Dins la teologia catolica, lo purgatòri es lo luòc de purificacion e d'expiacion dels pecats que, aprèp la mòrt, las personas que moriguèron sens pecat mortal (ofensa dirècta a Dieu), mas que cometèron de pecats leugièrs pendent lor vida, s'i devon purificar d'aquelas fautas per poder aténher lo cèl. Donat que totes los que dintran dins lo purgatòri acabaran d'arribar al cèl tard o d'ora, lo purgatòri non es pas una forma d'infèrn. Las pregàrias pels mòrts e las indulgéncias pòdon abreujar lo sojorn d'un o mai d'un èsser carit que se tròbe dins lo dich luòc.

L'idèa del Purgatòri segond la teologia protestanta modificar

Lo protestantisme rebuta l'existéncia del purgatòri, que se tròba pas cap de citacions que ne faga la demostrança dins l'Escritura Sagrada , ni que i aja pas cap de consensus dins la patristica, en mai de lo considerar contrari la fe crestiana. L'argumentacion protestanta vira a l'entorn de l'idèa qu'existisson pas que doas possibilitats: la condemnacion o la salvacion. Se compren que la salvacion foguèt obtenguda per la mòrt de Jèsus sus la crotz e qu'es complèta per lo que la recep per la fe, de sòrta qu'al fidèl, tant lo tòrt coma la pena dels sieus pecats son escafats d'una manièra indelebila per la sola gràcia de Dieu, sens tenér en compte los merits, las peniténcias o qual que siá esfòrç en mai que faga lo cresent. Aquesta cresença s'apièja principalament sus la Biblía :

«De saber que l'òme non es pas justificat per las òbras de la Lei, mas en causa de la fe en Jèsus Crist, nosautres cresèm tanben en Jèsus Crist, per que sèm justificats per la fe en lo Crist, e non pas per las òbras de la Lei. Doncas, per las òbras de la Lei, degun serà pas justificat.»

«En vertat, en vertat o vos disi: lo qu'escota ma paraula, e que crei en aquel que m'a enviat, aurà la vida etèrna; e serà pas condemnat, mas passèt de la mòrt a la vida.»

Font modificar

  • (gl) Aqueste article es parcialament o en totalitat eissit d’una traduccion de l’article de Wikipèdia en galèc intitolat « Purgatorio ».