica e financièra du Portugal e li assegurant la proteccion qu'aviá besonh contra una ataca navala sus Lisbona.

Pasmens Portugal capita pas a aténher son objectiu màger: un bon tractat amb França, e sa flaquesa e son isolament se manifestèron pel fach que foguèt virtualament exclusit de las negociacions dels Tractats de Vestfàlia (1648) que marcavan en Euròpa los començaments d'una politica vertadièrament novèla.

Mercé a aquel tractat e a la fin de las ostilitats en Catalonha en 1652, l'Espanha èra de nòu prèsta a concentrar los esfòrces contra Portugal, mas mancava d'òmes, de resorças, subretot, de bons caps de guèrra.

Segon periòde: 1659-1668 modificar

 
Batalhas màger de la Guèrra de Restauracion portuguesa.

Aquel periòde de guèrra classica es subretot marcada principalement per quatre batalhas importantas, totas als Portugal e totas emportadas per las armadas portuguesas:

La mòrt del rei Felip IV d'Espanha (ex-Felip III de Portugal) a Madrid en setembre de 1665 acaba amb las ostilitats: son successor Carles II d'Espanha a pas que quatre ans, e son oncle, lo bastard Joan Josèp d'Àustria, se revòlta contra la regenta Maria Ana d'Àustria. Aquelas circonsténcias facilitan la signatura en febrièr de 1668 del tractat de Lisbona, negociat entre las corts de Lisbona e de Madrid per l'ambaissador d'Angletèrra, Lord Sandwich.

Nòtas e referéncias modificar

  1. Anne-Marie Cocula, Marie Gabarron, Adhésion et résistances à l'état en France et en Espagne, 1620-1660, Presses Univ de Bordeaux,‎ (ISBN 9782867812736, présentation en ligne)
  2. e futur vencedor de la batalha de Montes Claros