Un provèrbi (o encara repervèri, arrepervèri, revitèri, (ar)reproèr) es una formula brèva que conten un ensenhament moral o una vertat d'experiéncia que se considèra bona de remembrar. La maxima, la senténcia, l'aforisme, la dicha (díser gasc.), dicton o dich (?), la paremia e l'apoftègma son de concèptes pròches del provèrbi. Miguel de Cervantes ne fa aquela definicion: (...) son de senténcias brèvas, tiradas de l'experiéncia e de l'especulacion de nòstres sabents ancians (Don Quichòte: segonda partida, capítol LXVII).

Son de senténcias abitualament anonimas. Ça que la, fòrça expressions literàrias e d'autras culturas son tanben vengudas far partida del recuèlh popular. I a de provèrbis venent de l'experiéncia collectiva coma espècia al long del temps, amb de tèmas coma la meteorologia o lo destin invariable e fatalista de l'existéncia.

Lor estructura es generalament rimada e se servisson de figuras literàrias (antitèsi, ellipsi o parallelisme) per facilitar lor continuitat orala. L'estudi dels provèrbis s'apèla paremiologia.

Bibliografia modificar

  • La bugada provençala, onte cadun i a panochon <La bugado provençalo, vonte cadun l'y a panouchon >. J. Roize, Ais, 1649. [recuèlh de provèrbis]

Vejatz tanben modificar